Nacionalista, com cal

Durant unes setmanes no he pogut publicar res al meu blog perquè he estat molt enfeinat reprenent la meva activitat política, una vegada passades les eleccions municipals que han donat algunes sorpreses.
La meva tasca, fonamentada en un profund sentiment nacionalista, m’ha portat ha impulsar un retrobament de les arrels de la meva estimada olivera, per tal de reforçar-les, amb l’objectiu que branques i fulles esclatin vigorosament en una primavera molt propera.
Com qualsevol altre noble arbre, l’olivera necessita d’una bona abonada, un aclariment d’arrels i una bona esporgada per mantenir-la ufana i forta durant molts anys.
Així, determinats fongs han intentat malmetre’ns la capçada, amb el seu atac des de les arrels, produint la malúria del centre del fruit: el pinyol.
Gràcies a un tronc molsut, fort i compacte, l’olivera ha pogut superar aquest atac, no sense l’impuls, suport i feina d’aquells que, com jo mateix, ens estimem l’arbre del que volem gaudir de la seva ombra, del seu fullam dens, fresc i verd, per moltes temporades.
De cucs, bactèris i virus hi hauran sempre, però la protecció i la gran salut que ara comença a revifà la nostre olivera, ens assegura abundoses collites, tardes fresques i bones llavors, o pinyols, que portaran a la perpetuació d’una espècie tant preuada com és la nostre olivera.
Ja he pogut aturar diversos intents de malmetre-la, i continuo amatent perquè no hi arribin els atacs futurs d’insectes que tan sols tenen com a fita xuclar la seva dolça sava, sense aportar cap benefici. Paràsits hi ha molts, per això la nostre tasca ens porta a deixar una mica aparcades altres activitats, com ara en el meu cas, desatendre durant uns díes, si més no, el meu blog.
Ara, que la nostre olivera està adquirint una renovada empenta endavant, un impuls vital extraordinàri i un lideratge ferm, contundent i precís, podem tornar a afirmar que el seu tarannà futur serà el destacar, en el gran jardí de Catalunya, com l’arbre més excepcional de tots.
Catalunya triomfant… a cobert d’un gran arbre: l’olivera.

Nota: Alguns diuen roure, altres alsina. Jo li dic "olivera".

Replica al Sr. Soler

Sr. Soler:

En primer lloc, no parlo dels veïns que volen apantallament als FGC. Sempre faig referència a l’Ajuntament i a la seva Associació, que no és el mateix.
En segon, parla del soterrament i l’apantallament com si fóssin projectes ja endegats per la Generalitat, quan això és del tot fals.
També atribueix competències a FGC que no les ténen, donat que un projecte com el que demana vostè és competència de la Generalitat, no de la companyia de transports.
En tercer lloc, el seu escrit és incongruent, donat que parla d’apantallament transparent per no “deteriorar el paissatge tradicional del tren”, i d’altra banda, continua demanant el seu soterrament.

En els seus escrits, anteriorment publicats en mitjans de la nostre ciutat, no ha fet mai cap valoració de les diferents alternatives, tant al soterrament com a l’apantallament acústic. Aquest tarannà, que únicament està neguitejant els veïns de la zona directament afectats, és prou demostratiu d’interessos específics amb l’actual cap de l’equip de govern (també de l’anterior govern), el Sr. Recoder, ja sigui per quota de poder (vostè és també membre del cosell de Promusa pel PSC), ja sigui per d’altres que, hores d’ara, encara resten amagats.
Sigui com sigui, a vostè no li ha interessat mai el diàleg amb les comunitats més afectades pels “sorolls” del tren (com ara les de l’Avinguda Lluís Companys, per exemple), cosa que queda palessada en què mai hi ha contactat per consensuar una postura conjunta en aquesta situació.

Per finalitzar, li diré que la Generalitat de Catalunya va prendre bona nota de les actuacions del Sr. Recoder i, també, de les seves, Sr. Soler, i per això puc dir-li que els màxims responsables d’infrastructures ferroviàries ténen molt clar que de soterrament res de res, per molt que cridi el Sr. Recoder, i és què ja és va presentar un escrit, fins i tot abans que vostè comences amb aquesta absurda mania del soterrament, per part dels veïns més afectats (amb l’assessorament de principals entesos i professionals d’obra pública, ingenieria civil i geologia), escrit que va provocar el tancament d’expedient i la postura intrínseca de la Generalitat en contra del soterrament.

També vull afegir-li què els veïns a qui vostè està exasperant cada cop que parla de soterrament i apantallament, s’han entrevistat amb els seus advocats per tal d’iniciar les accions civils que corresponguin, per tal d’evitar que vostè continui amb declaracions i posicionaments que tant mal els hi està fent, donat que alimenta el seu temor de perdre els seus habitatges i fins i tot la vida en cas d’ensorrament dels edificis.
No segueixi proliferant amb aquesta alarma social ni fent-li el joc al Sr. Recoder, perquè l’alcalde se’n sortirà “de rositas” i a vostè li caurà el pes de la llei. Això sí, sempre i quan encara signifiqui quelcom per a vostè el fet de tenir un carnet del PSC.

Per cert, l’article a que vostè fa referència, no l’ho publicat jo, sinó el butlletí “Un altre Sant Cugat”, amb el vist-i-plau del seu director. Si vol veure què és el que jo publico, pot entrar a:

www.enpep.blogspot.com

Com a portaveu dels veïns de Lluís Companys, espero que després d'aquesta lectura, deixi de posicionar-se al costat de l'ajuntament en aquest afer, i no torni a fer més declaracions en contra dels interessos d'aquests ciutadans, o bé que expliqui quins espuris interessos hi ténen.

Josep C. Canut

Resposta de Pere Soler

Després de l'article que vostè va publicar referent a perque no entenia que hi havia veïns que volien la instal.lació de pantalles acústiques al llarg del recorregut de les vies del tren al pas pel nucli urbà, volem aclarir quina és la postura de la nostra associació i que no compartim les seves reflexions, esperem que amb aquest escrit, si més no, pugui arribar a entendre el nostre posicionament i la nostra intencionalitat.

En el Ple Municipal Ordinari de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès del mes d’octubre de l’any 2005, va ser aprovada per la majoria dels partits una moció, que reclamava i instava al soterrament de les vies dels FGC al pas pel nucli urbà de la nostra ciutat, així com les línies gestionades per la RENFE. L'Associació Veïnal Centre-Estació, es va facilitar d’aquesta iniciativa, i es va adherir a aquesta petició, donades les millores de comunicació i d’higiene mediambiental que afectaria directament sobre la pròpia ciutat.

Volem recordar que CiU en la seva campanya electoral al municipi anunciava que si guanyava soterraria les vies del tren, després la pilota la va passar a la Generalitat amb el canvi de color polñitic. Tot i així i donat que l’horitzó per aquest soterrament hauria d’estar llest o previst per l’any 2015, segons aquesta petició de l’alcalde, l’Associació Veïnal del Centre-Estació varem sol·licitar en el seu moment i que tornem a fer-ho, donada la manca de resposta per part del Departament d’Obres Públiques i Politiques Territorials i dels propis Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que és qui en té la competència:l’instal.lació de pantalles acústiques d’ambdós costats de la vies del FGC des de la Estació de Sant Cugat fins a l’alçada del carrer Rius i Taulet. D’aquesta manera es milloraria la qualitat de vida del recorregut del tren al seu pas pel nucli urbà, i d’aquesta manera es disminuiria la contaminació acústica fins al soterrament definitiu de les vies.

També que el projecte es fes en un termini curt donada la gran quantitat de trens que hi circulen (metro del Vallès), i el gran soroll que provoquen, quedant augmentat la quantitat de sorolls de les zones afectades pel pas continu de vehicles privats, autobusos, camions i motocicletes. Créiem que el nostre poble no es podia permetre el luxe d’esperar 10-20 anys més a minvar la contaminació acústica de la zona.
I que la Generalitat de Catalunya informés a l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, a les demés forces polítiques del consistori, i a la pròpia Associació Veïnal del Centre-Estació de la intencionalitat de les obres, dels estudis i els terminis d’execució per tirar endavant aquest projecte donada la importància i rellevància per a la ciutat.

I que al mateix temps l’Associació Veïnal del Centre-Estació es posava a disposició del Departament, de la secretaria per la Mobilitat i d’IFERCAT per aportar i col·laborar en allò que sigui possible, en tant com a condició de ciutadans i d’associació Veïnal del nucli urbà i que pugui aportar a aquest projecte.
Altrament ens hem donat compte que veïns i veïnes que no formen part de la nostra associació i que queden fora de l'àmbit territorial de la nostra entitat, estant fent el propi per altra banda i els hem fet una proposta per unificar esforços.

Entenem que amb la incorporació d'aquestes pantalles acústiques transparents, aconseguim reduir l'impacte o contaminació acústica i a la vegada no deteriorem el nostre paisatge tradicional amb el tren. I la respectiva pèrdua de vista horitzonal.

Per altra banda cometar-li que també li hem fet arribar a l'ajuntament de Sant Cugat un escrit similar.

Restem per altra banda a la seva disposició per aclarir qualsevol altre dubte o tornar a contrastar els nostres posicionaments.

Rebi una cordial salutació.

Pere Soler

Sobre el soterrament dels FGC

Sobre el tema de soterrar la línea del FGC per el seu pas per Sant Cugat m’agradaria fer unes consideracions i una pregunta final:

a) Com pot l’Ajuntament i una associació de veïns dir que està previst pel 2015 quan el “Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya” (PITC) no preveu aquesta actuació ni abans del 2015, ni tampoc després. Ho podeu consultar en aquest link:

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pitc.jsp

b) La Generalitat no podria fer ara per ara el soterrament, entre altres coses, perquè contravé el Pla General Metropolità de 1976 (encara vigent).
c) Tècnicament és pràcticament inviable perquè la composició del terreny és, com es coneix en l’àmbit geològic, “fetge de vaca”. Per entendre'ns, el mateix que va causar la desgràcia del barri del Carmel, o, més d'actualitat, el que troba l'AVE al seu pas per Barcelona, causant tants esvorancs i problemes als usuaris de Rodalies.
d) Els veïns de la zona no entenen com l'Ajuntament i l'associació estan fent aquestes declaracions, sense haver-los-hi consultat el seu parer. I és què ningú ha contactat amb ells per saber què en pensen sobre el tema i sobre les actuacions iniciades. Si ho haguessin fet, sabrien que la majoria d’aquests veïns ni volen el soterrament, ni volen pantalles acústiques.
De fet segons els estudis realitzats per els Ferrocarrils de la Generalitat confirmen que l’impacta acústic dels combois al seu pas per Sant Cugat són acceptables dins del marc legislatiu actual.
e) El fet de posar mampares acústiques per reduir els soroll sols tindria utilitat a les plantes baixes i potser el primer pis de les cases, la resta seguiria igual.

La pregunta a fer és: El perquè de aquestes reivindicacions i a qui beneficien ?

Josep Carles Canut

A La Floresta, també

Un veí de La Floresta ha enviat la carta, que a continuació reprodueixo, denunciant l'Ajuntament i l'Alcalde per una "mala praxis" en l'exercici dels seus deures, al butlletí electrònic "Un Altre Sant Cugat".

