Quina pena, quina vergonya

El pasat 14 d’abril, dissabte, és va fer un acte al costat de l’estació dels FGC de Mira-sol, on va assistir l’alcalde (encara) de Sant Cugat per explicar als ciutadans i ciutadanes que s’hi van acostar, com seria el nou barri del Turó de Can Mates.
Un barri que està dissenyat des de fa anys i, mira tu, precisament a 43 dies de les eleccions municipals l’ajuntament fa una gran despesa econòmica per muntar una exposició sobre aquest tema, amb un berenar (de poca qualitat, per cert) i, “cómo no, muxaxos”, un entarimat perquè el Déu del butà pugui fer la seva arenga.
I dic Déu del butà per la indumentaria que duia el Sr. Recoder: samarreta taronja. A punt vaig estar de demanar-li dues ampolles. Si no ho vaig fer és perquè, com sempre, si ho demana algú de Mas Gener, senzillament, Déu no hi sent gens. Paga la pena anar fins a la benzinera, no sigui que després encara et demani alguna compensació, com ara el vot.
Com un rei mag, d’aquells que surten a primers d’any, i passejant cofoiament les seves arrugues entre la gent, anava “recollint” les peticions que li anaven fent els assistents. Fins i tot una dona de raça gitana li va demanar un pis de Promusa, de la qual cosa Déu en va prendre nota.
Progresant en la seva tasca, hom podia observar com era ja d’incipient la “coroneta de bisbe” al seu darrera (al cap, és clar). Això sí, sempre que no ensopeguesis amb els petons que la Sra. Conesa anava repartint a tort i a dret. Quina obra teatral més bonica. I diuen d’anar al TA!, si les representacions més dramàtiques les tenim als carrers del nostre districte!!! Pero, això sí, no són gratuïtes.
Tinc entés que cada mes que estigui instal·lat el casetó de l’expo Turó de Can Mates ens costa (als ciutadans) prop d’un milió de les antigues pesetes (6.000 euros). Afegim el berenar i ja tenim un acte de propaganda preelectoral de CiU muntat.
Ara, sempre que tornin a sortir, ja poden allargar la construcció del portaavions i d’altres equipaments d’aquest nou barri fins a les properes eleccions, al 2011, per poder tornar a muntar la paradeta, i tornar a dir “pero qué buenos somos” “pero qué bien lo hacemos”, aprofitant per fer la inauguració oficial tot petonejant-se a si mateixos, a l’estil Conesa, donat que estan encantadíssims d’haver-se conegut.
El que no saben ni ells ni els assistents a l’acte, és que no tornaran. La nau comença a fer aigües i a enfonsar-se, lentament, però també inexorablement. Ja no tornaran a governar, per poc malament que vagin les coses.
Així que el missatge als seguidors i fanàtics de la gran toia vallesana, emperador o alcalde, és senzillament: no us hi perdeu cap acte d’aquests, no sigui que després lamenteu no haver-vos pogut acomiadar dels màxims enemics de Sant Cugat: els autoanomenats “propietaris” de la nostra ciutat.