Durant unes setmanes no he pogut publicar res al meu blog perquè he estat molt enfeinat reprenent la meva activitat política, una vegada passades les eleccions municipals que han donat algunes sorpreses.
La meva tasca, fonamentada en un profund sentiment nacionalista, m’ha portat ha impulsar un retrobament de les arrels de la meva estimada olivera, per tal de reforçar-les, amb l’objectiu que branques i fulles esclatin vigorosament en una primavera molt propera.
Com qualsevol altre noble arbre, l’olivera necessita d’una bona abonada, un aclariment d’arrels i una bona esporgada per mantenir-la ufana i forta durant molts anys.
Així, determinats fongs han intentat malmetre’ns la capçada, amb el seu atac des de les arrels, produint la malúria del centre del fruit: el pinyol.
Gràcies a un tronc molsut, fort i compacte, l’olivera ha pogut superar aquest atac, no sense l’impuls, suport i feina d’aquells que, com jo mateix, ens estimem l’arbre del que volem gaudir de la seva ombra, del seu fullam dens, fresc i verd, per moltes temporades.
De cucs, bactèris i virus hi hauran sempre, però la protecció i la gran salut que ara comença a revifà la nostre olivera, ens assegura abundoses collites, tardes fresques i bones llavors, o pinyols, que portaran a la perpetuació d’una espècie tant preuada com és la nostre olivera.
Ja he pogut aturar diversos intents de malmetre-la, i continuo amatent perquè no hi arribin els atacs futurs d’insectes que tan sols tenen com a fita xuclar la seva dolça sava, sense aportar cap benefici. Paràsits hi ha molts, per això la nostre tasca ens porta a deixar una mica aparcades altres activitats, com ara en el meu cas, desatendre durant uns díes, si més no, el meu blog.
Ara, que la nostre olivera està adquirint una renovada empenta endavant, un impuls vital extraordinàri i un lideratge ferm, contundent i precís, podem tornar a afirmar que el seu tarannà futur serà el destacar, en el gran jardí de Catalunya, com l’arbre més excepcional de tots.
Catalunya triomfant… a cobert d’un gran arbre: l’olivera.
La meva tasca, fonamentada en un profund sentiment nacionalista, m’ha portat ha impulsar un retrobament de les arrels de la meva estimada olivera, per tal de reforçar-les, amb l’objectiu que branques i fulles esclatin vigorosament en una primavera molt propera.
Com qualsevol altre noble arbre, l’olivera necessita d’una bona abonada, un aclariment d’arrels i una bona esporgada per mantenir-la ufana i forta durant molts anys.
Així, determinats fongs han intentat malmetre’ns la capçada, amb el seu atac des de les arrels, produint la malúria del centre del fruit: el pinyol.
Gràcies a un tronc molsut, fort i compacte, l’olivera ha pogut superar aquest atac, no sense l’impuls, suport i feina d’aquells que, com jo mateix, ens estimem l’arbre del que volem gaudir de la seva ombra, del seu fullam dens, fresc i verd, per moltes temporades.
De cucs, bactèris i virus hi hauran sempre, però la protecció i la gran salut que ara comença a revifà la nostre olivera, ens assegura abundoses collites, tardes fresques i bones llavors, o pinyols, que portaran a la perpetuació d’una espècie tant preuada com és la nostre olivera.
Ja he pogut aturar diversos intents de malmetre-la, i continuo amatent perquè no hi arribin els atacs futurs d’insectes que tan sols tenen com a fita xuclar la seva dolça sava, sense aportar cap benefici. Paràsits hi ha molts, per això la nostre tasca ens porta a deixar una mica aparcades altres activitats, com ara en el meu cas, desatendre durant uns díes, si més no, el meu blog.
Ara, que la nostre olivera està adquirint una renovada empenta endavant, un impuls vital extraordinàri i un lideratge ferm, contundent i precís, podem tornar a afirmar que el seu tarannà futur serà el destacar, en el gran jardí de Catalunya, com l’arbre més excepcional de tots.
Catalunya triomfant… a cobert d’un gran arbre: l’olivera.
Nota: Alguns diuen roure, altres alsina. Jo li dic "olivera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada