Volem un canvi

En els anys del franquisme molts vàrem cantar "L'estaca". Ara, molts santcugatencs tornem a sentir aquesta sensació d'opressió, com si tinguéssim penjant sobre el nostre menystingut i martiritzat cap una espasa de Damocles. No sentim segurs els nostres interessos. No sentim segures les propietats que tants esforços i suor ens han costat perquè tot és en mans de persones que ben poc els importem ja que avatposen els seus interessos als de la ciutadania i el més gros és que encara tenen la barra d'utilitzar la demagògia barata que ho fan pel bé nostre. Pel bé nostre? Quin bé? El que constantment estem patint de rebre un atac seu? Pel bé nostre? Serà per la transparència? Perquè tenen tancat sota set claus el Padró de Rústica i Urbana? Per la gran informació que donen al ciutadà que paga els seus sous? N'estem tips!!! Volem un canvi. Volem aires nous. Ara que s'han fet un ajuntament tan maco hi volem gent que realment es preocupi per nosaltres. Gent propera. Gent sensible. Gent que avantposi la JUSTÍCIA a tot. Perquè només així podrem dormir tranquils sabent que qui és al capdavant és algú en qui podem confiar, algú que no ens faci tunels tot venent la "moto" a la ciutadania que és pel seu bé quan només és per afavorir interessos privats, algú que no s'entesti en soterrar la via del tren perquè no fa cap falta i només servirà per redistribuir la superfície edificable que ja se'ls està acabant i en canvi pot enfonsar tota una illa de cases.
Parlant des de l'experiència, des d'un coneixement aprofundit, tant polític com administratiu, només he trobat un alcaldable en aquesta campanya que ha sabut copsar el problema en tota la seva dimensió i s'ha ofert a ajudar-nos quan, en representació de 27 membres d'una comunitat de veïns martiritzats per l'equip de govern actual, ja que, degut a la construcció de l'esmentat tunel s'enfosa encara més un dels nostres edificis a conseqüència del desviament forçat de l'aigua subterrània. Fet de què ja es va assabentar al sr. Recoder que podia produir-se abans de fer-lo i que a més a més, en escrit en què li recordàvem el compromís adquirit ( i incomplert) davant 6 comunitats, li ho tornem a dir . A aquest alcaldable que ha mostrat sensibilitat per la nostra angoixa, li he pogut parlar de tu a tu . És en la distància curta on es coneix realment com són les persones. Moltes gràcies, SENYOR GAUSA!

Una imatge curiosa

El tema de debat sobre si a la Comunitat Valenciana l’idioma és el català o el valencià, sembla que quedi en res tot veient la imatge següent, perquè no queda clar el seu significat, tot i estar escrit en castellà.
Al costat de la marca, apareixen dues línies. La primera és entenedora “Horchata de chufa”. Fins aquí, tot bé. Però la següent línia que diu “de Valencia esterilizada”, no fa “mal” a la vista? Sembla que hagin esterilitzat València per poder fer l’orxata, o que un producte, de nom València i esterilitzat, formi part d’aquesta beguda.
Suposo, òbviament, que deu fer referència a la pròpia orxata (és a dir, al contingut de l’ampolla, que deu estar esterilitzat).
Sigui com sigui, per a mi ha estat força divertit trobar-me aquesta etiqueta i, evidentment, no per això deixaré de comprar aquest producte. Ni que sigui per seguir el consell final "agítese antes de CONSUMIRSE". ¿Què ens hem de bellugar nerviosament abans de "morir-nos"?

Us asseguro que seguiré comprant aquesta beguda. A banda de refrescant em diverteix moltíssim.

