Sobre la llei «paritària»

Ahir és va posar de manifest la greu impotència del PSOE. en assumptes socials, en aprovar una Llei «paritària» per afavorir (???) la igualtat entre homes i dones.
Ara s’hauran d’incorporar fins a un 40% de dones a les llistes electorals o als consells d’administració de les empreses amb més de 250 treballadors.
Segons dades oficials, l’atur afecta al doble de dones que d’homes, i les dones ténen un salari que de mitjana és un 30% menys que el dels homes en iguals condicions.
Els socialistes espanyols no han estat capaços de posar-hi solució a aquests dos aspectes tan importants per aconseguir que sigui una realitat la igualtat entre persones, que no entre homes i dones.
Segons aquesta nova llei, és garanteix la presència de dones en política i en els càrrecs executius de les empreses. I què passa amb les treballadores, funcionàries i altres dones especialitzades? Doncs ben senzill: què és fotin. La “O” ja ha desaparescut del PSOE, donat que pensen en un to de capitalisme neoconservador que fa fredat.
La pitjor mesura que és podia adoptar per aconseguir la igualtat entre persones és, se’ns dubte, haver aprovat aquesta llei. A partir d’ara, no podrem estar segurs que els partits polítics tinguin dones a les seves llistes per la seva vàlua, o per respectar la llei de paritat. No sabrem si les empreses hauran incorporat dones als seus consells d’administració per la seva preparació o, simplement, per paritat.
I els homes? ¿Les empreses conservaran els llocs dels executius actuals i incorporaran dones fins a cobrir la “quota paritària”, o bé substituiran tants homes per tantes dones com els hi marqui la llei?
Aquestes dones que s’incorporin amb la protecció “paritària”, ¿tindran el sou “paritàri”, o cobraran també un 30% menys que els seus companys homes?
Crec que ens hem de replantejar les formes i els objectius en un tema tant sumament delicat com aquest. Hem de deixar de parlar d’igualtat entre “home i dona” i començar a veure les coses des de la perspectiva humana, i no des d’un simple motiu de gènere. No fer-ho així pot esdevenir-nos futures noves iniciatives socialistes com ara: llei per incorporar un 30% d’immigrants als consells d’administració i a les llistes electorals; llei paritària sobre descendència, que obligui a tenir tants fills com filles; llei per tenir tants clients com clientes; i, fins i tot, podem acabar tenint una llei que obligui als homes a quedar “prenyats”, això sí, paritàriament.
Una gran “zapaterada”, aquesta llei, que ni protegeix les dones ni els hi assegura cap mena d’igualtat amb els homes (recordo que l’obligació, segons la llei, és tenir un 40% de dones amb un 60% d’homes, i no un 50%). Capitalisme pur i dur que és dedica a les altes esferes del món empresarial, sense executar ni proposar cap mesura contra el frau salarial per qüestió de sexe; electoralisme sectàri i malaltís, per aprovar una llei a 14 díes de la data límit de presentació de llistes tancades a les eleccions municipals de 27 de maig; injustícia suprema, perquè la llei va destinada a un percentatge mínim de les dones d’aquest país i, alhora, és continúa ningunejant i desatenent el principal actiu femení espanyol: les treballadores; i, finalment, discriminatòria, perquè explícitament és contrària als drets dels homes en benefici d’una quota de paritat.
Hem de pensar globalment, transversalment; hem de deixar qüestions puntuals i obrir-nos a la generalitat dels problemes. Fer una llei que tingui com a objectiu la igualtat entre les persones sense cap mena de discriminació. Hem de foragitar la discriminació, i hem d’afavorir les mesures socials i polítiques destinades a aquesta funció, sense haver de castigar ningú per beneficar d’altres. Quan això s’aconseguexi no tindrem la necessitat de parlar de homes-dones, d’autòctons-immigrants, o de blancs-negres. Podrem parlar de persones, com persones que som, i assolirem el gran objectiu: veure i considerar les dones com a persones, i no simplement com a dones. Aquí tenim el veritable problema. Per un món sense discriminació: VISCA LA GENT!!!