Esperada reacció municipal

El moment de crispació airada que estan patint des de l’equip de govern municipal, va posar-se de manifest el pasat divendres, 9 de març, quan el director de l’àmbit de Serveis Urbans, Xavier Amador, va increpar-me al hall del Casal de Cultura de Mira-sol, tot insultant-me i dient-me “mentider”, arran de la notícia que vaig publicar al meu blog, i que feia referència al desdoblament d’aigües negres de Mira-sol.
Val a dir que, arran d’aquesta publicació, les obres del desdoblament van quedar aturades, i és va procedir a la revisió del projecte. Pasats uns dies, i en reprendre’s l’activitat, s’hi van incorporar millores com ara el tub de PVC, que ara ja és més rígid i reforçat. ¿I sóc jo el mentider?
Les formes airades i megaexpressives del Sr. Amador, que no va amagar ni tan sols davant dels testimonis presents, no són res més que el palessament fefaent de com de malament estan fent les coses, i així tan sols poden “patalear” davant les contundents afirmacions (verídiques, per cert) que si feien en aquella notícia.
Tanmateix, el projecte, denominat “desdoblament”, ja no és ni això, donat que s’està substituint el tub antic per la conducció nova, és a dir, no és desdobla, és canvia una conducció per una altra, i a més, de menys diàmetre. Tot plegat està resultant, més que un projecte, una autèntica “xapusa”. ¿Podíem esperar altra cosa dels actuals membres de l’equip de govern? Ja porten massa temps demostrant-nos que no.
Haig d’agrair al Sr. Amador la seva representació de frustració davant els usuaris del Casal de Cultura de Mira-sol perquè, suposo que sense voler-ho, ha refermat la meva posició en el Districte ja què, després d’aquest lamentable espectacle del director de Serveis Urbans, els ciutadans de Mira-sol varen recolçar-me i animar-me per seguir amb la tasca que estic duent a terme en defensa dels interessos de la ciutadania del nostre districte.
El fet de posar-se en evidència en públic no diu gaire bé res de positiu d’en Xavier Amador, ans al contrari, demostra la seva prepotència i autarquía en tasques de govern, alhora que una greu impotència en quant és posat al descobert el seu protagonisme personal, que tot sigui dit de passada, és un clar exemple de la pràctica arrogant de l’equip de govern actual, començant pel primer regidor. De retruc, i malauradament, també afecta negativament la federació política a la que representa: CiU.
Seria bó per a ell iniciar-se en les pràctiques tàntriques i iogístiques, i que comencés a exercitar l’esperit a través de l’ajuda del tai-txí, la valeriana o bé, directament, del cop de martell, perquè no pot ser que un candidat a una regidoria de la nostre ciutat tingui un nivell de crispació i excitació tant superba, més encara si tenim en compte que és tracta del mateix president d’UDC-Sant Cugat.
Sigui com sigui, Sr. Amador, si no aconsegueix dominar aquesta empatia amb el seu predecesor en la presidència d’UDC, traduida en el seu mal geni desaprensiu, irrespectuós i maleducat, sempre tindrà el darrer recurs facilitat per l’ICS, en la seva secció de psiquiatria: una bona camissa de força.

Sobre la llei «paritària»

