Resposta al blog d'en Marc Monells

Benvolgut Marc:
Després de llegir la teva exaltació del candidat de CDC per l’alcaldia de Sant Cugat, i no tenint prou espai al teu blog per a fer-ho, no puc menys que respondre’t, ni que sigui per posar-te en antecedents, i que toquis una mica més de peus a terra.
Et contesto una a una les teves afirmacions:

Respectuós amb les persones: algú que comparteix l’insult personal als mitjans de comunicació, amb floretes com ara “xantatgistes”, en referència a un barri de la ciutat, no demostra gens de respecte.
Sant Cugat és una ciutat amb un poble dins: Sant Cugat era un poble, l’alcalde l’ha reconvertit en una zona de negocis, això sí, de bon rotllo, eh?
Sap reconèixer els errors: el dia que el sentim disculpar-se sobre tot el mal que ha fet a Mas Gener, ho suscriuré, fins llavors, ni parlar-ne.
És accessible: també ho és Bin Laden, això sí, només pels seus fanàtics seguidors. No serà el primer cop que els “escoltes” s’interposen entre ell i un ciutadà que li vol parlar (Pç. Lluís Millet, quan anaven mal dades), ni serà el primer cop que no contesta les instàncies que pasen pel registre.
Repàs de la feina feta: és que si ja no és capaç d’això, pleguem. Però, per què no parles també dels incompliments de les promeses fetes? O de la seva manca d’escrúpols en prometre de tot a la cara, i desdir-se a l’esquena?
El 8% dels santcugatencs en Promusa: el 92% dels joves santcugatencs han de marxar fora a trobar pis.
Vianantització: més caos circulatori, menys clients als comerços afectats. Gran part dels ciutadans marxen fora del centre a fer les seves compres (Centre Comercial, Eroski, Rubí).
Visió de futur: somniar encara no costa diners, però no li donem idees.
Diàleg: segons amb qui. Et refereixo al primer comentari.
Seguretat: que s’ho preguntin a la família Alsina i als districtes amb robatoris silenciosos, també.
Batalla a l’incivisme: és clar, ja no en veiem pintades, cacones de gos a la vorera, cartells i qualsevol mena d’enganxina a les parets, els contenidors d’escombraries no ténen boses i deixalles al voltant, etc., etc., etc. I als districtes qui “batalla” contra l’incivisme?
Avui Sant Cugat dels nens, futur dels joves: convèncer els nens, una tasca difícil i complicada, és l’única manera que tingui qui se’ls cregui. Afortunadament, els menors no voten!!!
Té els carrers de Sant Cugat al cap i les persones al cor: I les butxaques plenes de tots dos. Ara entenc el perquè dels seus maldecaps. Ens té a dins!!! Què vigili els infarts, que ja va deixant massa enemics pel camí.
Tractar igual a tothom i treballar sense sectarisme: la discriminació en funció del lloc de la ciutat on visquis, en funció de quina entitat estiguis adscrit, o la representativitat social no semblen arguments per declarar-lo sectari. Aleshores serà més correcte dir-li xenòfob?
Qualitat de vida de la gent: sobretot de la què ha de requerir les atencions de l’Hospital General de Catalunya perquè han caigut al carrer conseqüència de voreres aixecades, rasses mal protegides, voreres sense netejar i relliscoses amb pluja i fulles, etc.

L’ofuscació dels seguidors radicals amb algú tan endiosat com aquest alcalde, fa que en perdin la perspectiva i l’objectivitat.
Una volteta pels districtes, una atenció específica en l’observació de carrers i places, la conversa distesa amb els ciutadans, donen la veritable valoració d’un alcalde i de la feina que ha fet.
La manca de diàleg, la discriminació sistemàtica d’entitats i representants socials que no té a la llista d’amics, la seva manca de sinceritat i de transparència, i el no voler admetre errors pròpis, però ser especialista en assignar-los a tercers, són els trets bàsics per a no voler tenir mai més Recoder com alcalde. Amb mentides, enganys i traïcions, potser arribi a convèncer algú. A nosaltres, no.
Si no renuncia ell, el “renunciarà” el poble. O qui faci falta.
+ Rec, no, gràcies. Ja em tingut prou.