Segons és pot deduir de les seves paraules, a La Floresta també hi ha alguna mena de "contuberni" que fa que les queixes siguin ateses segons la procedència de les mateixes i, per tant, i per aquest mateix motiu, és desatenguin d'altres.

A Mas Gener això ho coneixem molt bé, i des de fa anys. Lamentem profundament que a d'altres llocs del municipi també hi pateixin aquestes injustícies i marginacions que tant deplorablement sols practicar l'alcalde i l'equip de govern.

Serveixi de suport i mostra de solidaritat amb els veïns de La Floresta (tots), la publicació en aquest blog de la carta del Sr. Sans.

La Floresta en Estat de Setge

Si algun cop heu volgut saber el que se sent en un estat de setge, veniu a la Floresta ara i podreu comprovar, in-situ, aquesta afirmació.
Molts cops ens hem queixat, els florestants, de la manca de seguretat; el poc respecte, pels altres, d’alguns elements; la poca gràcia de passar per certs espais, etc. Fa uns quants dies un grup de comerciants del districte van demanar al Sr. Batlle que posés solucions a uns problemes que venien patint, els esmentats comerciants: manca d’espais per aparcar; poca neteja; manca de seguretat... Bé, el consistori i el seu cap van fer cas de l’esmentada petició feta per la Associació de Comerciants i va posar-hi fil a la agulla per tal de solucionar aquest problemes. Per cert, un servidor, més d’un cop a denunciat amb les seves cartes aquestes mancances, pero sóc un veí, i no un comerciant, que també son veïns i mereixen el meu respecte.
Un gran desplegament de forces policials es va fer present a llocs molt concrets. Començà una «cassera» de bruixes sense distincions ni atenuants, tots mesurats pel mateix sedàs… Quina manera més senzilla d’enfrontar el personal. Però la cosa no acaba aquí: vigileu si el vostre gos, per casualitat, fuig, perquè a un veí li va succeir i una mica més el multen; no aparqueu el cotxe a llocs on sempre els deixàveu, perquè a dos quarts de vuit del matí ja funcionen els recaptadors de sancions. Però les pintades del Polivalent continuen, el deteriorament del Casal també, i les runes al solar de la Casa de la Sardanes arrelen, amb Uralita inclosa, etc…
Ja veieu, Santcugatents (tots o som: Mirasolencs, Valldoreixens, i Veïns de les Planes): a la Floresta ens han declarat l’Estat de Setge, tot per demanar de viure en condicions, i no com fins ara.

Xavier Sans i Cordomí
La Floresta

La reproducció d'aquesta carta, publicada al butlletí "Un Altre Sant Cugat", n.º 44, de setembre de 2007, ha estat autoritzada pel director d'aquest butlletí electrònic.

Animalari municipal

Quan m'arriba un rumor, habitualment, no li'n faig cap cas. Però quan un rumor m'arriba per dos llocs diferents, és qüestió de reaccionar.
Diuen que l'alcalde Recoder ha donat ordres taxatives perquè tot allò que demani sigui totalment ignorat, s'esgotin els límits legals i, quan ja no puguin callar "legalment" per més temps, aleshores es respongui negativament la meva sol.licitud.
Aquest és el rumor que corre per Sant Cugat en aquests moments, i jo he de reaccionar, és clar. En primer lloc: té alguna possibilitat de ser cert? No ho crec.
Qui hagi llençat aquest rumor no en té ni idea de qui és en Lluís. De tothom és conegut el nostre enfrontament: ell veu les coses d'una manera i jo d'una altra.
A més, tampoc sap que, si això fos cert, Recoder estaria incorrent en un greu delicte de prevaricació i, sent advocat com és, dubto molt que delinqueixi intencionadament.
Si aquest rumor fos cert significaria el reconeixement total i absolut, per part d'en Recoder, de la seva més humiliant derrota política davant del seu contrincant més poderós. No l'he tingut mai per una persona amb una covardia tan descaradament manifesta sinó per un polític que entèn que, entre nosaltres, l'enfrontament és un posicionament perfectament lícit, a banda de ser un lluitador.
No és què m'estigui entendrint, sinó que sé reconéixer tant les febleses com el poder de qualsevol dels meus contrincants, cosa que em permet avançar-me als possibles moviments que aquests puguin realitzar.
Si en Recoder hagués donat aquestes ordres als seus regidors i persones de confiança, estaria dient a tothom que és incapaç de donar la cara, i prefereix amagar-se darrere de qualsevol parapet que pugui protegir-lo. Tot el contrari és, en Recoder, i per això qui ha fet volar aquest rumor tampoc el coneix personalment.
Si en Lluís ho hagués fet, en realitat, seria com confessar una incapacitat d'exercici polític per ocupar el càrrec d'alcalde, i per tant, també significaria titllar d'estúpids a aquells que van votar-lo les darreres eleccions municipals. Tanta gent està equivocada?
Aquest rumor està posant en un punt molt delicat, en Lluís, perquè si fos cert m'hauria donat la victòria en la nostre guerra particular tot i no haver fet ni un tret, i jo no veig l'alcalde autoderrotant-se com un covard, ni plorant d'acolloniment davant el seu equip de govern, i menys amb una majoria absoluta.
No m'agrada aquest rumor perquè, tot i que sí m'agrada guanyar, perfereixo tenir la meva victòria per la meva lluita, i no per una rendició incondicional o una bandera blanca agitada de manera tremolosa al vent.
Sé que l'alcalde és poderós i per això puc afirmar que la nostre és i serà una lluita de titans, perquè és tracta del xoc de dues locomotores en direcció oposada i per la mateixa via. Si és produís un fet com el que diu aquest rumor, resultaria que la locomotora Recoder no seria res més que una gran fotografia empesa per les seves mans estavellant-se contra un mur d'uns quants metre d'amplada i a tota velocitat. Això ja hagués significat la destrucció de l'alcalde.
No. No crec aquest rumor, perquè no crec que en Recoder sigui una persona que s'escudi darrere dels més obscurs "intringulis" de la llei, ni el veig amb tanta feblesa com perquè hagi de recòrrer a obligar els seus a delinquir per tal d'obtenir la victòria, ni que sigui en una sóla batalla d'aquesta guerra.
Aquí queda, doncs, aquest escrit. Perquè tothom que el llegueixi pugui extreure'n les seves conclusions, com jo he fet.
Tan sols una puntualització: hores d'ara, i després de nou anys defensant els interessos del barri i de la gent de Mas Gener, encara no he demanat res per a mi. Ho dic perquè si algú encara pensa que el rumor és cert, el que està dient és que l'alcalde ha donat ordres perquè a Mas Gener no s'hi faci res de res, que quedi abandonat per l'Ajuntament, que és continuin cobrant els impostos però que cap àrea de govern reinverteixi ni un cèntim en el nostre barri. Algú creu que Recoder pot arribar a fer-ho, això? Maltractar i desposeir dels seus drets de ciutadans als habitants de Mas Gener?
Bé. Crec que de moment, ja n'hi ha prou de comentar el rumor. Ara toca esperar. Perquè, si el rumor és converteix en una realitat, ho veurem d'aquí a uns mesos.

Perles d'en Recoder

Aquestes són algunes perles que l’alcalde Recoder deixa anar als mitjans. Si les llegiu atentament, veureu que sap molt bé de què parla, donat què és el reflex fidel de la seva pròpia política municipal de discriminació en funció del lloc de Sant Cugat on hi visquis. I si no, que ho pregunti als ciutadans de Mira-sol, per ex., quan els diuen que no hi hauran més inversions, perquè les necessiten al centre de la ciutat.

Segons Recoder, la Diada Nacional coincideix enguany amb ‘un moment d’ensopiment’ i amb manca d’il·lusió col·lectiva. L’alcalde ha atribuït aquesta situació al fet que altres territoris ‘es beneficien dels nostres impostos per practicar polítiques socials impensables a Catalunya’. Per a Recoder, la situació econòmica del país demostra que ‘el preu de la nostra solidaritat és la desatenció de les necessitats dels nostres conciutadans’.
A Catalunya ‘s’està instal·lant una realitat tossuda que potser ni el nou Estatut no podrà resoldre’ i que és ‘la desafecció d’àmplies capes de la societat catalana conseqüència d’una política d’oblit sistemàtic de les nostres necessitats’.

No veieu res de conegut? És què, potser, l’Alcalde s’en recorda de Mas Gener a totes hores? Què bonic i què fàcil resulta criticar als altres tot acusant-los de les mal-i-fetes que ell mateix practica.

L’alcalde també ha demanat ajuda per normalitzar la situació de la llengua als Països Catalans. Recoder ha denunciat que al català encara avui ‘se’l vol trossejar amb divisions fictícies mancades de rigor’.

Potser sí què li cal ajuda, així no veurem "Papio" enlloc de "Papiol" a la retolació direccional dels carrers. Però crec que ell sí necessita ajuda, perquè, com podem demanar i tenir una bona normalització, del que sigui, a Sant Cugat, si el primer que la necessita és l’Alcalde?
Demani i busqui ajuda, Sr. Recoder, ha veure si per fi algú el fa "normal".

La riera ja està neta

Després de publicar el meu escrit de retorn de vacances, on feia al·lusió a la finalització de la neteja de la riera de Mas Gener, dos díes després aquesta ha estat netejada.
Ara hi ha un marge d’un metre ambdós costats perquè l’aigua pugui inundar la zona sense obstacles, és a dir, de manera directa, i així tindrem un cabdal (d’amplada) molt superior al que hi havia abans de la neteja.
Els motius d’aquesta actuació, segons va dir la regidora Subirà al seu dia, venien obligats per tal de minimitzar l’efecte de possibles riuades. Bé. La Sra. Subirà, novell al capdavant de Medi Ambient (però ja veterana en política municipal), hauria de saber que des de Mas Gener portem molts anys demanan una actuació sobre aquesta riera que tan mal està fent quan cauen quatre gotes, donat que recull massa cabdal, abans d’arribar al nostre barri, i a més ha de donar sortida a dues rieres més, la Guinardera i la Rambla del Baixador de Valldoreix (que recull les aigües pluvials de part de Mira-sol i de Valldoreix).
Realitzar la neteja és una actuació que no qüestionaré. Però fer-la, sense realitzar una bona canalització, d’una banda, i dotant la riera de Mas Gener d’una amplada de cabdal superior a l’actual, de l’altre, diria que és tracta d’una pèrdua de temps. O potser d’una escusa per tal de no fer l’actuació important, és a dir, arreglar la riera, no rentar-li la cara.
Sigui com sigui, l’Ajuntament continua sense donar solució als problemes importants del nostre barri, exceptuant-ne la reparació d’algun tram de vorera, i és què la neteja de la riera no l’ha pagat aquesta administració, que ha estat l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