Ahir és va posar de manifest la greu impotència del PSOE. en assumptes socials, en aprovar una Llei «paritària» per afavorir (???) la igualtat entre homes i dones.
Ara s’hauran d’incorporar fins a un 40% de dones a les llistes electorals o als consells d’administració de les empreses amb més de 250 treballadors.
Segons dades oficials, l’atur afecta al doble de dones que d’homes, i les dones ténen un salari que de mitjana és un 30% menys que el dels homes en iguals condicions.
Els socialistes espanyols no han estat capaços de posar-hi solució a aquests dos aspectes tan importants per aconseguir que sigui una realitat la igualtat entre persones, que no entre homes i dones.
Segons aquesta nova llei, és garanteix la presència de dones en política i en els càrrecs executius de les empreses. I què passa amb les treballadores, funcionàries i altres dones especialitzades? Doncs ben senzill: què és fotin. La “O” ja ha desaparescut del PSOE, donat que pensen en un to de capitalisme neoconservador que fa fredat.
La pitjor mesura que és podia adoptar per aconseguir la igualtat entre persones és, se’ns dubte, haver aprovat aquesta llei. A partir d’ara, no podrem estar segurs que els partits polítics tinguin dones a les seves llistes per la seva vàlua, o per respectar la llei de paritat. No sabrem si les empreses hauran incorporat dones als seus consells d’administració per la seva preparació o, simplement, per paritat.
I els homes? ¿Les empreses conservaran els llocs dels executius actuals i incorporaran dones fins a cobrir la “quota paritària”, o bé substituiran tants homes per tantes dones com els hi marqui la llei?
Aquestes dones que s’incorporin amb la protecció “paritària”, ¿tindran el sou “paritàri”, o cobraran també un 30% menys que els seus companys homes?
Crec que ens hem de replantejar les formes i els objectius en un tema tant sumament delicat com aquest. Hem de deixar de parlar d’igualtat entre “home i dona” i començar a veure les coses des de la perspectiva humana, i no des d’un simple motiu de gènere. No fer-ho així pot esdevenir-nos futures noves iniciatives socialistes com ara: llei per incorporar un 30% d’immigrants als consells d’administració i a les llistes electorals; llei paritària sobre descendència, que obligui a tenir tants fills com filles; llei per tenir tants clients com clientes; i, fins i tot, podem acabar tenint una llei que obligui als homes a quedar “prenyats”, això sí, paritàriament.
Una gran “zapaterada”, aquesta llei, que ni protegeix les dones ni els hi assegura cap mena d’igualtat amb els homes (recordo que l’obligació, segons la llei, és tenir un 40% de dones amb un 60% d’homes, i no un 50%). Capitalisme pur i dur que és dedica a les altes esferes del món empresarial, sense executar ni proposar cap mesura contra el frau salarial per qüestió de sexe; electoralisme sectàri i malaltís, per aprovar una llei a 14 díes de la data límit de presentació de llistes tancades a les eleccions municipals de 27 de maig; injustícia suprema, perquè la llei va destinada a un percentatge mínim de les dones d’aquest país i, alhora, és continúa ningunejant i desatenent el principal actiu femení espanyol: les treballadores; i, finalment, discriminatòria, perquè explícitament és contrària als drets dels homes en benefici d’una quota de paritat.
Hem de pensar globalment, transversalment; hem de deixar qüestions puntuals i obrir-nos a la generalitat dels problemes. Fer una llei que tingui com a objectiu la igualtat entre les persones sense cap mena de discriminació. Hem de foragitar la discriminació, i hem d’afavorir les mesures socials i polítiques destinades a aquesta funció, sense haver de castigar ningú per beneficar d’altres. Quan això s’aconseguexi no tindrem la necessitat de parlar de homes-dones, d’autòctons-immigrants, o de blancs-negres. Podrem parlar de persones, com persones que som, i assolirem el gran objectiu: veure i considerar les dones com a persones, i no simplement com a dones. Aquí tenim el veritable problema. Per un món sense discriminació: VISCA LA GENT!!!