Les propostes d'en "Natilles"

Llegeixo les propostes electorals que Recoder pregona per a Mira-sol tot quedant-me força perplex: finalitzar l’urbanització dels carrers (ja ho deia el 1999, i també ho repetia el 2003); la piscina municipal (ja estava inclós en el programa del 2003); més presència policial al districte (també, al 2003); i afegeix “un punt fix” de la policia, encara que no especifica si serà un “punt” pintat a terra, o un agent palplantat en un lloc determinat (¿recordeu els “calimeros” en aquell púlpit, a determinades cantonades de Barcelona?), o vagi a saber que entèn per “un punt”. És clar que per a punt, el que se’n diu punt, “el puntillo que te sobra, chato”.
Val a dir que ja vaig fer, entre 1999 i 2003, una proposta per a la creació de mini comissaries als districtes (a les OAC descentralitzades), però què (com tothom pot imaginar-se) aquesta proposta va fer riure en el moment en que vaig presentar-la. Vet-a-aquí que no era tan graciosa, la cosa, oi?
Rumiant sobre aquest programa electoral per a Mira-sol, vaig entrar al blog de l’Aintzane i, sorprenentment, veig la solució. D’una manera senzilla, íntima però contundent, aquesta amiga diu “¿repetimos?”, i, immediatament em ve al cap aquella melodia televisiva d’un postre de marca força coneguda i, alhora, se’m projecta a la ment en Recoder en forma d’aquest postre. Indubtablement, no puc associar un altre nom a aquesta imatge: en “Natilles”, perquè no té res de nou a dir, només repeteix (“repetimos”) el de sempre, allò que ja havia promés però què encara no a complert (tipical spanish Recoder’s, com dirien els seus amics de South Kensington, oi?).
És força curiós que no ha promés mai destinar més recursos al manteniment de ciutat, és a dir, a conservar en bones condicions allò que promet (cada cuatre anys) fer de nou (coherent 100%, com que no ho dic, no ho faig). Així, ja podem ser una de les ciutats amb més arbres per habitant, o sigui, plantant nous exemplars amb el diners que s’haurien de destinar a conservar i cuidar els ja existents.
També ho podem dir de l’urbanització de carrers. Ja pot Promusa fer noves urbanitzacions, perquè els diners que (obligats per la llei) haurien de destinar a la conservació de les voreres i pavimentació dels carrers ja existents i urbanitzats, ho poden destinar a fer carrers nous.
Deia en Recasens (tela d’interlocutors, eh?), al respecte de l’urbanització a Mira-sol, que tan sols “volem rematar la jugada”, perquè queda “molt poquet”. Una cosa és certa, rematats ho estan “y un rato largo”. Si queda molt poquet, perquè no ho han acabat abans de les eleccions? Perquè aleshores, què prometerien, en urbanització?
També sentim que Sant Cugat és una de les ciutats amb més punts de llum. Si fem un cop d’ull, veurem que, a l’hivern, en sobren lluminàries però, a l’estiu, en falten. Com és menja, això? Senzill. A l’hivern els arbres no ténen fulles i els fanals poden il·luminar bé els carrers. A l’estiu, la terrible cuantitat de fullam d’aquests arbres envolten, fins i tot, les lluminàries, evitant que la seva funció vagi més enllà d’uns pocs metres sota i al voltant del fanal (això, és clar, d’aquells que funcionen).
“Afinar” la seguretat, diu l’espiritual Recasens, quan, després de entrar al camp en substitució d’en Natilles, pren el relleu d’un discurs amargant. Els carrers enfosquits dónen sensació d’inseguretat, per tant, guanyarem seguretat posant un agent de policia “fix en un punt”? No valdria la pena esporgar els arbres de manera que deixin pasar el llum? Suposo que, com l’agent cobra un sou (estigui on estigui) i els arbres necessiten un gran pressupost de conservació, el pensament dels actuals governants és: “posem un poli, i deixem les fulles”, al capdavall, els veïns ja escombraran.
En fi, que anem ben servits a Mira-sol, entre el Natilles i l’”afinao”, sense oblidar la Conesa (la Mercè, és clar), carregant contra el que sigui (allò de qui fa xantatge, “i tal i tal”, recordeu?). Un gran triumvirat, aquest, que potser les urnes tornin a posar al capdavant de l’ajuntament, si és que els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès (no de South Cugat del Kensington) no ho evitem.

Dedico aquest article a l’Aintzane Conesa (PSC) per haver-me inspirat un nou nom a la llista dels que ja tinc sobre en Recoder.