Ja hi tornem a ser aquí

Hola a tots i a totes.
Ja hi torno a ser aquí, com va dir aquell presi en conserva que teníem a l’estranger, «long long time ago» (fa molt i molt temps).
En contra de molta gent, jo no he marxat de vacances, perquè enguany hi havia força temes que resoldre, tant a casa com al barri.
Però, no obstant això, he pogut recarregar les piles per poder reprendre la tasca marcada de bon començament.
A l’inici d’aquest setembre, a Mas Gener, puc dir que la neteja de carrers no dona a l’abast, de tantes fulles que cauen dels plataners, malalts i mig podrits, amb l’afegit d’una manca de manteniment i esporga totals. Ja ens va enganyar ben bé en Eduard Pomar, quan ens jurà que tindríem esporga. Doncs, ni tan sols reguen els arbres.
Pel que fa a la Sra. Marta Subirà, haig de dir que abans de vacances va fer unes declaracions tot dient que s’estava efectuant la neteja de la riera de Can Cabassa entre la línia de ferrocarrils i l’autopista AP-7. Les darreres setmanes no s’ha fet res, en aquesta riera, i l’actuació tans sols va arribar al carrer Fuerteventura. És evident que la nova regidora de Medi Ambient o bé no ha vingut mai a Mas Gener, o no sap interpretar un mapa, o, potser, segueix la mateixa línia que el seu antecessor, Sr. Pomar, i també ens enganya «bellacamente» fent-nos creure el que no és. Seria bó que contactés amb nosaltres i ens detallés el futur de Mas Gener, pel que fa a la seva Àrea.
En les pluges primerenques d’agost, ja va esfondrar-se l’obra del nou col·lector d’aigües negres del districte de Mira-sol a l’alçada de la Pç. Maria Lluïssa (Pista Poliesportiva Municipal de Mas Gener). Sense comprovació de cap mena, van venir (¿?) i van reomplir l’esboranc que s’havia produit. La pregunta és ben senzilla: On ha anat a parar la terra que han hagut d’afegir? S’haurà esfondrat la canonada de juguet que van posar?
Sobre l’alcalde, bé, suposo que haurà tornat de vacances, i dic que ho suposo perquè aquí no dona senyals de vida. Tant bé que podia haver quedat convocant, sobretot, els qui més l’han patit la darrera legislatura, tot demostrant el seu suposat «100% amb la gent», de moment prefereix seguir «100% enfrontat». Ja vindrà, segur, perquè a Mas Gener encara ens queden nens que van en bicicleta pels carrers, tot i que ja els portem millor protegits.
Això sí. Haig de fer menció de la reparació d’un tram de voreres, al carrer Entroncament, a finals d’agost, i que sembla que la cosa continuarà pel carrer Tànger, properament. Ja que la Sra. Cristina Paraira ha iniciat aquestes obres de manteniment, no faré més sang comentant el temps que fa que s’havia d’haver fet.
Així que ja veieu, tot segueix igual a Mas Gener a 4 mesos de les eleccions municipals. Bé, Cristina, quasi tot.

Programa de Festa Major de Mas Gener

Divendres, 31 d’agost

21,30 h. Havaneres i rom cremat
Durant el descans és servirà el rom cremat
Grup: LA BARRETINA
Lloc: Plaça Doctor Pila
Organitza: APV Mas Gener

Dissabte, 1 de setembre

11,30 h. Bicicletada popular
Rifem al final de la cursa
Lloc: Sortida i arribada Pista Poliesportiva Mas Gener
Organitza: APV Mas Gener

Col·labora: ADF

12,30 h. Remollada popular
Lloc: Pista Poliesportiva Mas Gener
Organitza: APV Mas Gener
Col·labora: ADF

17,30 h. Jocs infantils tradicionals i berenar
Lloc: Pista Poliesportiva Mas Gener
Organitza: APV Mas Gener

21,30 h. Botifarrada popular (2 euros)

Inclou: botifarra, pa i sangria

Lloc: Pista Poliesportiva Mas Gener

Organitza: APV Mas Gener

23,30 h. Ball de Festa Major

Grup: GRUP MAUI

Lloc: Pista Poliesportiva Mas Gener

Organitza: APV Mas Gener

00,30 h. Transformisme

S'intercalarà amb els descansos de l'orquestra

Grup: ANGY

Lloc: Pista Poliesportiva Mas Gener

Organitza: APV Mas Gener

Diumenge, 2 de setembre

14,30 h. Arrossada popular (7 euros)

Inclou: Plats, gots i coverts, paella, pa, sangria/cervessa/aigua i postres

Lloc: Pista Poliesportiva Mas Gener

Organitza: APV Mas Gener

17,30 h. Animació infantil i berenar

Grup: CLOWN FISH "Passellades"

Lloc: Pista Poliesportiva Mas Gener

Organitza: APV Mas Gener

L'APV Mas Gener ha presentat aquesta programació amb la intenció de dur-la a terme. Els espais en blanc aniran actualitzant-se a mesura que arribin les confirmacions d'actuació dels diferents espectacles contractats. En breu sortirà el programa de ma, on estarà complerta tota la programació.
TOTS ELS ACTES SÓN GRATUÏTS I OBERTS PER A TOTHOM, EXCEPTE ELS EXPLÍCITAMENT INDICATS (botifarrada i Arrossada populars).
L'APV Mas Gener informa que en cas de climatologia adversa no seran suspesos els actes, exceptuant-ne aquells que puguin representar perill.
L'APV Mas Gener no es responsablitza de l'existència suficient de taules i cadires subministrades per l'Ajuntament.
L'APV Mas Gener és reserva el dret de modificar el pograma de festa sense previ avís si així ho condicionen les circumstàncies.
L'APV Mas Gener agraeix la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes de Mas Gener i altres contrades que hi participen en aquesta 50a edició de la Festa Major, així com als representants municipals que s'han interessat perquè la nostre Festa Major pugui realitzar-se.

Per què una gran festa a Mira-sol, i a Mas Gener no ens deixen?

Aquesta és una de les preguntes que més em preocupen. Me la va fer un nen d’uns 9 anys, veí de Mas Gener, que aquest any no hi va anar a la festa Major de Mira-sol perquè a Mas Gener no ens deixen fer la festa que ens agradaria.
De fet, no hi va anar gaire gent a la Festa Major de Mira-sol, tot i que des de l’Ajuntament s’hi encaparrin a dir (via diari, ràdio i TOT, és a dir, els mitjans de control amb submissió municipal) que enguany hi va haver un gran èxit de participació. Només un petit comentari: “Dime de lo que presumes, y te diré de lo que careces”. Com a prova de la manca de participació “real” (no la promocionada, podeu veure la foto del “Diari de Sant Cugat, setmana del 16 al 22 de juliol: no hi ha ni Déu!).
Retornant al “quit” d’aquest redactat, al nen li responia:
Fa molt de temps, a Mira-sol és feien 3 festes. A Verge del Carme, a Sant Joan de Mira-sol i a Mas Gener. Però l’Ajuntament va voler juntar-les totes en una de sola. Així va néixer la festa major de Mira-sol. Però a Mas Gener sempre em fet el nostre petit acte al nostre barri, com a recordatori de què havíem fet sempre la nostre festa major.
Aquest nen les veia “quadrades”, i no entenia perquè l’Ajuntament va voler ajuntar les tres festes. No era qüestió d’explicar-li ni els motius econòmics ni els antisocials que van moure un consistori a intentar eliminar (subtilment) très actes populars, tot esdevenint-ne un de sol completament desarrelat dels anteriors. De fet, el que realment volia l’alcalde era estalviar-se diners, d’una banda, i donar un cop d’efecte a les direccions de les entitats veïnals, d’una altra: és a dir, sóc l’alcalde i aquí mano jo. Una política molt ben apresa per l’actual alcalde, Recoder. Però vaig continuar contestant al nen la seva pregunta.
Ara, la festa de Mira-sol ja no és la festa de ningú, perquè a Mas Gener fem la nostre, Sant Joan en fa la seva, que li diuen la Festa del Casal, i Verge del Carme acabarà fent també el seu o els seus actes, reivindicant els drets de festa major.
I, de fet, podem remetre’ns a l’edició d’enguany de la Festa Major de Mira-sol. Uns exemples, per entendre-ho millor. L’any passat van anar més de 1.000 persones a la botifarrada popular, aquest any 200 (enguany “fideuà”, no botifarrada, i pagant a un “càtering”, no de franc com l’any passat). Bicicletada, enguany 72 inscripcions, l’any passat (segons van dir-ho llavors als mitjans) prop de 200. Enguany, el dijous introdueixen una “batucada”: a l’escenari, a les 1,30 h (ja divendres), unes 15-20 persones “fotent-li” als timbals, de públic entre 6-8 persones. La fira, en els moments més “frenètics” comptava amb una vintena de clients. Ja està bé que això passi, no per a Mira-sol, sinó per a l’Ajuntament. S'han apropiar-se d’una festa popular per “donar una lliçó” als organitzadors de la Penya-195 (als d’enguany i als del 2005 i 2006), i hem pogut veure com els ciutadans han respost fredament a aquesta iniciativa. La gent del districte no és tonta, “senyor Ajuntament”, i vostès ho han pagat fent el ridícul. Segueixo amb la resposta que li donava al nen.
El que passa és què l’Ajuntament està donant diners a una empresa privada perquè faci uns actes populars a condició que és diguin Festa Major de Mira-sol, però que en realitat hauria de dir-se Festa Major de Doble Via, o de les amigues de l’alcalde.
A Mas Gener no volen que tinguem una gran festa perquè els avergonyiria moltíssim. Ara ja ténen enveja i per això ens donen molt pocs diners, i per això no podem fer venir el mag, ni aquelles animacions infantils tan boniques, ni una gran orquestra pel ball. La manera de que a Mas Gener no poguem tenir una gran festa com a Mira-sol és no donar-nos diners suficients.
I aquesta és una autèntica realitat. Una de les malalties més greus de l’anterior legislatura va ser el tàndem “Recoder-Solé”. Entre tots dos han estat a punt d’enfonsar qualsevol iniciativa popular, pel que fa referència a la realització de festes i actes ciutadans, tant els de sempre com els nous. I ja no parlem de les idees i noves iniciatives que tenim les entitats. És tant el mal que ens han fet que ja no les posem en coneixement municipal, perquè ens les «prenen» i les fan seves, per atribuir-se el mèrit. Però som conscients que les mentides i les males formes més aviat o més tard és paguen, i solen pagar-se molt cares. A Mas Gener continuem fent la nostre Festa Major (i ja són 50). Amb els pocs diners que ens dónen, hem de fer mans i mànigues per aconseguir una festa amb una gran dignitat. I vull remarcar lo de “dignitat”, perquè la nostre festa SÍ és popular, SÍ hi participa la gent activament, i no anem a “cop de talonari” com fa l’Ajuntament. Si hem de fer una botifarrada, ens cremaren celles i mans nosaltres, en equip, però no contractarem ningú perquè ho faci, simplement perquè no ens donen els diners per fer-ho, com a altres. Els actes els programem com podem entre nosaltres, ens dividim la feina, i tothom hi participa. En d’altres contrades, l’Ajuntament posa la brigada municipal per posar i recollir cadires. A Mas Gener hi fem pinya, a d’altres “festes”, és respira traïció i desconfiança. I a més, hem de donar les gràcies a l’Ajuntament perquè ens an donat diners. Com és què la nostre festa té una subvenció de només 2.000 euros, i la de “Mira-sol” més de 15.000? Comparem els actes programats, la participació, l’organització, la il·lusió i les ganes que els ciutadans i participants de la nostre feste ens demostren, i comparem-los amb d’altres festes. Crec que no hi ha color. Ens mereixem més.
Però, tot i això, l’alcalde Recoder continua parlant de “participació ciutadana”. No és més correcte dir que ens acostem més a la “partició” ciutadana? Comproveu les dades, reflexioneu sobre el que ens està passant a Mira-sol, i jutgeu vosaltres mateixos. Què això és legal, suposo que si, però que ningú pensi que això és just, perquè no ho és, ni per a Mira-sol, ni per a Mas Gener.
Article publicat al butlletí "Un altre Sant Cugat". http://stcugat2.blogspot.com/