Benzineres a Sant Cugat

El passat 19 de febrer va celebrar-se el Ple Municipal on és va presentar (i aprovar) una modificació del PGM, pel que fa als usos de parcel·les 20a10, afegint-hi a les clàusules per a l’ubicació d’una benzinera la de mantindre una distància mínima de 25 metres fins a qualsevol habitatge o propietat susceptible de ser-ho.
També és va parlar de 8 benzineres de les quals una està en projecte i una altre en construcció. A més, una recomanació per desubicar la del centre de la ciutat i una proposta per a una nova a Valldoreix (Pç. Can Cadena entre Mossen Cinto Verdaguer i Pg. Rubí, oi?)
A més, hi trobo a faltar en aquesta modificació, dues declaracions fetes en el marc del Consell de Districte de Mira-sol, on és feia referència a que en aquest districte, pel seu caràcter residencial, no se’n donaria cap llicència per a una benzinera i que qualsevol proposta en aquest sentit, seria portada al Ple del Consell per a la seva aprovació o no per part dels ciutadans del districte.
Vist que al costat de l’Hospital General de Catalunya s’hi construirà una, la pregunta és òbvia: què hi ha prevista una requalificació específica d’un tròs del districte, perquè s’hi pugui construir la benzinera de TMA, o per què és consideri aquesta parcel·la “terreny no adscrit a Mira-sol”?
D’altra banda hi ha una sol·licitud de benzinera a la Pç Borràs des de fa dos anys. Com queda aquesta sol·licitud? ¿Ara serà il·legal, amb l’aprovació de les noves clàusules, i és denegarà la sol·licitud de llicència?
S’ha vist massa que l’aprovació d’aquest plec de clàusules no és res més que una maniobra municipal per no haver d’aprovar un determinat projecte i, alhora, beneficiar-ne a d’altres. Això és vulnerar el principi d’equidistribució.
A més, és força coincident que de tots els projectes presentats o en execució estiguin dins dels paràmetres aprovats en aquest Ple, excepte el projecte de la Pç. Borràs (Mira-sol). Han mirat els projectes i han trobat quelcom que diferencia aquest dels altres, i l’han aprovat. D’això no se’n diu prevaricació?
¿Deixar intencionadament de banda un projecte que, segons tots els professionals consultats (incloent-hi enginyers de Repsol-YPF), era absolutament lícit en el moment en que va presentar-se, és, si més no, sospitós de corrupció?
Atenent a l’exposat fins ara, i després de l’assessorament i consulta d’especialistes i tècnics qualificats, és evident la legalitat existent en el projecte de benzinera de la Pç. Borràs, legalitat que queda expressament reconeguda en la clàusula dels 25 metres, d’una banda, i en la ubicació d’un altre projecte a Mira-sol de l’altre, tot i haver manifestat la negativa de l’equip de govern a una instal·lació d’aquest tipus en aquest districte residencial amb anterioritat.
Tenint en compte tot lo qual, i independentment de la voluntat personal dels ciutadans i ciutadanes del districte al respecte de tenir una benzinera a Mira-sol, el fet de no resoldre la situació sobre la benzinera de la Pç. Borràs en un curt marge de temps, serà indicador de la voluntat explícita de causar danys a uns determinats ciutadans per part municipal, tot emprant fòrmules i pràctiques pròpies d’anteriors règims polítics per part d’un govern federatiu basat en unes sigles comuns de referència democràtica.

Monestir: què està passant?

Amb motiu de la festivitat de Sant Medir, el monestir de Sant Cugat va oferir una jornada de portes obertes perquè, entre d’altres coses, els ciutadans poguéssin copsar l’estat de les obres que s’estan executant, amb motiu de l’instal·lació del sistema de calefacció, per part de l’Ajuntament.
Després d’aquesta visita, hi ha ciutadans que s’han adreçat a mi per tal de comentar-me el que han vist i que els ha horroritzat.
Segons em diuen, el terra ha estat arrencat i substituït per unes rajoles que li donen un aire més de palauet d’estiu que no pas de monestir. Em pregunten, també, sobre l’autoria d’aquest atemptat patrimonial, perquè no els queda gens clar si és responsabilitat municipal, autonòmica o religiosa.
També em comenten que s’han exhumat les tombes que hi havia, i què ara les han col·locat al darrere d’uns vidres.
Sr. Recoder, vostè com a alcalde té l’obligació de protegir els interessos de la ciutat i de la ciutadania de Sant Cugat, i per tant, del patrimoni de tothom. Si tot plegat és cert, si el què la gent m’està comentant, en deduirem que al monestir s’estan fent uns treballs execrables, que no respecten l’arquitectura pròpia del monestir, que no respecten la historia d’aquest monument, que no respecten ni tan sols els difunts ni el seu descans.
Pensava que per moure una tomba eren necessàris tot un seguit de tràmits i permisos, però d’això no ha trascendit res ni a la premsa ni a l’opinió pública. Vol dir què, per tant, s’ha fet tot en secret? Que sabien de la possible oposició ciutadana, i què per això no ho han dit, fins a no tenir els fets consumats? És què s’ha rifat vostè, alcalde, la llei, com tantes vegades anteriorment, i ha fet el que li ha donat? El terra del monestir quedarà “enpijonat”, o bé tornarà la pedra mil·lenària que hi havia? I les tombes?
Centenars d’anys s’han anat a fer punyetes. La història què explicaven les pedres del sól del monestir, ja no hi són. La sang vesada del màrtir, que les va humitejar, no els ha donat cap respecte. Ara, però, tindrem calefacció i rajoles tipus “Porcelanosa” i podrem estar calentets.
Sr. Alcalde: l’emplaço a fer una visita conjunta al monestir i a què ens expliqui, fil per randa, les obres que s’han fet i les que pensen fer. L’emplaço a que ens digui quines lleis l’amparen per fer tot aquest desgavell. Li demano que ens mostri les sol·licituds que han fet al Patronat del Monestir, al Bisbat, i a qui hagi estat menester, i que ens mostri les seves respostes. I, finalment, l’exigexo resposta a la pregunta sobre qui ha proveït aquests materials de construcció i sobre qui té responsabilitats per aquesta situació de destrucció patrimonial tan descarada.
I si tot això és legal, expliqui als ciutadans perquè no s’havia dit res fins ara.

