SEQUERA

Aquests díes, adjuntant el rebut de consum d'aigua, les llars de Sant Cugat estan rebent una carta i un fulletó informatiu on ens diuen diferents formes d'estalvi.

Crida l'atenció suggeriments com el de no omplir la piscina. En l'actualitat, el que no hi hauria d'existir són piscines que s'haguéssin d'omplir. Hi han sistemes per poder mantindre en bones condicions de bany les piscines durant tot l'any, sense necessitat de buidar-les a l'hivern, i això s'hauria de dir també en aquest full informatiu.

Pel que fa als jardins i horts, hi ha molta gent que té incorporats sistemes de reg que ja estalvien aigua, com el gota-a-gota, o l'aspersió controlada, que mantenen en bones condicions les plantes ornamentals i els conreus, més si tenim en compte que la majoria d'horts a Mira-sol ténen entre 10 i 30 metres quadrats (entre 25 y 65 tomaqueres, per exemple) i que estan destinats al consum propi.

Però el que és realment greu no és el que és diu sinó el que no és diu.

En aquests consells per estalviar aigua, no és diu que les empreses (les que més aigua consumeixen) tinguin cap tipus de limitació. Per posar un exemple, un camp de golf (amb un consum mitjà d'un milió de litres diàris) no requereix cap toc d'atenció perquè (diuen) reaprofiten l'aigua de consum o ténen pous d'on extreure-la. Però, ¿realment unes instal·lacions com aquestes "consumeixen" un milió de litres diàris que després "reaprofiten" per regar la gespa? I els pous dels que s'aprofiten, ¿no hi ha ningú més que hi tingui accès a la "veta" d'aigua que els omple? Diuen que hi ha uns 500.000 practicants de golf a Espanya i que això ja justifica el manteniment de la gespa amb bilions de litres d'aigua. Sembla que no es té en compte els més de 40 milions de persones que hi viuen a tot l'estat espanyol, la gran majoria de les quals han de prendre mesures de restricció de consum d'aigua de boca, d'aquella que prové de pous i de rius.

Tampoc s'esmenta un fet molt important relacionat amb la sequera: la construcció indiscriminada de noves zones urbanitzables.

Quan un terreny no està construit, quan no hi han carrers asfaltats, l'aigua de pluja filtra i s'acumula a l'interior de la terra, arribant a les vetes d'abastament de pous, i als rius, llacs i embassaments. Quan els terrenys s'urbanitzen, aquesta aigua corre ràpidament, claveguera a vall, fins arribar al mar i sense possibilitats de recuperació, perquè quan plou molt, les depuradores obren portes per tal de no colapsar el sistema d'emmagatzament i reciclatge d'aquesta aigua bruta què, en situacions de normalitat, un cop depurada s'aboca al riu o riera on està ubicada la depuradora. Per tant, ¿no s'hauria d'aturar el creixement urbanístic, planificat o no, fins a la recuperació de la normalitat en l'abastament i consum d'aigua de boca?

Per acabar, i no fer-me massa "llarg", donaré una dada que no sols tenir-se en compte quasi bé mai. Quan es parla de l'aigua com "un bé escàs" ens estan enganyant. Segons "National Geographic" la pèrdua d'aigua a la terra, globalment parlant, des que és va formar el nostre planeta (ara fa més de 4.500 milions d'anys), no arriba ni a l'ú per cent. I és què l'aigua és un cercle viciós o un circuit tancat, digueu-li com volgueu. Si no està en estat sòlid (gel), o està en estat líquid o en forma de vapor, però "SEMPRE" està, no s'esgota. L'"habilitat humana" ha estat l'encarregada de "desplaçar" l'aigua de manera artificial fent que plogui a vots i barrals en uns llocs, i no caigui ni gota en d'altres (recordem l'efecte de "el Niño"). Per tant, l'aigua no és un bé escàs.

El que s'ha de fer és conscienciar-se de que hem estat fent un mal ús de l'aigua, un desaprofitament d'aquell element que tenim tan a l'abast amb només obrir l'aixeta. Tot això ja ho saben les economíes més modestes. Ara toca que les més acomodades obrin els ulls, i per això a Sant Cugat del Vallès tenim sorpresetes com aquesta carta i aquest full informatiu, restringint unes activitats personals i prohibint d'altres de comunes.

Estalviem aigua, sí, però potser en lloc de tanta prohibició fóra més raonable, per part dels nostres dirigents, abocar esforços en donar una educació del consum (en general) a la societat per tal que més endavant no ens trobem amb restriccions sobre la benzina dels cotxes, o la llet (perquè les vaques ja no tinguin pastures on menjar), o el pa (perquè els xinesos posin el preu del blat pels núvols).

El problema real és que hem fet que no plogui. Una llàstima de civilització i de societat de consum.