Preguntes al president -3-

Això de la participació ciutadana què és?
La participació ciutadana és la comunicació directa entre els ciutadans i els gestors municipals. Teóricament, els ciutadans poden adreçar-se a l’ajuntament per comunicar qualsevol incidència que creguin convenient de fer-ho, i l’ajuntament ha d’emetre una resposta i fer-la arribar al ciutadà. També comporta compromís, per part de l’administració local, en solucionar els problemes que els ciutadans l’hi plantegin, i mantindre un canal d’informació sobre els temes fins a la solució dels mateixos.
L’alcalde actual ja no tenia cap intenció de fomentar la participació ciutadana en l’anterior legislatura, i molt ens temem que en aquesta, després de la majoria absoluta, encara estigui més dictatorialment dedicat a rebaixar-la o, potser fins i tot, a suprimir-la del tot. L’equip de govern anterior va posposar qualsevol avançament en les negociacions del ROM, sobretot pel que fa al capítol 5è (el que fa referència a la participació). No va voler mai que els ciutadans poguéssin expressar la seva veu als Consells de Districte deixant-hi constància en les actes. En el programa electoral de Recoder figuren lloançes a la participació ciutadana, però molt em temo que, després d’anunciar que posarà “regidors de districte”, això signifiqui la desaparició dels consells i, a més, un nou entrebanc a la participació, com ho suposarà el Síndic de Greuges municipal. És a dir, Recoder aposta per posar obstacles a les peticions i queixes dels ciutadans, en comptes de fomentar un nou ROM i una millor participació ciutadana.

Per què no ens poden veure els de Mira-sol?
De molt lluny hi van haver diferències greus, que no penso reproduir, que van donar lloc a aquest sentiment. Avui dia, això està restringit a 4 veïns que no han sabut progressar en el temps i que estan encorats en un passat que no té sentit.
Des de fa 9 anys he estat lluitant perquè Mira-sol fós el districte de tots, i que els diferents barris del districte tinguéssin el seu pròpi reconeixement oficial, a nivell territorial, i per fomentar la col·laboració entre els ciutadans i ciutadanes de tots ells.
A nivell d’associacions, això crec que està superat. Quan s’ha de fer pinya, és fa, sigui per uns, sigui pels altres. A nivell particular, encara hi ha que pensen en la segregació per qüestió de barri, en lloc de pensar en què la unió fa la força. Sigui com sigui, aprofito per fer una crida a tots els ciutadans del districte per foragitar antics fantasmes, i veure la necessitat d’anar tots a una. És clar que hi ha identificacions pròpies de cada barri, com és el nostre cas, però no han suposat mai un element disgregador envers la resta del districte, ans al contrari, hem intentat sempre la col·laboració entre tots.

Per què fan una gran festa a Mira-sol, i a Mas Gener no ens deixen?
Suposo que són els pares qui t’han dit que em preguntis, oi? Mira, intentaré explicar-t’ho de manera que m’entenguis. Fa molt de temps, a Mira-sol és feien 3 festes. A Verge del Carme, a Sant Joan de Mira-sol i a Mas Gener. Però l’ajuntament va voler juntar-les totes en una de sola. Així va néixer la festa major de Mira-sol. Però a Mas Gener sempre em fet el nostre petit acte al nostre barri, com a recordatori de què havíem fet sempre la nostre festa major.
Ara, la festa de Mira-sol ja no és la festa de ningú, perquè a Mas Gener fem la nostre, Sant Joan en fa la seva, que li diuen la Festa del Casal, i Verge del Carme acabarà fent també el seu o els seus actes, reivindicant els drets de festa major.
El que passa és què l’ajuntament està donant diners a una empresa privada perquè faci uns actes populars a condició que és diguin Festa Major de Mira-sol, però que en realitat hauria de dir-se Festa Major de Doble Via, o de les amigues de l’alcalde.
A Mas Gener no volen que tinguem una gran festa perquè els avergonyiria moltíssim. Ara ja ténen enveja i per això ens donen molt pocs diners, i per això no podem fer venir el mag, ni aquelles animacions infantils tan boniques, ni una gran orquestra pel ball. La manera de que a Mas Gener no poguem tenir una gran festa com a Mira-sol és no donar-nos diners suficients.
Els pares.- Quant ens dónen a nosaltres i quants a ells?
A nosaltres encara no ens han donat ni cinc, però diuen que ens donaran 2.000 euros. A Doble Via no sé quants en donaran, però crec que no baixaran dels 12 o 15.000.

Tinc la valla que dóna al carrer feta malbé i l’ajuntament no em dóna permís per arreglar-la, per què?
Poden haver-hi diverses raóns. En principi, la restauració no ténen perquè negar-la, donat que privarien els ciutadans del dret a un habitatge digne, i això inclou la tanca delimitadora de la propietat. Si és per deixar-la com quan es va fer, no ténen cap element legal per negar-se. Si ho fan, s’estan arriscant a que el propietari interposi una demanda civil contra l’ajuntament.
D’altra banda, i des d’els darrers anys, aquest ajuntament no dóna res a canvi de res. És a dir, a banda de les taxes municipals corresponents, sempre en demanen més. Poden ser en metres de terreny, que obliguin a cedir-los als propietaris a canvi del permís. Pot ser que no estigui asfaltat el carrer i que, reparant la tanca, el veí aprofiti per fer-se la vorera i, d’aquesta manera, no haver de pagar-la amb les contribucions especials, que sempre li sortirà força més cara.
Hi ha cops que el veí té una expropiació parcial que l’ajuntament no ha executat encara, però que en el moment de sol·licitar el permís d’obres li reclamin l’expropiat i una mica més.
En fi, cap d’aquests motius haurien d’aprofitar-se per condicionar un permís d’obres, però ja sabem de les pràctiques poc ètiques d’aquest ajuntament.

Resposta de Cristina Paraira, tinent d'alcalde de Serveis Urbans

Cristina Paraira, tinent d'alcalde de Serveis Urbans de Sant Cugat, ens ha enviat un correu on ens explica que ja s'ha solucionat el problema sobre les màquines escombradores (a Mas Gener) que efectuaven la càrrega d'aigua sense aturar els motors, ocasionant molèsties de soroll i pudors als veïns més propers al lloc de càrrega.
També ens comunica el seu compromís per vetllar que aquesta aturada de motors tingui continuïtat, i no sigui tan sols "flor d'estiu", pel què ens convida a estar amatents i a comunicar-li que les coses s'han solucionat i no tornen a torçar-se.
Val a dir que, en aquests díes, les màquines escombradores quasi bé no es veuen. Per tant no podem confirmar si fan cas de les recomanacions de l'Àrea de Serveis Urbans o no. Afortunadament, estem en una temporada en que poca brutícia solem tenir als carrers del barri, per tant, que no és vegin gaire els serveis de neteja viària tampoc és gaire greu.
Agraïm la celeritat de la resposta de la Sra. Paraira, tot desitjant que la resta de qüestions que hi ha pendents amb l'Ajuntament (sobre proposte i queixes a Mas Gener) també siguin considerades de la mateixa manera.

Preguntes al president -2-

Per què no demaneu alçaments de carrers?
Els aixecaments de calçada, o d’altres elements que evitin l’excés de velocitat dels vehicles només s’autoritzan a determinades zones del municipi, preferentment allà on l’interessa a l’alcalde perquè hi viuen els seus amics o col·laboracionistes, o bé perquè hi té interessos específics o economies importants que poden fer-li costat. En llocs com ara Mas Gener aquests elements no són prioritaris i, si bé els hem demanat moltes vegades, se’ns despengen amb arguments com ara que “costen molts diners”, “que no els demanen els veïns, sinó l’associació”, “que si passa algun accident amb algun vehicle que va massa ràpid, el responsable seria l’ajuntament”, i d’altres respostes que, pel seu tarannà, són d’una estupidesa tan gran que prefereixo no dir-les. El fet cert és que l’alcalde no vol invertir res a Mas Gener, i molt menys si això ho demana l’APV.

Per casa fa molts dies que no netejen.
És cert que hi ha molts llocs a Mas Gener on les feines de neteja viària són inexistents. Les raóns són diverses. De vegades és degut a què la màquina s’ha espatllat. D’altres vegades perquè ténen una actuació d’urgència a un altre lloc del municipi. També deixan de venir quan s’ha de reforçar la neteja d’algun lloc on, mira quina casualitat, l’alcalde o algun tinent d’alcalde han de fer algun acte. La realitat ens diu que l’ajuntament li adeuda molts diners a l’empresa contractada per a aquesta feina, que ningú controla la tasca que estan obligats a desenvolupar les brigades assignades al nostre barri, i per això alguns és “columpien” i no fan la neteja, i que si s’ha de retirar el servei de neteja a algú sempre hi serem nosaltres els perjudicats. A això afegir-hi que és més fàcil veure’ls esmorzant durant hora i mitja fora del barri, o prenent el sol o la fresca en alguna de les zones verdes, etc.

Per què les màquines escombradores no paren els motors quan carreguen aigua? Sempre ho fan al mateix lloc, i quan això passa, és què no podem ni estar al jardí per la pudor i el soroll que fan. Els hi hem dt i ens contesten que ténen ordres de no parar les màquines perquè no és poden parar.
Per la resposta que diu que li han donat els operaris, ja puc comentar-li que no és cert. Les autoescombradores són vehicles, igual que els turismes, i per tant han de poder parar els motors quan s’han d’aturar força estona en algún lloc determinat. Així ho fan quan els operaris estan esmorzant o fent el cigarret, per exemple. No veig quina diferència hi pot haver, si tenim en compte que l'aigua que agafen surt a pressió i, per tant, no necessiten bombes per fer la càrrega. No obstant, i com que desconeixo la raó d’aquesta actitud, li faré a mans a la Tinent d’alcalde, Cristina Paraira (Serveis Urbans) d’aquesta situació per tal de rebre una resposta creïble i, si s’escau, prengui mesures perquè això no torni a pasar.

No sulfatan els arbres per què estan malalts i cauen moltes fulles?
El cert és que no sulfaten i punt. El fet que estiguin malalts i que caiguin les fulles és degut, precisament, a que no els sulfaten ni els tracten les malalties. Però no sé què és millor, què sulfatin, o que no ho facin. Si no ho fan, els plataners estaran cada cop més malalts, però si ho fan qui estaran malalts, i fins i tot és moriran, seran els animalets que molts ciutadans ténen a casa seva, com ara gallines, conills, o peixos, perquè quan sulfaten no avisen prèviament, i els productes químics cauen a l’aigua d’aquests animalets contaminant-la i produint-los-hi enfermetats i, fins i tot, la mort, com en el cas dels peixos. Sigui com sigui, quan no és vol fer la feina o no vol fer-se bé, no hi ha res a fer.