Plaça Joan Borràs, centralitat de què?

El dia 2 de març, Radio Sant Cugat, feligressos recoderians on els hi hagi, publica en el seu butlletí-web el titular “Neix una nova zona de centralitat a Mira-sol amb la remodelació de la plaça Borràs”. La notícia surt, sembla, d’una entrevista a l’alcalde Recoder, aquest que encara somia truites tot pensant en la majoria absoluta.
El primer que s’ha de dir és què el que diu la notícia és mentida perquè les declaracions en les què és basa també ho són. Una mostra més de l’engany que durant anys ha posat de manifest l’alcalde.
La Pç. Borràs ha estat sempre, SEMPRE, un lloc de trobada a Mira-sol, l’única centralitat durant més de 40 anys. Era el punt on és retrobaben les famílies, els que arribaben amb el tren, amb els residents. Era el lloc on ens veiem tots, perquè hi havia el forn de Mira-sol, el de la Mari. On teníem un bar on fer el café tot llegint el diari. On és podia deixar el cotxe sense problemes. Ara només queda el taller mecànic.
La monstruositat encimentada que s’ha fet davant l’estació dels FGC, NO ÉS la nostre Pç. Borràs de sempre, ni ho serà. Aquesta ha quedat reduïda a un cercle de terra, très jocs infantils, quatre bancs per asseure’ns i una font.
La zona verda de la que parla l’alcalde, no és res més que l’antic talús de terra que suporta la via del ferrocarril i l’estació, a banda d’uns quants arbrets rodejats de les pedres del paviment.
A banda d’això, el carril bici serà una autèntica aventura de risc, donat que haurà de travessar una rotonda “sense nom”, l’entrada de mercaderies del Turó de Can Mates, passa per davant mateix de l’accès a l’estació (per la vorera), sense possibilitats de mantindre la distància mínima de seguretat amb els vianants i, a més, també creuarà per davant l’entrada gegant a l’estacionament que hi haurà sota la zona comercial del Turó de Can Mates.
Pel que fa als dos passos sota el tren, que vinguin i ens els assenyalin, perquè només hi ha un, a no ser que facin referència al pas de la rotonda “sense nom”, que està a 100 metres de la veritable Pç Borràs. També s’ha de comentar que sempre hi havia hagut l’autobús de línia passant per la Pç. Borràs, ara és a 100 metres i, pel que fa a la mobilitat de la zona, aquesta s’ha pensat amb els peus quan els tenien en remull. No han estat capaços de traçar línies rectes, sinó que han combinat la zona de la calçada més deprimida per a posar el pas de vianants amb unes corves que no permeten la visibilitat als vehicles. Visualment, potser hi haurà que vegi una cosa bonica en aquesta remodelació. Vist objectivament, tot plegat és un desastre.
És cert que s’han gastat una bona picossada d’euros, però no ho han fet pensant en Mira-sol ni en la nostre gent, sinó en donar accessibilitat als interessos econòmics que s’han d’implantar al Turó de Can Mates, per alliberar del pas de camions pel nou barri, donat que, com deia abans, ens passaran per l’Avinguda Montserrat Roig, al costat de la zona dels col·legis (Catalunya i La Farga). Sembla que no podran anar pels grans carrers del Turó, però sí pels nostres, que prou plens ja estan ara.
Tot plegat, aquesta notícia és un altre discurs electoralista de l’alcalde que el fa sense cap mirament, sense cap pudor, i insultant la memòria dels mirasolencs, dels santcugatencs de tota la vida. És tan poc el què ha fet de bó per Mira-sol, i tant el dolent que ell i el seu equip de govern sí ens han donat, que ha de recórrer al engany per intentar obtindre un mínim de rèdit electoral al nostre districte.
I és què de confiança en l’actual equip de govern, a Mira-sol ja quasi no en queda. Menys botifarrades, menys enganys i mentides, menys Recoder i companyia.