Sobre el desdoblament d'aigües negres de Mira-sol

Dilluns, 12 de febrer, van iniciar-se les obres del colector d'aigües negres de Mira-sol (tal i com estava previst), que tenia com a finalitat desdoblar el ja existent.
Dimecres, 14 de febrer, començem a observar detalls que ens indiquen que el projecte aprovat al Consell de Districte no és el que s'està fent.
Dijous 15 i divendres 16 de febrer, l'APV Mas Gener, després de posar-se en contacte amb Sant Joan de Mira-sol, comprova el projecte que està a disposició del públic al Casal Cultural de Mira-sol, comprovant que, efectivament, el projecte en qüestió no és correspon amb el que s'està executant, i és posa en coneixement dels responsables polítics aquesta situació.
Dilluns 26 de febrer, tècnics municipals van presentar-se a les obres del desdoblament d'aigües negres de Mira-sol, al barri de Mas Gener, per aturar-les.
Segons comuniquen els veïns que van poder parlar amb els treballadors de CIC-3 abans que deixesin les obres, segurament no tornaran a reprendre-les durant molt de temps, perquè hi han greus problemes en el projecte.
El seguiment que l'APV Mas Gener ha fet des d'un inici sobre aquesta actuació i la posterior denúncia al grup de treball de Serveis Urbans del Consell de Districte de Mira-sol (celebrat el 20 de febrer al Casal Cultural de Mira-sol), davant les greus diferències entre el projecte aprovat i l'execució del mateix, a més de la variació del traçat, suposem que ha estat el detonant que ha destapat la caixa dels trons, cosa de la qual ens felicitem.
Si no haguéssim estat amatents, probablement ens haguessin "colat" una execució sota mínims, cosa que hagués comportat greus problemes poc després de la posada en ús d'aquest desdoblament (esfondraments, esvorancs), i una bona "morterada de calés" més per arranjar les conseqüències.
Ara esperem que, en aquest plaç de temps fins que és reprenguin els treballs, els responsables municipals tinguin present que n'estem tips de les seves malifetes, i que quan s'aprova un projecte, s'ha d'executar, si més no, tal qual, i que en cas de variació del projecte inicial, han de tornar a presentar-lo amb les modificacions pertinents. Si no ho fan, senyal que alguna cosa i volen amagar.
Les diferències observades són el traçat inicial diferent, segons tècnics municipals, per indicació de l'ACA; manca de protecció per als ciutadans davant les rases i pous oberts; manca de senyalització suficient indicant les obres i vies alternatives; un tub de PVC que no consta en el projecte inicial; la destrucció parcial de l'antiga conducció quan s'han obert les rasses; manca de protecció del tub de PVC davant possibles esfondraments (obrien la rassa, posaven el tub, i tornaven a tapar amb terra), etc.
Ningú ha vist encara el nou projecte, si és què existeix, ni tampoc s'ha comunicat cap canvi en el pressupost. Creiem què si s'hagués fet bé, i no tinguessin que amagar res, tant el nou projecte com el nou pressupost haurien passat pel Consell de Districte de Mira-sol abans de procedir a la seva execució.
Des de Mas Gener fem una crida a tots els ciutadans i ciutadanes de Mira-sol perquè estiguin alerta quan tinguin a prop la construcció del desdoblament d'aigües negres del districte, i que no s'estiguin de res a l'hora d'exigir explicacions sobre qualsevol dubte que puguin tenir en observar aquests treballs. Penseu que qui més interès té en aquest projecte són els veïns. Ajudeu-nos, observeu, pregunteu, i si no quedeu satisfets amb les respostes, denuncieu. Nosaltres estarem amb vosaltres.

Deixi-ho, home, deixi-ho!!!