RECODER ANTIALCALDE 100%

El "rabiós" torna a carregar

Míster “budells remoguts de ràbia i fòbia antidemocràtica”, també conegut com a Recoder, torna a carregar contra les entitats veïnals en una entrevista “concedida” (per la seva magnanimitat de Déu Omnipotent) a la revista “Ateneu”.
Ara, Míster “budells remoguts...” diu que la participació ciutadana “està en crisi”. ¡Qué cosaaa! Quina crisi, Míster? La produïda pels càstigs que la seva “camarilla” proporciona als veïns? Quina crisi, “budellets”? La resultant de la política de destrucció dels actes populars engegats per les entitats, i què, tot i vostè, aconsegueixen dur a terme? Quina crisi, Déu vallesà? La que ens cau als representants “legítims, democràtics i responsables” de les entitats, quan vostè només té intenció “d’engatillar-nos”? Quina crisi, oh excels representant del xantatge? La que vostè criminalitza sistemàticament cada cop que en té ocasió?
Deu ser vostè l’únic que fomenta la “participació ciutadana” en actes com la botifarrada del 2006, quan no va respectar ni el dol per la mort d’un nen (de Mas Gener) a Mira-sol, assistint-hi a la festa. Deu ser vostè qui la fomenta, negant a les entitats el respecte pel ROM (títol 5è). Deu ser vostè qui és desviu per complir amb les obligacions municipals pel que fa als serveis públics que els ciutadans paguem anualment. Deu ser vostè qui està contínuament amatent a les sol·licituds i propostes que fan les entitats veïnals. Deu ser vostè qui posa calés de la seva butxaca defensant els interessos de barris i districtes. Deu ser vostè, o vostè és Déu?
Vostè es pensa que és transparent quan la realitat ens demostra que és més negre que la gola de Satanàs. La seva representativitat SI és dubtosa. Igual que els representants veïnals, a vostè el van escollir en elecció democràtica, però un cop assolit el govern municipal, “donde dije digo, digo Diego”, i a manipulat les situacions per motius gens altruïstes. A beneficiat els benestants i nouvinguts, a l’hora que feia pagar als veïns de sempre tot castigant-los retirant els diners necessàris pels serveis públics (esporga, neteja de carrers, manteniment de voreres i pavimentació, reparacions de mobiliari urbà, etc.). A acumulat tants diners com a pogut per a la construcció del seu “mausoleu” (també conegut com “el nou ajuntament”). A afavorit el centre de la ciutat i menystingut i menyspreat els barris perifèrics i els districtes. A actuat de mala fe cada cop que li han demanat allò que no ha volgut donar.
A tot allò que se li ha demanat, vostè s’ha inventat la figura d’un “Pla” quan no li va venir bé d'acceptar-ho. Les voreres estan aixecades, inicïa un “Pla de voreres”. La mobilitat de vehicles i transport públic és un desastre, inicïa un “Pla de Mobilitat”. El ROM no funciona perquè vostè no ha volgut mai que funcionés, elabora un “Pla de modificació del ROM”. Amb aquest darrer “Pla” no se n’ha sortit, doncs elabora un “Pla de participació ciutadana”. Un ciutadà vol posar una benzinera que a vostè no l’interessa, elabora un “Pla de benzineres”. La figura del “Pla” està present en la seva vida de forma molt activa. També hi ha un “Pla”, en el seu encefalograma?
Diuen, comenten, vaig sentir a dir... les figures que fan servir els qui no ténen arguments per defensar les afirmacions pròpies, com vostè. Parla de crisi quan hauria de parlar de destrucció municipal, posa en dubta les entitats veïnals, quan ha estat vostè i el seu equip de govern qui les ha fetes de tots colors, acusa els ciutadans de desentendre’s de l’administració, quan són vostès qui s’han desentés dels ciutadans.
El cert és què, després de sentir com la Sra. Conesa, la seva amant... seguidora de mal-i-fetes, va acusar-lo de xantatgiste davant decenes de persones, durant el debat fet a Mira-sol el passat 13 de maig, i de fer-li cometre el delicte de xantatge contra una empresa elèctrica (qui de moment surten pitjor són uns veïns de Can Mates que no poden entrar a casa seva per manca de llum i han de viure reallotjats en hotels), la seva credibilitat és 100% zero.
Aquest atac a les entitats veïnals haurà de “menjar-se’l” amb patates. Les entitats ja anem trovant la manera de defensar els interessos dels nostres barris i dels nostres veïns, és a dir, de fer allò que vostè no fa, tot i estant obligat a fer-ho per llei.
Convido a tots els representants veïnals a que promocionin l’abstenció o el vot en blanc en aquestes properes eleccions, o bé, simplement, a que no votin de nou CiU. Els convido a unir-se i a formar part d’una gran plataforma ciutadana (que ja està en marxa i de la qual difondrem la seva tasca en breu), per lluitar contra vostè i contra tot allò de negatiu que hagi anidat en l’administració i que perjudiqui els interessos i els drets de la ciutadania.
Vostè ja estava acabat abans de començar la campanya, i amb tot això del xantatge i els atacs als representants veïnals, s’ha desprestigiat del tot. El seu discurs ja no és creïble, li manca la solidesa d’un líder i la veracitat d’un bon projecte. El millor que podria passar ara és que vostè es retirés, o que CiU l’engegués a “pastar”. Quan un alcalde carrega indiscriminadament contra la ciutadania, quan cau tan baix, quan és manifesta irresponsablement com ho ha fet vostè, aquest no és l’alcalde que necessita i és mereix aquesta ciutadania, sinó l’alcaldable a qui s’ha de foragitar. Qui el voti, o és com vostè, o aspira a ser-ho.