Els plataners estan tacant el meu cotxe. Que fa l’ajuntament?
Aquesta situació fa uns dos anys que va posar-se en coneixement de les autoritats municipals, sobretot de mediambient. La resposta sempre ha estat la mateixa: que estan fen un estudi sobre el tema. Si voleu la autèntica veritat, no han fet res de res. Les molèsties als ciutadans de Mas Gener semblen un autèntic alicient per governar, i cada cop que l’alcalde s’assabenta d’una molèstia nova al nostre barri, deu riure complagut. Determinades circumstàncies que afecten de ple als plataners fan que, amb l’humitat, aquests deixin caure unes gotetes que, en dipositar-se damunt la carrosseria dels cotxes, o de les rajoles de les pérgoles, o del mobiliari de jardí, en primer lloc tacan i en segon produeixen una corrossió que, tot i que lleugera, en els cotxes resulta massa àcida, desfent la pintura i les proteccions de la carrosseria. Sigui com sigui, això no interessa gens als responsables municipals, perquè no fan res per posar-hi remei.

Per què no va venir l’alcalde a Mas Gener, per les eleccions?
Molt senzill. Recoder va anar a Mira-sol i va tenir un auditòri de 3 o 4 persones. A Mas Gener hi té por de venir, perquè ha fet molt de mal i ens ha deixat de banda marginant-nos durants els darrers anys. Sap que si posa un péu al nostre barri, els ciutadans ens el menjarem amb patates perquè el cosirem a queixes i protestes. Però lluny d’acceptar les seves responsabilitats, encara ens culpa als veïns del barri, és a dir, no vé perquè nosaltres el xiularem, però, per què el xiularem? Si l’alcalde no vé a Mas Gener és perquè s’ha guanyat la xiulada. Si no vé al barri (o quan ho ha fet no ho ha dit prèviament a ningú, és a dir, vé d’incògnit), només és per demostrar el seu mal sentiment per aquesta part de la ciutadania santcugatenca, tot fent gala de la seva política de marginació i d’exclusió social envers nosaltres. Prova d’això és que al seu programa electoral pels propers 4 anys no hi figura absolutament res que faci referència a Mas Gener. Ara que ha obtingut la majoria absoluta seria el moment de demostrar el contrari, i convertir-se en l’alcalde de tots els ciutadans de Sant Cugat, aquest cop de debó, i deixar de dir-ho com a reclam electoralista. Molt em temo que aquesta majoria servirà per marginar, encara més, el nostre barri. Tant de bó m’equivoqui pel bé de Mas Gener.

Preguntes al president de l'APV Mas Gener -1-

Tindrem actes del 50 aniversari de l’Associació de Veïns?
Malauradament, no. Un dels darrers ultratges sobre Mas Gener que va fer l’ex regidora Solé va ser negar, amb la complicitat o seguint ordres directes de l’alcalde, qualsevol subvenció extraordinària per celebrar actes amb motiu del nostre cinquanta aniversari. És una gran vergonya per a Mas Gener que la resta de Sant Cugat hagi possat Recoder un altre cop d'alcalde, i a més amb majoria absoluta, perquè d’aquesta manera estan fomentant la política de marginació i exclussió que ha dut a terme durant els darrers anys envers els barris perifèrics de la ciutat.

Encara no hi ha programació de Festa Major?
No. Per poder tenir una programació primer hem de disposar de diners per poder fer front a les avançades d’alguns contractes i per saber, més o menys, on hem de morir, és a dir, per poder elaborar un pressupost ajustat. L’alcalde, a qui faig màxim responsable de la mala gestió municipal que ens està perjudicant tant greument, no ha signat el decret sobre la subvenció anual a la nostre entitat fins al 25 de juny, tot i que vam presentar la sol·licitud i la documentació requerida abans del 31 de novembre de 2006, és a dir, dins els terminis fixats pel mateix ajuntament. La data límit per respondre la nostre petició era el 15 d març. Avui, a 1 de juliol, encara no tenim res. Com podem fer cap programació? Idees en tenim i ganes de fer la festa també. Programació, encara no.

Quan ens tallaran els arbres?
Mai. L’ajuntament no vol tallar cap arbre (si més no a Mas Gener). Penseu que aquesta qüestió és un dels temes que Recoder va posar al seu programa electoral. Feia referència a la gran quantitat d’arbres per habitant que hi ha a Sant Cugat. Si ara comencen a tallar arbres, aquest percentatge baixarà i, tot i que ja hi estem acostumats a que l’alcalde renegui de la seva paraula constantment, no creiem que, en aquest cas, talli cap arbre. L’única manera seria si algún arbre és morís, pero tot i així, restaria mort al carrer durant força temps, una mica com si l’alcalde esperés que resuscités, com un “sant cristo”, però enlloc de très díes, esperaria al tercer any. A més, els plataners afecten negativament la salut dels ciutadans a Mas Gener, i no sembla que això sigui motiu suficient perquè Recoder estigui disposat a ordenar una actuació contundent al nostre barri. Això sí, si els arbres causessin molèsties a algun altre lloc del municipi (com a la zona de l'Arxiu, o d'altres), aleshores els hi falta temps per actuar.
Si la seva pregunta fa referència a l’esporga, li diré que ja estava prevista aquesta actuació a Mas Gener per la campanya 2006, però miri per on, els diners i la voluntat de fer-la van anar wàter avall. A Mas Gener no s’ha tocat cap arbre excepte una morera, i resulta que aquesta s’ha mort. L’alcalde déu estar ben content que el Sr. Pomar (ara ex regidor) acatés les seves ordres referents a dir que “no” a les peticions dels ciutadans de Mas Gener. Els compromissos que va adquirir l’alcalde al 2003, no s’han acomplert a Mas Gener, i els que ha adquirit pel període 2007-2011 dubtem que els acompleixi.

Quan ens arreglaran les voreres?
Suposo que primer hem d’enterrar algú que perdi la vida en accident produït pel mal estat de molts trams de voreres a Mas Gener perquè l’alcalde doni llum verda a un pla efectiu pel manteniment d’aquestes al barri. Tanmateix, també ens esperem que ens exigeixi celebrar una botifarrada per venir a celebrar-ho. Val a dir que el manteniment de les voreres i el vetllar per la seguretat dels ciutadans no està en cap programa electoral per una raó: no és una intenció sinó una obligació. L’ajuntament està obligat a mantenir segures i en bones condicions les voreres, i ho està per llei. Nosaltres paguem els nostres impostos, però Recoder no en reverteix res al nostre barri, ni tan sols per una mínima seguretat. La darrera vegada que van reparar voreres va ser a conseqüència d’un accident patit per una veina en què va prendre força mal i va estar uns quants dies de baixa. Així funcionen aquests regidors, sinó te’ns elements suficients per amenaçar-los, no foten res.

En breu és publicarà una segona part de les respostes que el president de l'Associació de Propietaris i Veïns de Mas Gener a donat a les preguntes que els ciutadans del seu barri li van fent sobre qüestions del mateix i sobre l'Associació.

També podeu fer arribar noves preguntes a la seva adreça de correu: josepcanut@gmail.com, o com a comentaris d'aquest post. Gràcies per la vostre col·laboració.

Incendi a "La Farga"

Ahir dilluns, 18 de juny, quan arribaba a l'estació de Valldoreix, cap a les 12,34, vaig veure una espectacular columna de fum que provenia de Mira-sol. En avançar en cotxe cap a casa, vaig poder ubicar amb més exactitud el lloc de procedència i, VALGA'M DÉU, ÉS "LA FARGA"!!!

Vaig arribar a l'entrada d'aquest centre educatiu, per donar un cop de mà si calia, en el mateix moment que els bombers, i vaig poder veure la ràbia amb que sortia el fum per tots els llocs on podia escapolir-se cap a l'exterior. La cuina del centre va quedar totalment destruida. Els alumnes havien anat al pavelló cobert, suficientment allunyats del foc i del fum. Ningú va prendre mal.

Durant prop de 40 minuts vaig estar comentant amb el personal del centre, curiosos atrets per l'espectacularitat de la fumera, i amb bombers i agents de la policia local.

Tot el dispositiu d'emergències va funcionar bé, i el foc és va controlar en una mitja hora, aproximadament.

L'únic destacable, al meu entendre, és que no va venir ni el nou regidor de seguretat ciutadana, ni el nou regidor de cultura, ni l'alcalde. Crec que, una vegada més, han perdut una oportunitat per fer bé les coses. Una estrena de càrrecs (seguretat ciutadana i cultura són nous a l'ajuntament) i el incombustible Lluís Recoder no van aparèixer, si més no, mentre vaig estar allà.

Un foc que afecta, segons Ràdio Sant Cugat, unes 900 persones, un centre educatiu, i la mobilitat del districte de Mira-sol, ¿no mereix ni tan sols acostar-se inmediatament per "estar allà amb els afectats"? Potser van anar després de dinar, o potser ho van fer quan van tenir disponible algún fotògraf que immortalitzés la seva presència al lloc dels fets. O potser quelcom pitjor, tot recordant que en pocs díes farà un any de la botifarrada "in"popular a la que va anar l'alcalde, a Mira-sol, per festes.

Bona estrena de càrrecs, Srs., molt bona estrena.

Parlem amb Don Luiggi

Luiggi Miguelone, lloctinent destacat de la “gran famiglia” i vetllador dels interessos d’aquesta a Sant Cugatti, s’ha guanyat el pujar de categoria i pasar a ser “Don”.
(Banda sonora de “El Padrino”: na nano nano, nano nano, nano noooooo)