Darrerament, l’alcalde de Sant Cugat està oferint una imatge personal força desdibuixada. Un cert afinament producte, potser, d’una pèrdua de pes, li deixa “mala cara”, fins al punt que sembla que estigui malalt. Les tasques de desgovern i de mala gestió, en general, ja solen produir aquests efectes, sobretot quan arriba la campanya electoral.
Tanmateix, els errors comessos durant la legislatura que ja s’acaba, també passen factura en la reelecció. I és què, en els darrers quatre anys, si quelcom ha tingut en Recoder han estat errors, molts errors, el principal dels quals ha estat el fet de no voler reconèixer cap. Per Recoder, Recoder és perfecte. És un Déu. El pitjor que podria passar-li és quedar-se sense miralls, perquè en Recoder és una persona que està encantadíssima d’haver-se conegut.
Tanmateix, els que sovint el voltejen tampoc fan res per a alleujar-li la situació, ans al contrari, li posen cada cop més pals a les rodes.
Després tenim l’absoluta convicció de què qualsevol no dessignat per a ell mateix esdevé, automàticament, en l’enemic, i així tracte la ciutadania, bàsicament, dels districtes de la ciutat.
En el cas concret de Mira-sol, regidors i tècnics porten els projectes per a l’aprovació dels membres del Consell de Districte, a través dels diferents grups de treball, però a l’hora d’executar-los ens trobem amb projectes absolutament diferents.
El cas de l’urbanització de carrers coneguda com “de la Farga”, que fins i tot van aïllar-la de les mirades externes mitjançant tanques opaques, és un exemple clar d’aquest sentiment d’enemistat amb el poble. El que va passar és que el poble, per via dels seus representants veïnals, sempre solem descobrim el pastís i, per tant, vam poder presionar perquè la desfeta de Territori no fos un desastre descomunal.
Un altre cas el tenim al desdoblament d’aigües residuals. Van presentar el projecte, és va aprovar i, quan comença la seva execució tot resulta absolutament diferent. El traçat ha variat, la manera d’execució ha variat, la construcció ha variat, i fins i tot han variat els components. També haurà variat el pressupost?
La pena de tot plegat és que per cada projecte que s’acaba executant, el consistori ha de treballar en dos projectes documentats: un, el virtual, aquell que realitzen per fer-nos-ho empassar als veïns; l’altre el real. Aquí les feines és fan per duplicat, i és què per tal d’enganyar, d’amagar informació, són capaços d’això i de molt més.
I ja no parlem, per exemple, de Promusa. Per què no s’han facilitat les factures dels equipaments de banys? I si parlem d’economia, per què no se’ns facilita una còpia de l’inventari municipal, o un mapa o relació dels terrenys de rústica i urbana?
I de cultura, per què uns reben les subvencions demanades de forma íntegre i altres no reben més que un 15 o 20% del demanat?
I dels moltíssims “estudis” que és fan, que tants diners costen, per acabar dient-nos que és cert allò dels que ens queixem.
Tot acaba pasant factura, alcalde, i tota factura s’acaba pagant. I la seva factura és de les grosses. Per això deu ser que fa tan mala cara, el fet que sap que ha de pagar, el fa posar malalt. Tenim un alcalde malalt!!! Cuidis, que la salut ho és tot, i si cal, deixi l’alcaldia per a qui en tingui més salut que vostè, no sigui que l’acabi perdent del tot, l’alcaldia i la salut.