RECODER, ANTIALCALDE 100%

Debat polític al districte de Mira-sol

El passat dia 13 de maig, diumenge, va tenir lloc un debat-presentació política amb els alcaldables a l’Ajuntament de Sant Cugat, al Casal de Mira-sol.
Val a dir que va ser apoteòsic, perquè amb tan sols très preguntes comuns a tots els candidats, ja podem extreure’n el més probable futur del cartipás municipal.
Destacar la gran absència en aquest debat. El Sr. Recoder, fidel al seu menyspreu a Mira-sol, no va assistir-hi ni és va donar cap motiu perquè no hi fos. Com comentaré després, arran la intervenció de la Sra. Conesa, la prepotència i, alhora, una certa covardia semblan ser els eixos programàtics de la campanya de CiU, amb el Sr. Recoder al capdavant (permeteu-me un breu incís: ja he trobat un altre mot que fa referència a l’alcalde en funcions: “Cachuli” del Vallès –vist al Tot-).
Va començar la candidata de C’s (a qui traslladem els nostres condols per la mort del seu pare, segons és va comunicar al debat). El discurs de la Sr. Gómez va ser dir que coneixia perfectament el texit social, que portava més de 25 anys al districte i, tot seguit, demostrà, ella soleta, que no en té ni idea de la realitat social, sobretot de Mira-sol, perquè va prometre que tindríem policia de barri (ja fa més de très anys que en tenim, i no un policia, sinó dos); va queixar-se de la pudor que feia “la riera que tenim a Mira-sol” (també desconeix que al districte el que hi ha són 4 rieres, i no una); i va dir que el ROM i la participació ciutadana als Consells de Districte havien de canviar-se (quan mai s’ha vist la seva presència en aquests Consells). Crec que el discurs de C’s ha quedat ben retratat, i penso que ningú donarà suport a aquesta formació, si més no, a Mira-sol.
El Sr. Quim Prost (CUP) també va parlar de la participació ciutadana (que era el primer punt comú a debatre) en clau surrealista, donat que va palessar el seu desconeixement dels Consells de Districte. La seva principal preocupació era dir que el camp de fútbol del Mira-sol no havia de tenir gespa artificial, perquè “és insostenible”, i perquè ell (segons va dir, exjugador) practicava millor l’esport en pistes de sorra. Un altre gran discurs, un altre candidat que no és votarà a Mira-sol.
El Sr. Sagalès (UNIS) va arribar tard i l’unic que va exposar va ser que Mira-sol havia de constituir-se en “Entitat Local Menor” perquè així “els problemes se’ls arreglarien ells mateixos”. El Sr. Sagalès és un home d’edat avançada i és lògic que no vulgui problemes, però després de sentir-lo crec que si arribés a l’alcaldia, Sant Cugat deixaria de ser una ciutat per convertir-se en una federació de centenars d’ELM (per cert, ara és diuen “Entitats Municipals Descentralitzades”, o EMD).
Del PRC cap comentari. Mira-sol no és, ni de bón tròs, un lloc que mereixi la consideració del seu alcaldable (Sr. Pi Vendrell), ni de cap dels membres de la llista que presenten. No va venir ningú, ni és va sentir cap disculpa al respecte. ¿Encara esperen treure representació municipal? De Mira-sol no, segur.
Passem a les cinc formacions que ténen, actualment, representació municipal. El gran discurs del Sr. Toni Ramon (ERC), que va asseure’s en nom del Sr. Grangé (que el vam veure a fora, quan ja havia acabat l’acte), va ser una mica aquell de “sóc el millor (medalleta); sense nos, res de res (medalleta); i un cop atribuir-se la piscina municipal (els ciutadans i entitats veïnals i polítiques no hi pintem res, a Mira-sol), ja va degenerar en un pseudomutisme, ja que és va guanyar la “medalla”, feta de “goma de pollo” que li va entregar el Sr. Gausa. Així que ERC va quedar ben retratada primer pel no-discurs del Sr. Ramon i segon per la no compareixença del Sr. Grangé (l’alcaldable).