Don Luiggi, què li sembla la ciutat, després de la majoria absoluta?
Oh, la città di Sant Cugatti è il mio feudo personale. Hora que s’ha vençuto per molto, continuamo con la nostra política feudalisti, es à dire, proteggiamo il nostro patrimonio e deixamo la caixa piú temblorosa.
Què pensa fer en temes com ara la seguretat ciutadana?
La sicuretá e cosa non prioritaria per me. Princhipalimenti perchè si haviamo piú policcia, nos fermeran piú pronto (je, je, je), e questa no é la cosa.
Sobre la finalització de l’urbanització de carrers?
Ah, la via pública. A la città fare falta mais calles, in concreti una miglia, una miglia doratta, que pove estai piú cherca de l’estazione centrale. Per finalitzare les obres, ma vero, per ché no retrasai quatri anni, e ritorniamo a presentà in campagna al 2011, no?
Les pluvials i les rieres, què en pensa?
Ah, què bello e si puove. Què bello il sonito di rieres com e l’acqua discorre. A Sant Cugatti no n’havere piú problemi d’acqua. Il responsabili dei problemi e Pietro, Sant Pietro. Si non puove, non à rierati, eh? Ma què me diche a noi si non pudo fare niente al chielo, encora.
La neteja viària.
Oh sí. La via e succia, ma questo e un problemi inchivico de arboli que posen les sues deichalles a terra e non a il contenidoris. E dificcile, ma ja mirariami de conchienchiari il arbri per che non sean tan guarris.
I l’esporga dels arbres, com els plataners?
Ah, banani!!! Molto bona questa fruta. E molto addecuata pel creiximento dels fillis, e porta piú potasi. Es que preferischi taronges, o kiwis? Bene, mirariami el pricci i ja veremi.
El soterrament dels FGC.
Il ferrocarrile e molto neccesario per la città. Si non lo vemos, pos esso. Alhora, si alliberati terreni aumentaria il coeficcenti urbanistique e poveriamo fare piú edificcis, e a l’hora aumentaria la nostra buchaca.
Creixement de la ciutat, molt ràpid?
La città no crecce, ni ràpida ni lenta. Haviamo piú edificcis a molta pasta, e vieni piú de la nostra gente. La città e la misma, tan soli marchan los menos riccis per chè vienin altris con mas pasta, e con votos per me, eh?
Els serveis de manteniment de ciutat.
Il serviccio de ciutà e molto effetivi. Io e mantenuto la cità igual que 2003 e 1999. Qui e qui dicce que no e iguale?
Les voreres s’aixequen, però no és reparen, per exemple.
E què no están iguale que a 2003? A l’hora tutto e perfetti. Manteniamo la città iguale que estava. Que colloni volen, a l’hora?
Potser reparar els desperfectes?
Ai, amicci, amicci! Questo costa una pasta, e la pasta e la pasta, eh?
Sobre el mosquit tigre, l’eliminaran?
No mi molesti mosquiti, no mi molesti mosquiti... Que bella cançone. No, no haviamo mosquiti, ni tigre ni panteri. Arbolis, pantanis, riverinos, no, no haviamo mosquiti. A la mia casa no n’havere, mosquiti, e, a l’hora, non ai mosquiti.
La piscina municipal a Mira-sol, per fi la faran?
Ma què dicce, signori. Mi parla dei mosquiti tigre e ara me’n fot pìú acqua? Perchè il mosquiti procreatti? No lo vediamo claro questo de la pischina, signore. Seriamo una cosa piú neccesaria si non havere acqua, però los ciutadani haviamo bagneres e duchis, a l’hora j’haviamo bastante per la lavaccione del dia, no?
Seguiran fent més inversió al centre que als districtes?
E claro, per la madonna. Io sono dil chentro cità, claro que invirtieroni piú al centri que al margi. Los amiccis, los inversionistis, los interessis, la pasta e al centri. Al margi solo sono questo, marginatis. Si inviertamo en margi, los marginatis non se piran, e non podiamo fare pisos per la gente que nos voti. A l’hora, què attrativi haviamo al margi? Niente. Perchè invertiri?
La salut dels ciutadans que viuen a prop dels plataners és cada cop pitjor, a conseqüència de les al·lèrgies que aquests arbres produeixen. S’han plantejat anar substituint-los?
Canviare bananeris non e barato. Perchè canviare arboli? E piú económico il tratamento medico. Il problema e que los ciutadanis no volen tomare pastilles e, a l’hora, que odian los arboli. Si toman pastilles, non haviamo de canviare ningun arboli. Niente, non treuremos niente arboli.
Creu que hi ha possibilitats què, després d’aquest tercer mandat, hi hagi un quart?
Ma què cosa diches, raggazzi? Sant Cugatti e mio, e mi tesoro. Trè, quatri e lo que faci falta, signore. Santa Madonna! Que estato sonatti tú, o chè?

En aquest moment entren al despatx els Srs. Giovani, Fillipo, Miquele i Turo (Art Turo). La “gran famiglia”, està reunida. Nosaltres, marxem.

Volem un canvi

En els anys del franquisme molts vàrem cantar "L'estaca". Ara, molts santcugatencs tornem a sentir aquesta sensació d'opressió, com si tinguéssim penjant sobre el nostre menystingut i martiritzat cap una espasa de Damocles. No sentim segurs els nostres interessos. No sentim segures les propietats que tants esforços i suor ens han costat perquè tot és en mans de persones que ben poc els importem ja que avatposen els seus interessos als de la ciutadania i el més gros és que encara tenen la barra d'utilitzar la demagògia barata que ho fan pel bé nostre. Pel bé nostre? Quin bé? El que constantment estem patint de rebre un atac seu? Pel bé nostre? Serà per la transparència? Perquè tenen tancat sota set claus el Padró de Rústica i Urbana? Per la gran informació que donen al ciutadà que paga els seus sous? N'estem tips!!! Volem un canvi. Volem aires nous. Ara que s'han fet un ajuntament tan maco hi volem gent que realment es preocupi per nosaltres. Gent propera. Gent sensible. Gent que avantposi la JUSTÍCIA a tot. Perquè només així podrem dormir tranquils sabent que qui és al capdavant és algú en qui podem confiar, algú que no ens faci tunels tot venent la "moto" a la ciutadania que és pel seu bé quan només és per afavorir interessos privats, algú que no s'entesti en soterrar la via del tren perquè no fa cap falta i només servirà per redistribuir la superfície edificable que ja se'ls està acabant i en canvi pot enfonsar tota una illa de cases.
Parlant des de l'experiència, des d'un coneixement aprofundit, tant polític com administratiu, només he trobat un alcaldable en aquesta campanya que ha sabut copsar el problema en tota la seva dimensió i s'ha ofert a ajudar-nos quan, en representació de 27 membres d'una comunitat de veïns martiritzats per l'equip de govern actual, ja que, degut a la construcció de l'esmentat tunel s'enfosa encara més un dels nostres edificis a conseqüència del desviament forçat de l'aigua subterrània. Fet de què ja es va assabentar al sr. Recoder que podia produir-se abans de fer-lo i que a més a més, en escrit en què li recordàvem el compromís adquirit ( i incomplert) davant 6 comunitats, li ho tornem a dir . A aquest alcaldable que ha mostrat sensibilitat per la nostra angoixa, li he pogut parlar de tu a tu . És en la distància curta on es coneix realment com són les persones. Moltes gràcies, SENYOR GAUSA!

Una imatge curiosa

El tema de debat sobre si a la Comunitat Valenciana l’idioma és el català o el valencià, sembla que quedi en res tot veient la imatge següent, perquè no queda clar el seu significat, tot i estar escrit en castellà.
Al costat de la marca, apareixen dues línies. La primera és entenedora “Horchata de chufa”. Fins aquí, tot bé. Però la següent línia que diu “de Valencia esterilizada”, no fa “mal” a la vista? Sembla que hagin esterilitzat València per poder fer l’orxata, o que un producte, de nom València i esterilitzat, formi part d’aquesta beguda.
Suposo, òbviament, que deu fer referència a la pròpia orxata (és a dir, al contingut de l’ampolla, que deu estar esterilitzat).
Sigui com sigui, per a mi ha estat força divertit trobar-me aquesta etiqueta i, evidentment, no per això deixaré de comprar aquest producte. Ni que sigui per seguir el consell final "agítese antes de CONSUMIRSE". ¿Què ens hem de bellugar nerviosament abans de "morir-nos"?

Us asseguro que seguiré comprant aquesta beguda. A banda de refrescant em diverteix moltíssim.

Les propostes d'en "Natilles"

Llegeixo les propostes electorals que Recoder pregona per a Mira-sol tot quedant-me força perplex: finalitzar l’urbanització dels carrers (ja ho deia el 1999, i també ho repetia el 2003); la piscina municipal (ja estava inclós en el programa del 2003); més presència policial al districte (també, al 2003); i afegeix “un punt fix” de la policia, encara que no especifica si serà un “punt” pintat a terra, o un agent palplantat en un lloc determinat (¿recordeu els “calimeros” en aquell púlpit, a determinades cantonades de Barcelona?), o vagi a saber que entèn per “un punt”. És clar que per a punt, el que se’n diu punt, “el puntillo que te sobra, chato”.
Val a dir que ja vaig fer, entre 1999 i 2003, una proposta per a la creació de mini comissaries als districtes (a les OAC descentralitzades), però què (com tothom pot imaginar-se) aquesta proposta va fer riure en el moment en que vaig presentar-la. Vet-a-aquí que no era tan graciosa, la cosa, oi?
Rumiant sobre aquest programa electoral per a Mira-sol, vaig entrar al blog de l’Aintzane i, sorprenentment, veig la solució. D’una manera senzilla, íntima però contundent, aquesta amiga diu “¿repetimos?”, i, immediatament em ve al cap aquella melodia televisiva d’un postre de marca força coneguda i, alhora, se’m projecta a la ment en Recoder en forma d’aquest postre. Indubtablement, no puc associar un altre nom a aquesta imatge: en “Natilles”, perquè no té res de nou a dir, només repeteix (“repetimos”) el de sempre, allò que ja havia promés però què encara no a complert (tipical spanish Recoder’s, com dirien els seus amics de South Kensington, oi?).
És força curiós que no ha promés mai destinar més recursos al manteniment de ciutat, és a dir, a conservar en bones condicions allò que promet (cada cuatre anys) fer de nou (coherent 100%, com que no ho dic, no ho faig). Així, ja podem ser una de les ciutats amb més arbres per habitant, o sigui, plantant nous exemplars amb el diners que s’haurien de destinar a conservar i cuidar els ja existents.
També ho podem dir de l’urbanització de carrers. Ja pot Promusa fer noves urbanitzacions, perquè els diners que (obligats per la llei) haurien de destinar a la conservació de les voreres i pavimentació dels carrers ja existents i urbanitzats, ho poden destinar a fer carrers nous.
Deia en Recasens (tela d’interlocutors, eh?), al respecte de l’urbanització a Mira-sol, que tan sols “volem rematar la jugada”, perquè queda “molt poquet”. Una cosa és certa, rematats ho estan “y un rato largo”. Si queda molt poquet, perquè no ho han acabat abans de les eleccions? Perquè aleshores, què prometerien, en urbanització?
També sentim que Sant Cugat és una de les ciutats amb més punts de llum. Si fem un cop d’ull, veurem que, a l’hivern, en sobren lluminàries però, a l’estiu, en falten. Com és menja, això? Senzill. A l’hivern els arbres no ténen fulles i els fanals poden il·luminar bé els carrers. A l’estiu, la terrible cuantitat de fullam d’aquests arbres envolten, fins i tot, les lluminàries, evitant que la seva funció vagi més enllà d’uns pocs metres sota i al voltant del fanal (això, és clar, d’aquells que funcionen).
“Afinar” la seguretat, diu l’espiritual Recasens, quan, després de entrar al camp en substitució d’en Natilles, pren el relleu d’un discurs amargant. Els carrers enfosquits dónen sensació d’inseguretat, per tant, guanyarem seguretat posant un agent de policia “fix en un punt”? No valdria la pena esporgar els arbres de manera que deixin pasar el llum? Suposo que, com l’agent cobra un sou (estigui on estigui) i els arbres necessiten un gran pressupost de conservació, el pensament dels actuals governants és: “posem un poli, i deixem les fulles”, al capdavall, els veïns ja escombraran.
En fi, que anem ben servits a Mira-sol, entre el Natilles i l’”afinao”, sense oblidar la Conesa (la Mercè, és clar), carregant contra el que sigui (allò de qui fa xantatge, “i tal i tal”, recordeu?). Un gran triumvirat, aquest, que potser les urnes tornin a posar al capdavant de l’ajuntament, si és que els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès (no de South Cugat del Kensington) no ho evitem.

Dedico aquest article a l’Aintzane Conesa (PSC) per haver-me inspirat un nou nom a la llista dels que ja tinc sobre en Recoder.