L'home de les mil cares

Pot semblar graciós, però no ho és en absolut. Hi ha moltes formes i maneres de referir-se a l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, depenent del lloc del municipi on es diguin, o les malifetes que s’hagi inventat. I com passa amb els peixos o els bolets, que segons la zona on estem tenen un nom o un altre, així li passa a ell.
Segur que me'n deixaré uns quants, bé perquè no els recordo, bé perquè són massa insultants, però tot i així, la llista és considerable.
Un primer podria ser “el Viagra”, perquè manté la ciutat “aixecada” permanentment (obres a la via pública). Aquest nom és força generalitzat arreu del poble. També hi ha llocs on li diuen “l’emperador”, tant per les formes que té de manar, com —segons algunes senyores— per la seva fesomia que els hi recorda un tipus de peix. En aquest sentit, també li diuen “el sardineta”. Hi ha qui diu d’ell que la seva dialèctica en adreçar-se a la gent de forma condescendent, el fa sentir-se com si fos Déu, i així li van treure el nom de “totpoderós”. D’altres, però, i per la mateixa raó de condescendència, li diuen “Retontet”.
En aquest petit recull, arribem als quatre noms que potser són els més coneguts arreu de la ciutat. Un d’ells (collita pròpia, tot sigui dit) és “Lu Recowalker”. Ara fa poc més d’un any vaig escriure unes cartes en format de diari personal, on s’explicava la situació que patia el barri de Mas Gener (Mira-sol) gràcies a la mala praxis municipal envers els seus representants. Les cartes, si és que no ho recordeu, estaven escrites com si es tractés d’una barreja entre la Guerra de les Galaxies i Star Trek.
Pel seu caràcter anticiutat, amb l’excusa de la modernització, i tenint el personal prou “engrescat”, van atorgar-li el títol de “Nouvingut”, un nom que encara conserva i que, veient el seu tarannà, el mantindrà per sempre. Aquesta és la principal lliçó que no ha acabat de pair mai: veure com moltíssims nouvinguts es converteixen en “benvinguts”, mentre que ell continua, després de molts anys a Sant Cugat, essent un “Nouvingut”.
També caldria destacar que hi han llocs que també s’han rebatejat amb el seu nom. Així trobem que l’anomenat “pas soterrat” de la Plaça Lluís Millet se’l coneix millor com “el Recotúnel”.
Per acabar aquest petit recull, prou significatiu de la consideració que els mereix l’actual alcalde de Sant Cugat a un gran número de persones, i honorant la manera en què governa (que no “gestiona”) la nostra ciutat, fent i instigant intrigues des de la poltrona, he cregut convenient treure-li un altre nom, diferent però força escaient, aprofitant la proximitat de la campanya pre-pre-pre-preelectoral: en honor a Richard Nixon, gràcies al qual va sorgir l’escàndol de la Casa Blanca, i en el nom del pare, la mare, la tieta i la sogra coixa, el rebateixem com a “Recogate”. Apa, doncs, el nom ja el té, l’escàndol arribarà d’aquí a poc.
Així què ja sabeu, si teniu coneixement d’altres noms que li han posat a l’alcalde, i no hi figuren en aquest petit recull, cliqueu a “comentaris” i poseu-lo. Digueu una petita explicació i el lloc de Sant Cugat on s’aplica, i podrem tenir un recull una mica menys petit dels noms i sobrenoms de Lluís Miquel Recoder i Miralles.
Per cert, sé de bona font que no li agrada gens que li diguin Miquel.
Per acabar, seria bò començar a pensar com li direm, en Luismi, a partir del proper 28 de maig, un cop deixi de ser, molt probablement, alcalde i alcalde en funcions de Sant Cugat del Vallès.

Mobilitat o immobilisme

Els darrers díes han aparegut dos punts a Mira-sol on s’han ubicat bandes sonores. Un dels llocs ha estat al Pg. del Nard, a l’alçada del Bar-Restaurant “La Ponderosa”.
En aquest punt (cruïlla amb Mallorca) ja van bé unes bandes sonores, tot i que els passos per a vianants no és veuen. Hi són, però com si no. A més, a pocs metres, és troba el pont sobre la riera de Mira-sol en molt mal estat i sense senyalització, amb forats i amb una gran perillositat d’esfondrament.
L’altre punt on s’han posat les bandes sonores és a l’Avinguda Can Cabassa, és a dir, al carrer fronterer amb la riera de Can Cabassa. Aquí també van bé unes bandes sonores, però: per què no s’han posat al carrer Arnau de Vilanova? És posaran? Per què no s’han posat a la Rambla del Baixador? Tan sols a un carrer interior, un carrer per al servei dels veïns, però no s’han posat als carrers d’entrada i sortida en direcció a l’autopista. ¿No fóra més assenyat, començar a limitar la velocitat just quan s’arriba a la zona residencial de Mas Gener (carrers Granada, Conca, Tenerife, Lanzarote) o a la de Can Cabassa (Josep Trueta)?
Deixant clar què les bandes sonores instal·lades són necessàries, sobte que aquesta actuació no arribi mai a Mas Gener. El barri que més pateix l’excès de velocitat, l’aument de circulació (Mas Gener és l’alternativa a la carretera Molins-Rubí-St. Quirze) tant de cotxes com de camions, és el barri que més desprotegit resta. Per què?
Davant d’aquestes preguntes, i no tenint cap mena d’explicació municipal, l’única cosa que ens queda és imaginar-nos els motius. Sabem que Mas Gener està “marcat” per l’equip de govern. Així ho demostra la regidora Solé quan ens defineix de “xantatgistes” als mitjans de comunicació local (Diari de Sant Cugat, 11 de maig), en nom de l’equip de govern. Així queda també demostrat amb el silenci de l’alcalde o, el què és el mateix, “quien calla, otorga”, és a dir, si no diu res, l’alcalde també pensa el mateix. Cap proposta feta des de Mas Gener per Mas Gener ha estat acceptada, ni tan sols contestada, per l’actual equip de govern des de fa anys.
Així, doncs, poden afirmar que Mas Gener està marginat, intencionadament, per l’equip de govern, i per això no tenim res del que necessitem, ni tan sols protecció contra l’excès de velocitat. I ara, plantegem-nos aquestes preguntes: Qui són els xantatgistes? Qui són els prevaricadors? Qui està traïnt la ciutadania? Qui desatén les seves obligacions? Som els de Mas Gener, o és l’equip de govern?
Això sí, ens diran que el 27 de maig hem de tornar-los a votar.
Els únics vots que rebran des de Mas Gener seran els dels sadomasoquistes, aquells que continuen volen que els fustiguin i els fueteixin, aquells que volen continuar pagant impostos perquè l’alcalde prohibeixi qualsevol actuació a Mas Gener.
La resta que farem, els votarem o els “botarem”?