La Sra. Berta Rodríguez (PP) va expressar la seva preocupació, bàsicament, en la seguretat ciutadana, així com en la participació ciutadana. El seu discurs va ser correcte i coherent amb el tarannà polític del Partit Popular, encara que va tenir dos punts una mica “lletjos”: l’un, incidir massa en el co-mandat municipal amb CiU entre 1999 i 2003; i l’altre dirigir-se a un assistent del públic que, prèviament, l’havia increpat. El moderador del debat va haver d’intervindre per posar les coses a lloc.
El Sr. Xavier Boix va fer el discurs encoratjador que ens té acostumats a sentir, i per tant no es va sortir de la seva línia argumental dels darrers 4 anys. Fa fer un parell de promeses, va incidir en la manca de comunicació i eficacia dels Consells de Districte, i va comentar sobre la piscina de Mira-sol, aquella que encara no tenim.
El Sr. Gausa (PSC) va tenir paraules mesurades, contundents, sarcàstiques, engrescadores i, sobretot, entenedores per a tots els assistents. Va tocar en profunditat els problemes de desinformació de l’actual govern envers la població, va criticar l’actual model de ciutat alhora que proposava el seu, i no és va retenir quan va caler replicar a qui calgués. El seu posicionament únicament tenia un defecte; sembla que tots i totes les alcaldables del PSC defensin un únic model de ciutat: el de Barcelona. Esperem que si assoleix l’alcaldia de Sant Cugat el seu desitg, expressat als mitjans de comunicació locals on deia que “em deixin llibertat des del partit, si sóc alcalde”, s’esdevingui en realitat.
Finalment toca el torn a la Sra. Conesa. Ja començà amb mal péu, perquè el lloc hauria d’haver estat ocupat per l’alcaldable Sr. Recoder. Va seguir malament, donat que el Sr. Recasens estava entre els assistents. I va acabar posant-se en evidència ella mateixa i, per extensió, a l’alcaldable de CiU. Fins i tot el va acusar, públicament, de xantatgista quan volia justificar que uns veïns del Turó de Can Mates estiguéssin vivint en hotels (fins al setembre), perquè els seus pisos no ténen encara llum. La Sra. Conesa va dir que va rebre ordres de l’alcalde en termes com ara “no signis res si no accepten les nostres condicions”. No només va admetre i acusar l’alcalde en funcions de xantatge, sinó que a més és sentia cofoia, com si anéssin guanyant per 5-1 el partit (¿i si al final, la tornada acaba en 4-0?). A banda d’això, la Sra. Conesa va dedicar-se a defensar-se de les acusacions que per tot arreu li anaven sortint i, és clar, del famós “millor model de ciutat que és pot presentar” (segons el Sr. Recoder), no en va dir ni piu. Allò de “somos los mejores” ja fa pudor, Sra. Conesa, a més està absolutament desfasat, i no se’l creu “ni Déu”.
Per acabar un petit comentari sobre el moderador. Tot i què, en algun moment, les coses se les van posar difícils (els participants de la mesa), el moderador va saber donar “ma esquerra” quan calia fer-ho, i tallar intervencions excessivament duradoras, quan fóu necessàri. Per tant, ho va fer bé, i això és d’agrair.
En resum, i qualificant els representants polítics de la mesa de debat a Mira-sol, diríem que PRC = 0 ; C’s, UNIS i CUP = 1 ; ERC = 2 ; PP = 4 ; CiU = 5 ; ICV = 6 ; PSC = 8.
A partir d’ara, que cada qual faci la seva, els polítics que en prenguin bona nota, i els electors que deicideixin el proper 27 de maig.

