La guerra dels Mas-G

Fa poc més d'un any és van publicar cinc capítols d'aquesta "serie" que narra els problemes i les desgràcies que un barri de Sant Cugat (Mas Gener) porta patint durant la legislatura actual. Avui, tot recordant aquells capítols, i retornant al fil d'aquelles situacions, reprodueixo el cinquè i darrer capítol publicat. Com veureu en posteriors posts, l'actualitat de Mas Gener no tant sols no ha canviat, sinó què ha empitjorat. Si voleu saber què és una guerra sense treba, on els enemics capturats no són presoners sinó carn de canó, esteu amatents, perquè la serie continúa.

Diari d’abord. Cinquena part. Els mas-G és rebel·len i enforteixen les seves postures. Amb tot descarament s’inicien contactes amb Jo-Rec, cap de la dinastia Ud, associada a Lu Recowalker en el govern de l’imperi, i amb tot el pes de la lògica aconsegueixen la neteja total i absoluta del seu petit assentament. A més, també s’instaura una regularitat en aquesta tasca. Després de tant de temps lluitant, per fi s’hi veu un bri de claror en la tribu. El màxim conseller ens ha concedit la primera gràcia en molts de temps. I no serà la darrera, perquè se’n preparen d’altres. Xa-Am, un dels caps de la dinastia Ud, també s’hi afegeix, iniciant un projecte que bé podria ser la solució definitiva a l’amenaça de desaparició de part de la tribu a conseqüència de les greus inundacions que pateix en temps de pluges. A tot això, a l’emperador tan sols li preocupa poder tornar a la dominació dels mas-G, i únicament mou fitxa pressionant en Jo-K perquè s’hi sotmeti, submisament, a les ordres i desitjos de la consellera Me-con, que continua fent la seva tasca subterrània i obscura contra el líder dels mas-G, abonant-hi els mentiders. X-tes, subjugat per decret imperial a les ordres directes d’An Ge, també veu que el setge a mas-G ja és excessiu i, encara que tímidament, aboga per un subtil acostament a la tribu i al diàleg amb Jo-K. Encara que molt lentament, la guerra s’hi va esvaint en petites batalles guanyades a pols pels mas-G, d’una banda; de l’altra, la resta dels fronts oberts continuen estabilitzats en el seu estira i arronsa. Costa i molt, però quan la lògica i la raó hi son d’una part, l’altra només pot claudicar-hi. L’imperi comença a trontollar, i l’emperador continua sense dir la seva. Uns quants copets més, i no en quedarà cap de les naus imperials surant. Els aliats dels Ced, els Ud, ja han posat el seu exèrcit a cobert en zona neutral. Això està arribant al seu final.

Model de ciutat

Estem tant acostumats a sentir això de "model de ciutat" contínuament de boca dels regidors/es de CiU que ja han perdut l’autèntic significat d’aquesta frase. Ha estat tan manipulada que ja no vol dir res i, per tant, ja no diuen res qui la fan servir al seu discurs.
“Model de ciutat” no és res més que una manera de gestionar/governar una ciutat. Quan el Sr. Recoder parla de model de ciutat, en realitat parla del “seu” model de ciutat, per tant, qualsevol que vulgui accedir a l’alcaldia, sigui millor o pitjor, tothom té un model de ciutat a defensar, per més que en Recoder vagi dient que ell és l’únic que el té.
Van tant lluny en aquest afany per apropiar-se de les coses, que fins i tot han tergiversat l’ortografia de la paraula, és a dir, ara ciutat és CiUtat. En realitat, si ho diem pronunciadament, tindrem CiU---tat. Si ho digués un bebé semblaria que és CiU qui li fa “tat”, és a dir, qui s’amaga per aparèixer i fer riure. Ben mirat, és la realitat més fefaent. CiU s’amaga en el tant gastat "model de ciutat" perquè ja no li queda cap altre discurs, està fermada en el pasat i no té visió de futur, i el què és més greu, no vol tenir-la. Realment, la cosa fa riure.
També fan malabars entre “ciutat” i “poble”. Si ens fixem bé en el seu discurs, el Sr. Recoder (com a nouvingut que és i que sempre serà) menysprea el mot "poble" com si fos quelcom massa humil, marginal, de pobre. En canvi utilitza "ciutat", que fa més per a tots aquells que, com ell, són nouvinguts i sempre ho seran, és a dir, "ciutat" és més proper a riquesa, classe benestant o "pijeria".
Així, què ens vol fer creure quan diu que Sant Cugat és un "poble" dins d’una "ciutat"? Amb això ens diuen que “els poble” estan al servei “dels ciutat”. Que els benestants són per sobre dels pobres, que diferencia classistament i social a dos tipus de habitants de Sant Cugat: els nouvinguts i rics, i els santcugatencs de sempre i pobres. El foment dels ciutadans de primera, el menysteniment dels de segona, i l’atac i l’insult als de tercera categoria, aquesta és la veritat del govern del Sr. Recoder.
Aquesta és la realitat del Sr. Recoder i, per extensió, de CiU: dividir, enfrontar, i així, poder guanyar ells. No és tracta ni del seu discurs, ni de la seva oferta, ni del seu “model de ciutat”; del que és tracta és de separatisme, i un cop aconseguit, apropar-se al “separat” més populós i fer-li creure que l’afavoreix, i així assegurar-se el vot d’aquest col·lectiu, deixant el grup menys nombrós a la seva sort. I si pot eliminar-lo, millor que millor. La subtilesa del terror municipal d’aquests darrers anys.
Recapitulem. Sant Cugat no és de cap partit polític. Sant Cugat és de la gent, dels ciutadans, dels qui l’estimem. Dels qui treballem per a millorar-la, dels qui ens indignem quan ens la rifen al millor "postor". Dels qui la gaudim, i dels qui ens emprenyem quan la patim. La ciutat de Sant Cugat és del poble de Sant Cugat. Sant Cugat és nostre.