Municipals o autonòmiques?

El proper 27 demaig, o això tenia entés, tindrem eleccions municipals. Però, navegant per diversos foros d’opinió no veig que és parli de suport al alcaldable de CDC, més aviat l’estan promocionant com a nou presidenciable.
Tot són lloançes a la seva capacitat de presidir la Generalitat de Catalunya, a comentar que no té que demostrar res per aconseguir-ho, tot denostant les capacitats de l’actual candidat, Artur Mas. Però ningú posa exemples d’allò que ha fet bé com alcalde, diputat o congresista.
Com a congresista, no va aconseguir que la caserna de la Guardia Civil retornés als ciutadans, van tenir que esperar a què fos alcalde amb el PP. Tampoc va cumplir la seva promesa què l’ampliació de l’A7-B-30 no afectés les propietats de cap veí de Sant Cugat, i així dos veïns van veure afectades les seves finques en més del 60% del terreny (una d’aquestes finques, ja no existeix), i la resta van ser expropiats en major o menor mesura, sense que l’alcalde aparegués per enlloc. Tampoc va aconseguir un apantallament antisonor en aquest projecte d’ampliació, van haver de mobilitzar-se els veïns per aconseguir-ho. Ni tan sols s’ha preocupat perquè els ponts (3 a Mas Gener) fóssin dotats de protecció, ho va preguntar i en contestar-li el PSOE que no, doncs ja no ha fet res més.
Com a diputat, governant CiU, no va fer cap gestió per aconseguir que les estacions dels FGC de Sant Cugat tinguéssin el tractament de primera corona, i així, els usuaris estem pagant 2 zones. Això si, com a alcalde bé que ho ha demanat al primer govern del Tripartit. Tampoc va demanar públicament el soterrament de la línia de FGC al pas pel centre (des de Valldoreix a Sant Cugat), però ara aprofita qualsevol circumstància per reclamar-ho (sempre a la premsa, és clar). Si que va demanar que Sant Cugat fós partit judicial (jutjats a Sant Cugat), però el govern d’aleshores (CiU) no s’ho va concedir. Ara ho demana al Tripartit II.
Com a alcalde, tot s’ha de reconèixer, ha fet coses. A potenciat al màxim la partició ciutadana. Si, si: partició ciutadana, no és un error ortogràfic. A demostrat que el ROM és un recull de normes que NO S’HAN DE CUMPLIR MAI, i així funcionen els diferents Consells de Districte, i així és “perden” les instàncies presentades al registre, i així no s’atén el clamor insistent dels ciutadans que veuen voreres aixecades, carrers bruts, arbres no esporgats, pudors insuportables, circulació homicida de vehicles, i un llarguíssim etcètera sense tenir ni tan sols resposta a les seves demandes.
Si ha fet un “pas soterrat” o “accès al parking”, a la plaça Lluís Millet. Tot i que va haver de canviar-li el nom per “Túnel”, o se l’hagués menjat amb patates. Una obra faraónica que ell anomena “Nou Ajuntament”, on, amb una mica més de sentit comú, podria haver-se aprofitar com a mínim una tercera part del sól per construir habitatge social. Però, i lo bonic que queda un gran “hall”, una “rotonda” a l’interior del nou edifici municipal? També a fet habitatge social. I ha aconseguit una distribució justa dels pisos de Promusa. Així, s’han obert expedients per rellogar aquests pisos (12 exp., si no hem falla la memòria), i encara perquè ningú a volgut aprofundir en aquesta “transparent” empresa municipal. Si és fes, què ens trobaríem?
Una cosa si s’ha de reconèixer-li: s’ha venut tot el sòl urbanitzable que ha pogut. I el no urbanitzable, l’ha requalificat per vendre’l, i punt. Si fos president de la Generalitat, pocs mesos després ja no hauríem de patir pels incèndis forestals. Ja no ens quedarien boscos, que estarien urbanitzats!!!