Assemblea General de Socis de Mas Gener

El passat 29 d’abril va celebrar-se l’Assemblea Anual General de Socis de l’APV Mas Gener. En el decurs de la mateixa van aprovar-se els comptes corresponents al 2006 i va donar-se el vist-i-plau a les actuacions que va dur a terme la Junta Directiva en el mateix període.
Sobre les propostes per aquest 2007 van aprovar-se, entre d’altres, l’inici de mobilitzacions de protesta per la retallada en l’actuació dels serveis públics, com ara l’esporga de l’arbrat viari, i en demanda d’una actuació sobre les voreres de Mas Gener que, en alguns punts, estan molt deteriorades i estan causant danys a la població per caigudes.
També s’ha fet públic la suspensió de tots els actes previstos amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’Associació de Propietaris i Veïns de Mas Gener, donada la manca de subvenció municipal en aquest sentit. En el mateix context, s’ha deixat sobre la taula el suspendre, també, la festa major de Mas Gener.
Segons el seu president “cultura continua sense complir les seves pròpies normes, que eren informar als sol·licitants de subvenció abans del 15 de març”. El president, Sr. Canut, va afegir: “aquí són dels que practiquen el famós “donde dije digo, digo Diego”, i s’hi queden tant amples. L’alcalde sembla que hi dona suport, perquè no diu res de res”. A més, Canut va dir: “ja no seguirem en aquesta línia de joc. Hem trobat una defensa jurídica molt preparada, tenim uns assessors externs molt vàlids, i ja n’estem tips d’en Recoder i les seves actituds de pati de col·legi de primària. Si es pensen què ens quedarem tant amples, que s’asseguin.” Tanmateix, i fora ja de l'Assemblea, Canut va afegir: "m'agradaria veure el text que, per imperatiu legal, van prometre tots els regidors municipals al 2003, incloent-hi l'alcalde. Segurament hi trobarem sorpreses per un possible incompliment d'aquest jurament, perquè l'alcalde no hi té cap intenció de defensar els drets de la ciutadania de Mas Gener".
Al finalitzar l’Assemblea, la Junta Directiva va presentar la seva dimissió, amb el president al capdavant, i no presentant-se ningú per aquesta feina, i a petició dels assembleàris, la junta sortint va tornar a oferir-se a la reelecció, estant escollida per unanimitat de tots els presents per un any més.