Dimiteix el president de Mas Gener

El pasat 16 d’abril el president de l’Associació de Propietaris i Veïns de Mas Gener, Josep C. Canut, va presentar, de forma irrevocable, la seva dimissió i baixa com a militant de CDC. Les causes han estat les continues negatives de l’equip de govern municipal, format per CiU-ERC, al manteniment, inversió, respecte i diàleg amb els representants del nostre barri.
Després de molts intents per aconseguir redreçar la situació, i rebent les continues faltes de respecte per part d’aquesta formació política, del seu president i dels seus regidors, aquesta ha estat la mesura adoptada pel nostre president per tal de poder enfrontar-se a aquest equip de govern, sense tenir les mans lligades per les disciplines de partit.
El proper 29 d’abril, diumenge, ha estat convocada la reunió de l’Assemblea General Ordinaria Anual de Socis de l’entitat que en Canut presideix, on és donaran les explicacions que els assistents vulguin demanar-li sobre aquest tema, i d’altres d’ordre intern.
En aquests moments, encara no té decidit si és tornarà a presentar a la presidència de l’APV Mas Gener o bé si en deixarà el càrrec.

Quina pena, quina vergonya

El pasat 14 d’abril, dissabte, és va fer un acte al costat de l’estació dels FGC de Mira-sol, on va assistir l’alcalde (encara) de Sant Cugat per explicar als ciutadans i ciutadanes que s’hi van acostar, com seria el nou barri del Turó de Can Mates.
Un barri que està dissenyat des de fa anys i, mira tu, precisament a 43 dies de les eleccions municipals l’ajuntament fa una gran despesa econòmica per muntar una exposició sobre aquest tema, amb un berenar (de poca qualitat, per cert) i, “cómo no, muxaxos”, un entarimat perquè el Déu del butà pugui fer la seva arenga.
I dic Déu del butà per la indumentaria que duia el Sr. Recoder: samarreta taronja. A punt vaig estar de demanar-li dues ampolles. Si no ho vaig fer és perquè, com sempre, si ho demana algú de Mas Gener, senzillament, Déu no hi sent gens. Paga la pena anar fins a la benzinera, no sigui que després encara et demani alguna compensació, com ara el vot.
Com un rei mag, d’aquells que surten a primers d’any, i passejant cofoiament les seves arrugues entre la gent, anava “recollint” les peticions que li anaven fent els assistents. Fins i tot una dona de raça gitana li va demanar un pis de Promusa, de la qual cosa Déu en va prendre nota.
Progresant en la seva tasca, hom podia observar com era ja d’incipient la “coroneta de bisbe” al seu darrera (al cap, és clar). Això sí, sempre que no ensopeguesis amb els petons que la Sra. Conesa anava repartint a tort i a dret. Quina obra teatral més bonica. I diuen d’anar al TA!, si les representacions més dramàtiques les tenim als carrers del nostre districte!!! Pero, això sí, no són gratuïtes.
Tinc entés que cada mes que estigui instal·lat el casetó de l’expo Turó de Can Mates ens costa (als ciutadans) prop d’un milió de les antigues pesetes (6.000 euros). Afegim el berenar i ja tenim un acte de propaganda preelectoral de CiU muntat.
Ara, sempre que tornin a sortir, ja poden allargar la construcció del portaavions i d’altres equipaments d’aquest nou barri fins a les properes eleccions, al 2011, per poder tornar a muntar la paradeta, i tornar a dir “pero qué buenos somos” “pero qué bien lo hacemos”, aprofitant per fer la inauguració oficial tot petonejant-se a si mateixos, a l’estil Conesa, donat que estan encantadíssims d’haver-se conegut.
El que no saben ni ells ni els assistents a l’acte, és que no tornaran. La nau comença a fer aigües i a enfonsar-se, lentament, però també inexorablement. Ja no tornaran a governar, per poc malament que vagin les coses.
Així que el missatge als seguidors i fanàtics de la gran toia vallesana, emperador o alcalde, és senzillament: no us hi perdeu cap acte d’aquests, no sigui que després lamenteu no haver-vos pogut acomiadar dels màxims enemics de Sant Cugat: els autoanomenats “propietaris” de la nostra ciutat.