RECODER ANTIALCALDE 100%

El "rabiós" torna a carregar

Míster “budells remoguts de ràbia i fòbia antidemocràtica”, també conegut com a Recoder, torna a carregar contra les entitats veïnals en una entrevista “concedida” (per la seva magnanimitat de Déu Omnipotent) a la revista “Ateneu”.
Ara, Míster “budells remoguts...” diu que la participació ciutadana “està en crisi”. ¡Qué cosaaa! Quina crisi, Míster? La produïda pels càstigs que la seva “camarilla” proporciona als veïns? Quina crisi, “budellets”? La resultant de la política de destrucció dels actes populars engegats per les entitats, i què, tot i vostè, aconsegueixen dur a terme? Quina crisi, Déu vallesà? La que ens cau als representants “legítims, democràtics i responsables” de les entitats, quan vostè només té intenció “d’engatillar-nos”? Quina crisi, oh excels representant del xantatge? La que vostè criminalitza sistemàticament cada cop que en té ocasió?
Deu ser vostè l’únic que fomenta la “participació ciutadana” en actes com la botifarrada del 2006, quan no va respectar ni el dol per la mort d’un nen (de Mas Gener) a Mira-sol, assistint-hi a la festa. Deu ser vostè qui la fomenta, negant a les entitats el respecte pel ROM (títol 5è). Deu ser vostè qui és desviu per complir amb les obligacions municipals pel que fa als serveis públics que els ciutadans paguem anualment. Deu ser vostè qui està contínuament amatent a les sol·licituds i propostes que fan les entitats veïnals. Deu ser vostè qui posa calés de la seva butxaca defensant els interessos de barris i districtes. Deu ser vostè, o vostè és Déu?
Vostè es pensa que és transparent quan la realitat ens demostra que és més negre que la gola de Satanàs. La seva representativitat SI és dubtosa. Igual que els representants veïnals, a vostè el van escollir en elecció democràtica, però un cop assolit el govern municipal, “donde dije digo, digo Diego”, i a manipulat les situacions per motius gens altruïstes. A beneficiat els benestants i nouvinguts, a l’hora que feia pagar als veïns de sempre tot castigant-los retirant els diners necessàris pels serveis públics (esporga, neteja de carrers, manteniment de voreres i pavimentació, reparacions de mobiliari urbà, etc.). A acumulat tants diners com a pogut per a la construcció del seu “mausoleu” (també conegut com “el nou ajuntament”). A afavorit el centre de la ciutat i menystingut i menyspreat els barris perifèrics i els districtes. A actuat de mala fe cada cop que li han demanat allò que no ha volgut donar.
A tot allò que se li ha demanat, vostè s’ha inventat la figura d’un “Pla” quan no li va venir bé d'acceptar-ho. Les voreres estan aixecades, inicïa un “Pla de voreres”. La mobilitat de vehicles i transport públic és un desastre, inicïa un “Pla de Mobilitat”. El ROM no funciona perquè vostè no ha volgut mai que funcionés, elabora un “Pla de modificació del ROM”. Amb aquest darrer “Pla” no se n’ha sortit, doncs elabora un “Pla de participació ciutadana”. Un ciutadà vol posar una benzinera que a vostè no l’interessa, elabora un “Pla de benzineres”. La figura del “Pla” està present en la seva vida de forma molt activa. També hi ha un “Pla”, en el seu encefalograma?
Diuen, comenten, vaig sentir a dir... les figures que fan servir els qui no ténen arguments per defensar les afirmacions pròpies, com vostè. Parla de crisi quan hauria de parlar de destrucció municipal, posa en dubta les entitats veïnals, quan ha estat vostè i el seu equip de govern qui les ha fetes de tots colors, acusa els ciutadans de desentendre’s de l’administració, quan són vostès qui s’han desentés dels ciutadans.
El cert és què, després de sentir com la Sra. Conesa, la seva amant... seguidora de mal-i-fetes, va acusar-lo de xantatgiste davant decenes de persones, durant el debat fet a Mira-sol el passat 13 de maig, i de fer-li cometre el delicte de xantatge contra una empresa elèctrica (qui de moment surten pitjor són uns veïns de Can Mates que no poden entrar a casa seva per manca de llum i han de viure reallotjats en hotels), la seva credibilitat és 100% zero.
Aquest atac a les entitats veïnals haurà de “menjar-se’l” amb patates. Les entitats ja anem trovant la manera de defensar els interessos dels nostres barris i dels nostres veïns, és a dir, de fer allò que vostè no fa, tot i estant obligat a fer-ho per llei.
Convido a tots els representants veïnals a que promocionin l’abstenció o el vot en blanc en aquestes properes eleccions, o bé, simplement, a que no votin de nou CiU. Els convido a unir-se i a formar part d’una gran plataforma ciutadana (que ja està en marxa i de la qual difondrem la seva tasca en breu), per lluitar contra vostè i contra tot allò de negatiu que hagi anidat en l’administració i que perjudiqui els interessos i els drets de la ciutadania.
Vostè ja estava acabat abans de començar la campanya, i amb tot això del xantatge i els atacs als representants veïnals, s’ha desprestigiat del tot. El seu discurs ja no és creïble, li manca la solidesa d’un líder i la veracitat d’un bon projecte. El millor que podria passar ara és que vostè es retirés, o que CiU l’engegués a “pastar”. Quan un alcalde carrega indiscriminadament contra la ciutadania, quan cau tan baix, quan és manifesta irresponsablement com ho ha fet vostè, aquest no és l’alcalde que necessita i és mereix aquesta ciutadania, sinó l’alcaldable a qui s’ha de foragitar. Qui el voti, o és com vostè, o aspira a ser-ho.

RECODER, ANTIALCALDE 100%

Debat polític al districte de Mira-sol

El passat dia 13 de maig, diumenge, va tenir lloc un debat-presentació política amb els alcaldables a l’Ajuntament de Sant Cugat, al Casal de Mira-sol.
Val a dir que va ser apoteòsic, perquè amb tan sols très preguntes comuns a tots els candidats, ja podem extreure’n el més probable futur del cartipás municipal.
Destacar la gran absència en aquest debat. El Sr. Recoder, fidel al seu menyspreu a Mira-sol, no va assistir-hi ni és va donar cap motiu perquè no hi fos. Com comentaré després, arran la intervenció de la Sra. Conesa, la prepotència i, alhora, una certa covardia semblan ser els eixos programàtics de la campanya de CiU, amb el Sr. Recoder al capdavant (permeteu-me un breu incís: ja he trobat un altre mot que fa referència a l’alcalde en funcions: “Cachuli” del Vallès –vist al Tot-).
Va començar la candidata de C’s (a qui traslladem els nostres condols per la mort del seu pare, segons és va comunicar al debat). El discurs de la Sr. Gómez va ser dir que coneixia perfectament el texit social, que portava més de 25 anys al districte i, tot seguit, demostrà, ella soleta, que no en té ni idea de la realitat social, sobretot de Mira-sol, perquè va prometre que tindríem policia de barri (ja fa més de très anys que en tenim, i no un policia, sinó dos); va queixar-se de la pudor que feia “la riera que tenim a Mira-sol” (també desconeix que al districte el que hi ha són 4 rieres, i no una); i va dir que el ROM i la participació ciutadana als Consells de Districte havien de canviar-se (quan mai s’ha vist la seva presència en aquests Consells). Crec que el discurs de C’s ha quedat ben retratat, i penso que ningú donarà suport a aquesta formació, si més no, a Mira-sol.
El Sr. Quim Prost (CUP) també va parlar de la participació ciutadana (que era el primer punt comú a debatre) en clau surrealista, donat que va palessar el seu desconeixement dels Consells de Districte. La seva principal preocupació era dir que el camp de fútbol del Mira-sol no havia de tenir gespa artificial, perquè “és insostenible”, i perquè ell (segons va dir, exjugador) practicava millor l’esport en pistes de sorra. Un altre gran discurs, un altre candidat que no és votarà a Mira-sol.
El Sr. Sagalès (UNIS) va arribar tard i l’unic que va exposar va ser que Mira-sol havia de constituir-se en “Entitat Local Menor” perquè així “els problemes se’ls arreglarien ells mateixos”. El Sr. Sagalès és un home d’edat avançada i és lògic que no vulgui problemes, però després de sentir-lo crec que si arribés a l’alcaldia, Sant Cugat deixaria de ser una ciutat per convertir-se en una federació de centenars d’ELM (per cert, ara és diuen “Entitats Municipals Descentralitzades”, o EMD).
Del PRC cap comentari. Mira-sol no és, ni de bón tròs, un lloc que mereixi la consideració del seu alcaldable (Sr. Pi Vendrell), ni de cap dels membres de la llista que presenten. No va venir ningú, ni és va sentir cap disculpa al respecte. ¿Encara esperen treure representació municipal? De Mira-sol no, segur.
Passem a les cinc formacions que ténen, actualment, representació municipal. El gran discurs del Sr. Toni Ramon (ERC), que va asseure’s en nom del Sr. Grangé (que el vam veure a fora, quan ja havia acabat l’acte), va ser una mica aquell de “sóc el millor (medalleta); sense nos, res de res (medalleta); i un cop atribuir-se la piscina municipal (els ciutadans i entitats veïnals i polítiques no hi pintem res, a Mira-sol), ja va degenerar en un pseudomutisme, ja que és va guanyar la “medalla”, feta de “goma de pollo” que li va entregar el Sr. Gausa. Així que ERC va quedar ben retratada primer pel no-discurs del Sr. Ramon i segon per la no compareixença del Sr. Grangé (l’alcaldable).
La Sra. Berta Rodríguez (PP) va expressar la seva preocupació, bàsicament, en la seguretat ciutadana, així com en la participació ciutadana. El seu discurs va ser correcte i coherent amb el tarannà polític del Partit Popular, encara que va tenir dos punts una mica “lletjos”: l’un, incidir massa en el co-mandat municipal amb CiU entre 1999 i 2003; i l’altre dirigir-se a un assistent del públic que, prèviament, l’havia increpat. El moderador del debat va haver d’intervindre per posar les coses a lloc.
El Sr. Xavier Boix va fer el discurs encoratjador que ens té acostumats a sentir, i per tant no es va sortir de la seva línia argumental dels darrers 4 anys. Fa fer un parell de promeses, va incidir en la manca de comunicació i eficacia dels Consells de Districte, i va comentar sobre la piscina de Mira-sol, aquella que encara no tenim.
El Sr. Gausa (PSC) va tenir paraules mesurades, contundents, sarcàstiques, engrescadores i, sobretot, entenedores per a tots els assistents. Va tocar en profunditat els problemes de desinformació de l’actual govern envers la població, va criticar l’actual model de ciutat alhora que proposava el seu, i no és va retenir quan va caler replicar a qui calgués. El seu posicionament únicament tenia un defecte; sembla que tots i totes les alcaldables del PSC defensin un únic model de ciutat: el de Barcelona. Esperem que si assoleix l’alcaldia de Sant Cugat el seu desitg, expressat als mitjans de comunicació locals on deia que “em deixin llibertat des del partit, si sóc alcalde”, s’esdevingui en realitat.
Finalment toca el torn a la Sra. Conesa. Ja començà amb mal péu, perquè el lloc hauria d’haver estat ocupat per l’alcaldable Sr. Recoder. Va seguir malament, donat que el Sr. Recasens estava entre els assistents. I va acabar posant-se en evidència ella mateixa i, per extensió, a l’alcaldable de CiU. Fins i tot el va acusar, públicament, de xantatgista quan volia justificar que uns veïns del Turó de Can Mates estiguéssin vivint en hotels (fins al setembre), perquè els seus pisos no ténen encara llum. La Sra. Conesa va dir que va rebre ordres de l’alcalde en termes com ara “no signis res si no accepten les nostres condicions”. No només va admetre i acusar l’alcalde en funcions de xantatge, sinó que a més és sentia cofoia, com si anéssin guanyant per 5-1 el partit (¿i si al final, la tornada acaba en 4-0?). A banda d’això, la Sra. Conesa va dedicar-se a defensar-se de les acusacions que per tot arreu li anaven sortint i, és clar, del famós “millor model de ciutat que és pot presentar” (segons el Sr. Recoder), no en va dir ni piu. Allò de “somos los mejores” ja fa pudor, Sra. Conesa, a més està absolutament desfasat, i no se’l creu “ni Déu”.
Per acabar un petit comentari sobre el moderador. Tot i què, en algun moment, les coses se les van posar difícils (els participants de la mesa), el moderador va saber donar “ma esquerra” quan calia fer-ho, i tallar intervencions excessivament duradoras, quan fóu necessàri. Per tant, ho va fer bé, i això és d’agrair.
En resum, i qualificant els representants polítics de la mesa de debat a Mira-sol, diríem que PRC = 0 ; C’s, UNIS i CUP = 1 ; ERC = 2 ; PP = 4 ; CiU = 5 ; ICV = 6 ; PSC = 8.
A partir d’ara, que cada qual faci la seva, els polítics que en prenguin bona nota, i els electors que deicideixin el proper 27 de maig.