Junta Directiva APV Mas Gener

Resposta a "anònim" sobre la Guerra dels Mas-G

Sra. veïna: a banda de respectar les seves conviccions polítiques, haig de dir-li que el seu comentari és ple d’inexactituts. En primer lloc, jo no he dit mai que vulgui representar ningú. Com a president de l’APV Mas Gener HAIG DE REPRESENTAR TOTHOM al barri, i per sort, he aconseguit sempre desvincular les motivacions polítiques de les veïnals pel que fa a la lluita pel respecte dels drets dels ciutadans a Mas Gener, d’una banda, i fer complir les obligacions que l’administració local té envers la ciutadania de Mas Gener, per tant, aquí ningú és prèn el tema com a joc de videocònsola.
Sembla que haver estat escollit com a president de l’APV Mas Gener durant els darrers 6 anys per a vostè és exemplificador d’un tarannà antiprofessional. Jo diria que és vostè l’única veïna de Mas Gener (si és veïna, perquè pel fet del seu anònim, no ho podem saber) què està en contra de la meva actuació. Tant és, no ho tindré en compte, i quan necessiti l’Associació per resoldre problemes comunitàris, allà ens tindrà. A banda, parla vostè de què és veïna, cosa que hem fa sospitar que no és sòcia de l’APV Mas Gener i, per tant, com pot criticar l’acció d’un president, si no coneix les seves motivacions? I si és sòcia de l’entitat que represento, com és que a les assemblees no hi va a dir el què pensa? Molt senzill, vostè no hem coneix, i basa la seva crítica en un endiosament i magnificència del personatge que, hores d’ara, ocupa l’alcaldia en funcions de Sant Cugat.
També parla de projectes de millora. La convido a que ens digui tan sols un d’aquests projectes que, segons vostè, l’Ajuntament vol fer a Mas Gener i què, segons vostè i degut a la meva actitud, el Sr. Recoder no du a terme. No hi pensi gaire, perquè no hi trobarà cap d’aquests projectes, perquè no n’hi ha cap. Totes les propostes que fem des de Mas Gener són rebutjades perquè, segons el seu estimat Recoder, no hi recapten prou diners que recolzin els projectes que li demanem.
Parla també de reflexió i que sóc egoïsta i sobèrbi. Després de cuatre anys i mig dient “sí, senyor” a les negatives d’en Recoder envers les nostres peticions, ja en vaig tenir prou de reflexionar. Conegui millor el seu alcalde. És una persona egocèntrica que mentre erem “amics” teníem l’obligació de callar i estar en silenci quan ell no feia res per Mas Gener. És una persona venjativa, perquè quan varem decidir trencar el silenci i queixar-nos, va afegir la retirada, fins i tot, de serveis públics obligatoris, pel que fa al nostre barri. És una persona caragirada i falsa, perquè és incapaç de donar la cara quan en fa una de les seves i ell sí manipula la gent, com ara vostè, amb cants de sirènid, oposant-los a qui el moleste en la seva tasca d’enriquiment. Recoder és creu Déu, i vostè s’ho ha cregut, del tot. S’ha empassat la seva medicina sense mirar en el prospecte les contraindicacions, i així ens va a Mas Gener. Pel que fa a la política li recomano que no la barregi en aquest tema, i que la deixi per als polítics, perquè intueixo que vostè no sap gaire d’això.
Per cert, tinc els millors diccionàris que s’han editat i, després de llegir el seu comentari, he comprovat els significat de venjança i odi, i miri vostè per on, són els adjectius més escaients per col·locar-los just després de la paraula Recoder. Potser hauria de ser vostè qui hagués de consultar aquests llibres, ni que sigui per escriure correctament en català.
Per acabar, espero haver-li demostrat que la meva lluita està destinada a la defensa, millora i atenció del nostre barri i dels nostres veïns; que aquesta tasca la porto desenvolupant des de fa 6 anys; que el darrer 29 d’abril, els ciutadans que van assistir-hi a l’assemblea general van tornar a escollir-me, sense cap vot en contra ni cap abstenció, com a president per un any més; que no deixaré de lluitar i d’enfrontar-me amb en Recoder o amb qui ocupi l’alcaldia de Sant Cugat si no ens respecten els nostres drets i acompleixen amb les seves obligacions; que faré la meva feina de la manera que cregui convenient i menys perjudicial pels interessos de Mas Gener i dels seus veïns; que malgrat ciutadans disconformes, com vostè, seguiré disposat a defensar-los sempre que m’ho demanin.
Si vol un exemple de càstig recoderià contra Mas Gener, només ha de mirar les capçades dels plataners. Veurà que fa 2 anys que ningú els ha esporgat, i això és una obligació municipal que està inclosa en els nostres impostos sobre la contribució.
Si en vol un segon, recordi que la Sra. Solé, en nom de l’equip de govern municipal, va insultar-nos i tractar de xantatgistes a tots els ciutadans de Mas Gener des de les pàgines del Diari de Sant Cugat. El seu Recoder no va negar-ho mai. Com se’n diu d’un alcalde que menysprea la població que resta obligat a defensar, SEMPRE I EN QUALSEVOL CIRCUMSTÀNCIA? Reflexioni vostè, Sra., reflexioni vostè.