Sobre la llista de CiU

He llegit en un mitjà de comunicació local una notícia sobre la llista i l’estratègia de la candidatura del Sr. Recoder.
En primer lloc, hem de congratular-nos i donar gràcies al cel perquè un dels elements més negatius d’aquests govern sortint ha estat enfonsat al pou de la llista. Recordem que la Sra. Solé ha estat una de les artífex del mal funcionament del nostre barri, de Mas Gener, en el tema de les subvencions municipals de cultura, donat que la seva intenció fou sempre la promoció de la Festa Major de Mira-sol (organitzada per Doble Via, aquells que ténen atorgada la concessió d’ús del Casal de Mira-sol, per exemple), i a l’hora, enfonsar la Festa Major de Mas Gener. També hem de recordar que va ser aquesta Sra. Solé qui va insultar i menysprear públicament els ciutadans i el barri de Mas Gener a través dels mitjans de comunicació local (Diari de Sant Cugat, 11 de maig de 2006), acusant-nos a tots (a l’acord près a l’assemblea general de 2006) de xantatgistes i prevaricadors. I això pel que fa a Mas Gener. Ja hi haurà qui s’estendrà en temes com l’Any del Mil·lenàri, el monestir, l’Octavianum, i d’altres qüestions. La venjança és un plat fred, senyors, i a Mas Gener estem sota cero. Quina alegria!
Tanmateix, el pitjor de la notícia és la declaració de continuïtat que el Sr. Bonastre, president de CiU-Sant Cugat, pregona a ràdio Sant Cugat sobre el futur que ens espera si és reelegit el Sr. Recoder. Segons en Bonastre: tindrem 4 anys més del mateix. Si tornen al càrrec, és clar.
¿No hi ha hagut prou amb els darrers 4 anys d’atemptats contra la ciutadania, que encara ens amenacen amb 4 anys més? Uns dels darrers cops que el Sr. Recoder va acostar-se a Mira-sol va ser a la cerimònia religiosa en record d’aquell nen que morí atropellat just el mateix dia que començava la Festa Major de Mira-sol de 2006, és a dir, a mitjans juliol, aquella que no va suspendre cap acte per aquest fet tan terrible. El pretés “alcalde proper”, allò que va venent el Sr. Recoder de si mateix, va posar-se en entredit, donat que no tan sols ningú va apropar-se-li, sinó que va haver de sortir pel darrera. Això sí, la nit en que va morir el nen, el Sr. Recoder va anar a la botifarrada popular de la festa. Suposo que s’emprenyarà quan llegeixi això, Sr. Recoder, però el que ha estat fet, no es pot esborrar, i si ha estat mal fet, haurà de suportar les conseqüències. Vostè potser ja haurà oblidat aquests fets, però, per desgràcia per a vostè, nosaltres no.
D’altra banda, també s’ha anunciat que el Sr. Recasens i la Sra. Conesa, juntament amb el Sr. Joly, segueixen a la llista. Recapitulem una mica i veurem que el Sr. Joly s’ha negat sempre a facilitar-nos informació específica sobre els presuspostos municipals, la Sra. Conesa “convida” a fer cap als jutjats quan la gent és queixa de la seva acció de govern, i el Sr. Recasens no té inconvenient d’exercir mà dura i coaccionar la llibertat de la gent (per telèfon, és clar), quan algú escriu sobre les seves malifetes i grans pífies. A més, entra a la llista el Sr. Amador (president de UDC), qui ha estat enganyant els ciutadans de Mas Gener i, per extensió els de Mira-sol, amb el tema del desdoblament del clavegueram, o de l’adecuació de la riera de la Guinardera.
Sobre tots ells també s’ha de dir públicament, i d’una vegada, que ni tan sols aténen les seves obligacions de regidors pel que fa a l’assistència als grups de treball del Consell del districte de Mira-sol. És a dir, un grupet que no ha fet res del que li proposen els ciutadans de Mira-sol durant 4 anys, però això sí, sembla que el Sr. Bonastre ja els té col·locats per 4 anys més.
Per no estemdre’m gaire més, plantejaria una sola pregunta: ¿Però ja arribaran al dia de les eleccions, tots ells? Potser els esdeveniments ens diran el contrari.