Debat polític al districte de Mira-sol

El passat dia 13 de maig, diumenge, va tenir lloc un debat-presentació política amb els alcaldables a l’Ajuntament de Sant Cugat, al Casal de Mira-sol.
Val a dir que va ser apoteòsic, perquè amb tan sols très preguntes comuns a tots els candidats, ja podem extreure’n el més probable futur del cartipás municipal.
Destacar la gran absència en aquest debat. El Sr. Recoder, fidel al seu menyspreu a Mira-sol, no va assistir-hi ni és va donar cap motiu perquè no hi fos. Com comentaré després, arran la intervenció de la Sra. Conesa, la prepotència i, alhora, una certa covardia semblan ser els eixos programàtics de la campanya de CiU, amb el Sr. Recoder al capdavant (permeteu-me un breu incís: ja he trobat un altre mot que fa referència a l’alcalde en funcions: “Cachuli” del Vallès –vist al Tot-).
Va començar la candidata de C’s (a qui traslladem els nostres condols per la mort del seu pare, segons és va comunicar al debat). El discurs de la Sr. Gómez va ser dir que coneixia perfectament el texit social, que portava més de 25 anys al districte i, tot seguit, demostrà, ella soleta, que no en té ni idea de la realitat social, sobretot de Mira-sol, perquè va prometre que tindríem policia de barri (ja fa més de très anys que en tenim, i no un policia, sinó dos); va queixar-se de la pudor que feia “la riera que tenim a Mira-sol” (també desconeix que al districte el que hi ha són 4 rieres, i no una); i va dir que el ROM i la participació ciutadana als Consells de Districte havien de canviar-se (quan mai s’ha vist la seva presència en aquests Consells). Crec que el discurs de C’s ha quedat ben retratat, i penso que ningú donarà suport a aquesta formació, si més no, a Mira-sol.
El Sr. Quim Prost (CUP) també va parlar de la participació ciutadana (que era el primer punt comú a debatre) en clau surrealista, donat que va palessar el seu desconeixement dels Consells de Districte. La seva principal preocupació era dir que el camp de fútbol del Mira-sol no havia de tenir gespa artificial, perquè “és insostenible”, i perquè ell (segons va dir, exjugador) practicava millor l’esport en pistes de sorra. Un altre gran discurs, un altre candidat que no és votarà a Mira-sol.
El Sr. Sagalès (UNIS) va arribar tard i l’unic que va exposar va ser que Mira-sol havia de constituir-se en “Entitat Local Menor” perquè així “els problemes se’ls arreglarien ells mateixos”. El Sr. Sagalès és un home d’edat avançada i és lògic que no vulgui problemes, però després de sentir-lo crec que si arribés a l’alcaldia, Sant Cugat deixaria de ser una ciutat per convertir-se en una federació de centenars d’ELM (per cert, ara és diuen “Entitats Municipals Descentralitzades”, o EMD).
Del PRC cap comentari. Mira-sol no és, ni de bón tròs, un lloc que mereixi la consideració del seu alcaldable (Sr. Pi Vendrell), ni de cap dels membres de la llista que presenten. No va venir ningú, ni és va sentir cap disculpa al respecte. ¿Encara esperen treure representació municipal? De Mira-sol no, segur.
Passem a les cinc formacions que ténen, actualment, representació municipal. El gran discurs del Sr. Toni Ramon (ERC), que va asseure’s en nom del Sr. Grangé (que el vam veure a fora, quan ja havia acabat l’acte), va ser una mica aquell de “sóc el millor (medalleta); sense nos, res de res (medalleta); i un cop atribuir-se la piscina municipal (els ciutadans i entitats veïnals i polítiques no hi pintem res, a Mira-sol), ja va degenerar en un pseudomutisme, ja que és va guanyar la “medalla”, feta de “goma de pollo” que li va entregar el Sr. Gausa. Així que ERC va quedar ben retratada primer pel no-discurs del Sr. Ramon i segon per la no compareixença del Sr. Grangé (l’alcaldable).
La Sra. Berta Rodríguez (PP) va expressar la seva preocupació, bàsicament, en la seguretat ciutadana, així com en la participació ciutadana. El seu discurs va ser correcte i coherent amb el tarannà polític del Partit Popular, encara que va tenir dos punts una mica “lletjos”: l’un, incidir massa en el co-mandat municipal amb CiU entre 1999 i 2003; i l’altre dirigir-se a un assistent del públic que, prèviament, l’havia increpat. El moderador del debat va haver d’intervindre per posar les coses a lloc.
El Sr. Xavier Boix va fer el discurs encoratjador que ens té acostumats a sentir, i per tant no es va sortir de la seva línia argumental dels darrers 4 anys. Fa fer un parell de promeses, va incidir en la manca de comunicació i eficacia dels Consells de Districte, i va comentar sobre la piscina de Mira-sol, aquella que encara no tenim.
El Sr. Gausa (PSC) va tenir paraules mesurades, contundents, sarcàstiques, engrescadores i, sobretot, entenedores per a tots els assistents. Va tocar en profunditat els problemes de desinformació de l’actual govern envers la població, va criticar l’actual model de ciutat alhora que proposava el seu, i no és va retenir quan va caler replicar a qui calgués. El seu posicionament únicament tenia un defecte; sembla que tots i totes les alcaldables del PSC defensin un únic model de ciutat: el de Barcelona. Esperem que si assoleix l’alcaldia de Sant Cugat el seu desitg, expressat als mitjans de comunicació locals on deia que “em deixin llibertat des del partit, si sóc alcalde”, s’esdevingui en realitat.
Finalment toca el torn a la Sra. Conesa. Ja començà amb mal péu, perquè el lloc hauria d’haver estat ocupat per l’alcaldable Sr. Recoder. Va seguir malament, donat que el Sr. Recasens estava entre els assistents. I va acabar posant-se en evidència ella mateixa i, per extensió, a l’alcaldable de CiU. Fins i tot el va acusar, públicament, de xantatgista quan volia justificar que uns veïns del Turó de Can Mates estiguéssin vivint en hotels (fins al setembre), perquè els seus pisos no ténen encara llum. La Sra. Conesa va dir que va rebre ordres de l’alcalde en termes com ara “no signis res si no accepten les nostres condicions”. No només va admetre i acusar l’alcalde en funcions de xantatge, sinó que a més és sentia cofoia, com si anéssin guanyant per 5-1 el partit (¿i si al final, la tornada acaba en 4-0?). A banda d’això, la Sra. Conesa va dedicar-se a defensar-se de les acusacions que per tot arreu li anaven sortint i, és clar, del famós “millor model de ciutat que és pot presentar” (segons el Sr. Recoder), no en va dir ni piu. Allò de “somos los mejores” ja fa pudor, Sra. Conesa, a més està absolutament desfasat, i no se’l creu “ni Déu”.
Per acabar un petit comentari sobre el moderador. Tot i què, en algun moment, les coses se les van posar difícils (els participants de la mesa), el moderador va saber donar “ma esquerra” quan calia fer-ho, i tallar intervencions excessivament duradoras, quan fóu necessàri. Per tant, ho va fer bé, i això és d’agrair.
En resum, i qualificant els representants polítics de la mesa de debat a Mira-sol, diríem que PRC = 0 ; C’s, UNIS i CUP = 1 ; ERC = 2 ; PP = 4 ; CiU = 5 ; ICV = 6 ; PSC = 8.
A partir d’ara, que cada qual faci la seva, els polítics que en prenguin bona nota, i els electors que deicideixin el proper 27 de maig.