Descontrol i caos als FGC

L’anomenat “metro del Vallès” va patir dimecres, 21 de maig, la topada de dos trens que va obligar a aturar el servei entre les estacions de Sarrià i Sant Cugat durant tot el matí i part de la tarda.
Només s’han de lamentar uns 4 contusionats.
Tanmateix, el pitjor no va ser la topada sinó les seves conseqüències. En un primer moment, el servei va ser interromput, quedant establert el trajecte entre Catalunya i Sarrià, on FGC va posar 2 autobusos per cobrir el trajecte fins a Sant Cugat.
Poc després, els usuaris que arribaven a l’estació de Sarrià es trobaven que els autobusos ja no sortien d’aquesta estació, sinó que havien de tornar a l’andana per viatjar fins a Les Planes, que era el nou punt de sortida del servei substitutori per carretera.
La sorpresa la trobaven els passatgers quan veien que els autobusos (entre 3 i 5 unitats) només podien admetre entre 48 i 55 passatgers per viatge.
Al voltant de les 11,30 h, arriba un tren a l’estació de Les Planes (el “meu”) on s’informa, per megafonia interna del comboi, que els passatgers han d’esperar a la andana de via 2 per transbordar amb un altre tren que els portarà fins a Sant Cugat. Dos autobusos del servei substitutori marxen de Les planes mig buits. La sorpresa fóu que, als 30 minuts d’esperar aquest tren, el conductor del tercer tren que ja havia arribat des de Barcelona informa, a interpel·lació d’uns viatgers, que encara trigarà entre mitja hora i una hora en arribar el primer amb destinació Sant Cugat, però que continuen funcionant els autobusos.
Una andana plena com un ou comença a neguitejar-se davant la manca d’informació i atenció del personal dels FGC que eren a l’estació, força ben “dissimulats”, i inicia una mena de “marxa dels maleïts” direcció a unes escales incòmodes per poder superar les víes fins a l’estació, pròpiament dita.
Sorpresa! No hi ha cap autobús. Prop de 30 minuts d’espera, i s’albira el primer cotxe que, segons Guàrdia Urbana de Barcelona, portaria al personal fins a Sant Cugat.
Sense ningú que controlés la cúa per accedir als autobusos, la gent es “colaba” amb tota la cara dura; la carretera de Vallvidrera estava envaïda quasi bé a la meitat de la calçada; la gent fent auto-stop; un desastre.
Els taxis (no sé ben bé d’on eren) passaven amb el llum verd encés, però no paraba cap. Més emprenyamenta.
El primer autobús tenia unes 50 places, però el segon era un minibús, d’unes 25.
El tercer, que va trigar encara 20 minuts més, també era gran, el quart (un altre minibús) deia que només portava gent fins a Valldoreix...
Dimecres, 21 de maig de 2008, passarà a ser una data que recordaran els usuaris de FGC Metro del Vallés com la jornada en que van trigar en fer un trajecte de 25 minuts (Pl. Catalunya-Mira-sol) unes 3 hores i mitja.
Això sí, a les 10,50 h. Quan vaig arribar a Pl. Catalunya, vaig tenir que pagar el bitllet. Després, i durant força estona, les barreres estaven aixecades.
FGC Metro del Vallès era un servei que no donava quasi bé cap problema, però un que ha tingut, ha demostrat que, si Renfe està fatal, els ferrocates catalans estan pitjor.