Deixi-ho, home, deixi-ho!!!

Darrerament, l’alcalde de Sant Cugat està oferint una imatge personal força desdibuixada. Un cert afinament producte, potser, d’una pèrdua de pes, li deixa “mala cara”, fins al punt que sembla que estigui malalt. Les tasques de desgovern i de mala gestió, en general, ja solen produir aquests efectes, sobretot quan arriba la campanya electoral.
Tanmateix, els errors comessos durant la legislatura que ja s’acaba, també passen factura en la reelecció. I és què, en els darrers quatre anys, si quelcom ha tingut en Recoder han estat errors, molts errors, el principal dels quals ha estat el fet de no voler reconèixer cap. Per Recoder, Recoder és perfecte. És un Déu. El pitjor que podria passar-li és quedar-se sense miralls, perquè en Recoder és una persona que està encantadíssima d’haver-se conegut.
Tanmateix, els que sovint el voltejen tampoc fan res per a alleujar-li la situació, ans al contrari, li posen cada cop més pals a les rodes.
Després tenim l’absoluta convicció de què qualsevol no dessignat per a ell mateix esdevé, automàticament, en l’enemic, i així tracte la ciutadania, bàsicament, dels districtes de la ciutat.
En el cas concret de Mira-sol, regidors i tècnics porten els projectes per a l’aprovació dels membres del Consell de Districte, a través dels diferents grups de treball, però a l’hora d’executar-los ens trobem amb projectes absolutament diferents.
El cas de l’urbanització de carrers coneguda com “de la Farga”, que fins i tot van aïllar-la de les mirades externes mitjançant tanques opaques, és un exemple clar d’aquest sentiment d’enemistat amb el poble. El que va passar és que el poble, per via dels seus representants veïnals, sempre solem descobrim el pastís i, per tant, vam poder presionar perquè la desfeta de Territori no fos un desastre descomunal.
Un altre cas el tenim al desdoblament d’aigües residuals. Van presentar el projecte, és va aprovar i, quan comença la seva execució tot resulta absolutament diferent. El traçat ha variat, la manera d’execució ha variat, la construcció ha variat, i fins i tot han variat els components. També haurà variat el pressupost?
La pena de tot plegat és que per cada projecte que s’acaba executant, el consistori ha de treballar en dos projectes documentats: un, el virtual, aquell que realitzen per fer-nos-ho empassar als veïns; l’altre el real. Aquí les feines és fan per duplicat, i és què per tal d’enganyar, d’amagar informació, són capaços d’això i de molt més.
I ja no parlem, per exemple, de Promusa. Per què no s’han facilitat les factures dels equipaments de banys? I si parlem d’economia, per què no se’ns facilita una còpia de l’inventari municipal, o un mapa o relació dels terrenys de rústica i urbana?
I de cultura, per què uns reben les subvencions demanades de forma íntegre i altres no reben més que un 15 o 20% del demanat?
I dels moltíssims “estudis” que és fan, que tants diners costen, per acabar dient-nos que és cert allò dels que ens queixem.
Tot acaba pasant factura, alcalde, i tota factura s’acaba pagant. I la seva factura és de les grosses. Per això deu ser que fa tan mala cara, el fet que sap que ha de pagar, el fa posar malalt. Tenim un alcalde malalt!!! Cuidis, que la salut ho és tot, i si cal, deixi l’alcaldia per a qui en tingui més salut que vostè, no sigui que l’acabi perdent del tot, l’alcaldia i la salut.