Jutjats a Sant Cugat o ampliació del caos a Rubí

Fa molts anys que estem sentint això dels jutjats a Sant Cugat. Fins i tot, i van haver (potser encara hi és) uns terrenys reservats per a aquesta finalitat. Però avui encara continuem sentint el mateix. Ara la Consellera Tura és pronuncia a favor de l’ampliació dels jutjats de Rubí, per (evidentment) no atendre les peticions de Sant Cugat, o més ben expressat, les peticions de Recoder.
Però si això no fora poc, Puigneró (regidor de Relacions Institucionals) fa arribar una carta a diferents ciutadans de Sant Cugat on ens demana un pronunciament a favor de la petició de l’alcalde, documentació que pugui donar-li suport i el que és més greu, ens insta a pronunciar-nos en contra de la llei de protecció de dades personals, tot demanant-nos els associats que requereixen el servei de jutjats de Rubí, d’una banda, i informació certificada sobre el nombre d’associats de les entitats veïnals.
Podem extreure’n dues conclusions d’aquests fets.
D’una banda, Recoder està fent unes peticions que, amb tant poc fonament, estan essent rebutjades; de l’altra, no pot sortir-se’n favorablement de la seva demanda i intenta responsabilitzar el teixit social de manera que, si no contestem, serem els culpables que no hi hagin jutjats a Sant Cugat, però si contestem i no ens donen aquests jutjats, serà per no haver estat prou convincents.
Sembla mentida que una petició com aquesta encara no sigui una realitat a Sant Cugat, quan tot fa pensar que motius hi han per donar i vendre. Aixequis de la seva poltrona i treballi d’una vegada pels ciutadans de Sant Cugat. Tanmateix, i deixant de banda l’oposició de la Consellera envers Sant Cugat i CiU, també ens hauríem de fer una altra pregunta: Per què no ens van donar els jutjats, quan CiU governava a la Generalitat?

Benvinguts

Benvinguts/des al meu blog.

Des d'avui, començo una nova etapa d'informació real i veraç sobre tots aquells temes que ens afecten o els que vulgueu proposar-me.
Aquesta serà una finestra oberta a tothom, on poder definir opinions i comentaris amb respecte i educació, posicionaments davant les situacions del dia a dia, i amb una finalitat molt concreta: cercar solucions i que aquestes arribin als qui pertoca d'executar-les.
Espero ser d'utilitat a tots els qui participeu amb els vostres comentaris i que els problemes que exposeu és soluciones amb la màxima celeritat possible.

Moltes gràcies, i benvinguts.

Visita a la riera de Can Cabassa

El pasat dia 1 d’octubre una comissió de veïns del districte de Mira-sol, juntament amb representants del grup municipal d’ICV-EA, van fer una visita de treball a la riera de Can Cabassa en el tram situat entre Montserrat Roig i Pç. Maria Lluïssa, arran de les darreres pluges i corresponents inundacions sofertes al barri de Mas Gener.
En inici (a l’alçada de la zona residencial de Can Cabassa), ens trobem amb una riera amb una amplada de llera d’uns 7 metres, i alçades que oscilen entre els 2,5 i els 4 metres, amb baixants molt suaus.
Al interior de la llera ja comencem a veure els primers obstacles. Registres de conduccions subterrànies, de no se sap ben bé què, però que no ténen cap tapa que els protegeixi de mirades o, fins i tot, de caigudes accidentals. De tant en tant, algun basalt d’aigua i, de sobte, un esboranc. No se sap què l’ha produit, però és ple d’aigua, i per tant, un bon niu de mosquit tigre.
Seguint uns metres més enllà, trobem arbres al bell mig de la llera. Alguns arriben a tenir més de mig metre d’amplada. La llera, fins aquí, es troba seca.
I un altre obstacle. Un pal de telèfon també al bell mig de la riera. Tots aquest obstacles es troben rodejats de cúmuls d’herbes i brancatge arrossegat els darrers aiguats.
De sobte, la riera comença a estretar-se i pasa dels 7 metres a només 5, i alhora, també s’aprofundeix, quedant els laterals de la riba més costeruts que en el tram d’inici de la visita.
Arribant al primer terç de viatge, a l’alçada de les noves pistes de petanca de Mira-sol, la riera comença a tenir un reguerol d’aigua. Aquest reguerol és conseqüència de l’aigua que s’hi troba a la capa freàtica i que brolla en aquest punt.
Travessem per una zona fosca de la riera, amb aigua i vegetació. També hi ha granotes. L’amplada de la riera és d’uns 3 metres. Arribem a la meitat del recorregut, aproximadament a l’alçada del pont del carrer Pompeu i Fabra amb l’Avinguda de Mas Gener.
Des d’aquest pont, la riera torna a fer-se més ample, d’uns 5 metres, i a més està canalitzada fins al punt de desguaç de la riera de la Guinardera.
Arribats aquí, tenim una riera de Can Cabassa amb 7 metres d’amplada en origen que s’ajunta amb la riera de la Guinardera, d’uns 5 metres d’amplada i totalment canalitzada. No costa gaire imaginar que, per absorbir tota aquesta aigua, la riera de Can Cabassa hauria de tenir, des d’aquí, uns 12 metres d’amplada. La realitat és que continua tenint 5 metres. A més, a uns 20 metres de la unió de les rieres, la canalització de la riera de Can Cabassa desapareix.
És des d’aquest punt quant comencem a constatar els despreniments de terres del bosc de Valldoreix, llindant al marge esquerre de la riera, i les conseqüències de les inundacions del marge dret, on estan les cases de la part baixa de Mas Gener.
També és on comença la zona de revolts més pronunciada de la riera que, fins aquí, era més o menys recte.
La velocitat i volum de l’aigua en arribar a la primera corva sense canalitzar son força evidents, veient-se una marca d’aigua d’uns 2 metres per sobre del nivell del carrer, i al final de la corva un despreniment d’uns 10 m3 de terres.
Seguint una mica més, trobem la zona d’inundabilitat de la riera, on no se sap ben bé perquè, s’estan construint 3 cases unifamiliars que llinden directament amb la riera, fent de tap els seus murs de contenció a la riera i a la zona d’inundabilitat.
L’aigua sobreseeix cap als carrers Galícia, Tenerife i Lanzarote, anegant també la part anterior del carrer Fuerteventura.
Just s’estan edificant en una zona de corva pronunciada de la riera, cosa que fa que l’aigua, en superar aquest obstacle, surti mol forta (la llera ha pasat a 2 metres d’amplada, dels 12 metres desitjables, i una profunditat de 4 metres) i va a espategar directament al mur de contenció del carrer Lanzarote. El xoc produeix una onada d’un metre d’alçada convertint també aquest carrer en riera. El carrer Lanzarote, entre Galícia i Granada, va arribar a tenir uns 50 cm d’aigua baixant a tota velocitat.
Així tenim que la riera segueix pel seu curs i el carrer Lanzarote és converteix en un braç de la mateixa, deixant envoltades d’aigua 3 cases més del final del carrer Lanzarote, que al seu dia, van construir-se amb suficient marge de terreny fins a la riba de la riera.
Ja arribem al final i tot just abans de les instal·lacions de la Pista Poliesportiva de Mas Gener la riera torna a estar canalitzada, en uns 100 metres.
Aquesta darrera canalització s’inicia a la sortida d’una corva de la riera, i això produeix una nova onada (aquesta d’uns 2 metres d’alçada) que inunda de fangs i llods les instal·lacions fins a una alçada d’uns 50 cm., i, a més, és tal la força d’aquesta onada que deixa la pista poliesportiva com a part integrant del curs de la riera.
Una darrera corva provoca la invasió d’una nova onada sobre la zona de jocs infantils de la Pç. Maria Lluïssa i, fins a la rotonda de l’autopista B-30, s’hi forma un gran llac d’uns 3.000 m2 de superfície i 30-50 cm d’alçada.
Els carrers Fuerteventura, Tenerife i Gabriel i Ferrater, que ténen el seu final a la riera de Can Cabassa, no ténen un manteniment adequat, i les deixalles, plantes i brossa s’acumula a les tanques que marquen el final d’aquest carrers, tot produint un efecte embassament no permeten el desguaç de l’aigua.
A més, el carrer Gabriel i Ferrater pateix una acumulació de terres i runes al seu final, cosa que provoca que no pugui desguaçar-se l’aigua de la Pç Maria Lluïssa.
Cal afegir, també, que al final d’aquesta plaça desemboca la riera de Valldoreix.