Assemblea General de Socis de Mas Gener

El passat 29 d’abril va celebrar-se l’Assemblea Anual General de Socis de l’APV Mas Gener. En el decurs de la mateixa van aprovar-se els comptes corresponents al 2006 i va donar-se el vist-i-plau a les actuacions que va dur a terme la Junta Directiva en el mateix període.
Sobre les propostes per aquest 2007 van aprovar-se, entre d’altres, l’inici de mobilitzacions de protesta per la retallada en l’actuació dels serveis públics, com ara l’esporga de l’arbrat viari, i en demanda d’una actuació sobre les voreres de Mas Gener que, en alguns punts, estan molt deteriorades i estan causant danys a la població per caigudes.
També s’ha fet públic la suspensió de tots els actes previstos amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’Associació de Propietaris i Veïns de Mas Gener, donada la manca de subvenció municipal en aquest sentit. En el mateix context, s’ha deixat sobre la taula el suspendre, també, la festa major de Mas Gener.
Segons el seu president “cultura continua sense complir les seves pròpies normes, que eren informar als sol·licitants de subvenció abans del 15 de març”. El president, Sr. Canut, va afegir: “aquí són dels que practiquen el famós “donde dije digo, digo Diego”, i s’hi queden tant amples. L’alcalde sembla que hi dona suport, perquè no diu res de res”. A més, Canut va dir: “ja no seguirem en aquesta línia de joc. Hem trobat una defensa jurídica molt preparada, tenim uns assessors externs molt vàlids, i ja n’estem tips d’en Recoder i les seves actituds de pati de col·legi de primària. Si es pensen què ens quedarem tant amples, que s’asseguin.” Tanmateix, i fora ja de l'Assemblea, Canut va afegir: "m'agradaria veure el text que, per imperatiu legal, van prometre tots els regidors municipals al 2003, incloent-hi l'alcalde. Segurament hi trobarem sorpreses per un possible incompliment d'aquest jurament, perquè l'alcalde no hi té cap intenció de defensar els drets de la ciutadania de Mas Gener".
Al finalitzar l’Assemblea, la Junta Directiva va presentar la seva dimissió, amb el president al capdavant, i no presentant-se ningú per aquesta feina, i a petició dels assembleàris, la junta sortint va tornar a oferir-se a la reelecció, estant escollida per unanimitat de tots els presents per un any més.

Junta Directiva APV Mas Gener

Resposta a "anònim" sobre la Guerra dels Mas-G

Sra. veïna: a banda de respectar les seves conviccions polítiques, haig de dir-li que el seu comentari és ple d’inexactituts. En primer lloc, jo no he dit mai que vulgui representar ningú. Com a president de l’APV Mas Gener HAIG DE REPRESENTAR TOTHOM al barri, i per sort, he aconseguit sempre desvincular les motivacions polítiques de les veïnals pel que fa a la lluita pel respecte dels drets dels ciutadans a Mas Gener, d’una banda, i fer complir les obligacions que l’administració local té envers la ciutadania de Mas Gener, per tant, aquí ningú és prèn el tema com a joc de videocònsola.
Sembla que haver estat escollit com a president de l’APV Mas Gener durant els darrers 6 anys per a vostè és exemplificador d’un tarannà antiprofessional. Jo diria que és vostè l’única veïna de Mas Gener (si és veïna, perquè pel fet del seu anònim, no ho podem saber) què està en contra de la meva actuació. Tant és, no ho tindré en compte, i quan necessiti l’Associació per resoldre problemes comunitàris, allà ens tindrà. A banda, parla vostè de què és veïna, cosa que hem fa sospitar que no és sòcia de l’APV Mas Gener i, per tant, com pot criticar l’acció d’un president, si no coneix les seves motivacions? I si és sòcia de l’entitat que represento, com és que a les assemblees no hi va a dir el què pensa? Molt senzill, vostè no hem coneix, i basa la seva crítica en un endiosament i magnificència del personatge que, hores d’ara, ocupa l’alcaldia en funcions de Sant Cugat.
També parla de projectes de millora. La convido a que ens digui tan sols un d’aquests projectes que, segons vostè, l’Ajuntament vol fer a Mas Gener i què, segons vostè i degut a la meva actitud, el Sr. Recoder no du a terme. No hi pensi gaire, perquè no hi trobarà cap d’aquests projectes, perquè no n’hi ha cap. Totes les propostes que fem des de Mas Gener són rebutjades perquè, segons el seu estimat Recoder, no hi recapten prou diners que recolzin els projectes que li demanem.
Parla també de reflexió i que sóc egoïsta i sobèrbi. Després de cuatre anys i mig dient “sí, senyor” a les negatives d’en Recoder envers les nostres peticions, ja en vaig tenir prou de reflexionar. Conegui millor el seu alcalde. És una persona egocèntrica que mentre erem “amics” teníem l’obligació de callar i estar en silenci quan ell no feia res per Mas Gener. És una persona venjativa, perquè quan varem decidir trencar el silenci i queixar-nos, va afegir la retirada, fins i tot, de serveis públics obligatoris, pel que fa al nostre barri. És una persona caragirada i falsa, perquè és incapaç de donar la cara quan en fa una de les seves i ell sí manipula la gent, com ara vostè, amb cants de sirènid, oposant-los a qui el moleste en la seva tasca d’enriquiment. Recoder és creu Déu, i vostè s’ho ha cregut, del tot. S’ha empassat la seva medicina sense mirar en el prospecte les contraindicacions, i així ens va a Mas Gener. Pel que fa a la política li recomano que no la barregi en aquest tema, i que la deixi per als polítics, perquè intueixo que vostè no sap gaire d’això.
Per cert, tinc els millors diccionàris que s’han editat i, després de llegir el seu comentari, he comprovat els significat de venjança i odi, i miri vostè per on, són els adjectius més escaients per col·locar-los just després de la paraula Recoder. Potser hauria de ser vostè qui hagués de consultar aquests llibres, ni que sigui per escriure correctament en català.
Per acabar, espero haver-li demostrat que la meva lluita està destinada a la defensa, millora i atenció del nostre barri i dels nostres veïns; que aquesta tasca la porto desenvolupant des de fa 6 anys; que el darrer 29 d’abril, els ciutadans que van assistir-hi a l’assemblea general van tornar a escollir-me, sense cap vot en contra ni cap abstenció, com a president per un any més; que no deixaré de lluitar i d’enfrontar-me amb en Recoder o amb qui ocupi l’alcaldia de Sant Cugat si no ens respecten els nostres drets i acompleixen amb les seves obligacions; que faré la meva feina de la manera que cregui convenient i menys perjudicial pels interessos de Mas Gener i dels seus veïns; que malgrat ciutadans disconformes, com vostè, seguiré disposat a defensar-los sempre que m’ho demanin.
Si vol un exemple de càstig recoderià contra Mas Gener, només ha de mirar les capçades dels plataners. Veurà que fa 2 anys que ningú els ha esporgat, i això és una obligació municipal que està inclosa en els nostres impostos sobre la contribució.
Si en vol un segon, recordi que la Sra. Solé, en nom de l’equip de govern municipal, va insultar-nos i tractar de xantatgistes a tots els ciutadans de Mas Gener des de les pàgines del Diari de Sant Cugat. El seu Recoder no va negar-ho mai. Com se’n diu d’un alcalde que menysprea la població que resta obligat a defensar, SEMPRE I EN QUALSEVOL CIRCUMSTÀNCIA? Reflexioni vostè, Sra., reflexioni vostè.

La guerra dels Mas-G

Fa poc més d'un any és van publicar cinc capítols d'aquesta "serie" que narra els problemes i les desgràcies que un barri de Sant Cugat (Mas Gener) porta patint durant la legislatura actual. Avui, tot recordant aquells capítols, i retornant al fil d'aquelles situacions, reprodueixo el cinquè i darrer capítol publicat. Com veureu en posteriors posts, l'actualitat de Mas Gener no tant sols no ha canviat, sinó què ha empitjorat. Si voleu saber què és una guerra sense treba, on els enemics capturats no són presoners sinó carn de canó, esteu amatents, perquè la serie continúa.

Diari d’abord. Cinquena part. Els mas-G és rebel·len i enforteixen les seves postures. Amb tot descarament s’inicien contactes amb Jo-Rec, cap de la dinastia Ud, associada a Lu Recowalker en el govern de l’imperi, i amb tot el pes de la lògica aconsegueixen la neteja total i absoluta del seu petit assentament. A més, també s’instaura una regularitat en aquesta tasca. Després de tant de temps lluitant, per fi s’hi veu un bri de claror en la tribu. El màxim conseller ens ha concedit la primera gràcia en molts de temps. I no serà la darrera, perquè se’n preparen d’altres. Xa-Am, un dels caps de la dinastia Ud, també s’hi afegeix, iniciant un projecte que bé podria ser la solució definitiva a l’amenaça de desaparició de part de la tribu a conseqüència de les greus inundacions que pateix en temps de pluges. A tot això, a l’emperador tan sols li preocupa poder tornar a la dominació dels mas-G, i únicament mou fitxa pressionant en Jo-K perquè s’hi sotmeti, submisament, a les ordres i desitjos de la consellera Me-con, que continua fent la seva tasca subterrània i obscura contra el líder dels mas-G, abonant-hi els mentiders. X-tes, subjugat per decret imperial a les ordres directes d’An Ge, també veu que el setge a mas-G ja és excessiu i, encara que tímidament, aboga per un subtil acostament a la tribu i al diàleg amb Jo-K. Encara que molt lentament, la guerra s’hi va esvaint en petites batalles guanyades a pols pels mas-G, d’una banda; de l’altra, la resta dels fronts oberts continuen estabilitzats en el seu estira i arronsa. Costa i molt, però quan la lògica i la raó hi son d’una part, l’altra només pot claudicar-hi. L’imperi comença a trontollar, i l’emperador continua sense dir la seva. Uns quants copets més, i no en quedarà cap de les naus imperials surant. Els aliats dels Ced, els Ud, ja han posat el seu exèrcit a cobert en zona neutral. Això està arribant al seu final.