Model de ciutat

Estem tant acostumats a sentir això de "model de ciutat" contínuament de boca dels regidors/es de CiU que ja han perdut l’autèntic significat d’aquesta frase. Ha estat tan manipulada que ja no vol dir res i, per tant, ja no diuen res qui la fan servir al seu discurs.
“Model de ciutat” no és res més que una manera de gestionar/governar una ciutat. Quan el Sr. Recoder parla de model de ciutat, en realitat parla del “seu” model de ciutat, per tant, qualsevol que vulgui accedir a l’alcaldia, sigui millor o pitjor, tothom té un model de ciutat a defensar, per més que en Recoder vagi dient que ell és l’únic que el té.
Van tant lluny en aquest afany per apropiar-se de les coses, que fins i tot han tergiversat l’ortografia de la paraula, és a dir, ara ciutat és CiUtat. En realitat, si ho diem pronunciadament, tindrem CiU---tat. Si ho digués un bebé semblaria que és CiU qui li fa “tat”, és a dir, qui s’amaga per aparèixer i fer riure. Ben mirat, és la realitat més fefaent. CiU s’amaga en el tant gastat "model de ciutat" perquè ja no li queda cap altre discurs, està fermada en el pasat i no té visió de futur, i el què és més greu, no vol tenir-la. Realment, la cosa fa riure.
També fan malabars entre “ciutat” i “poble”. Si ens fixem bé en el seu discurs, el Sr. Recoder (com a nouvingut que és i que sempre serà) menysprea el mot "poble" com si fos quelcom massa humil, marginal, de pobre. En canvi utilitza "ciutat", que fa més per a tots aquells que, com ell, són nouvinguts i sempre ho seran, és a dir, "ciutat" és més proper a riquesa, classe benestant o "pijeria".
Així, què ens vol fer creure quan diu que Sant Cugat és un "poble" dins d’una "ciutat"? Amb això ens diuen que “els poble” estan al servei “dels ciutat”. Que els benestants són per sobre dels pobres, que diferencia classistament i social a dos tipus de habitants de Sant Cugat: els nouvinguts i rics, i els santcugatencs de sempre i pobres. El foment dels ciutadans de primera, el menysteniment dels de segona, i l’atac i l’insult als de tercera categoria, aquesta és la veritat del govern del Sr. Recoder.
Aquesta és la realitat del Sr. Recoder i, per extensió, de CiU: dividir, enfrontar, i així, poder guanyar ells. No és tracta ni del seu discurs, ni de la seva oferta, ni del seu “model de ciutat”; del que és tracta és de separatisme, i un cop aconseguit, apropar-se al “separat” més populós i fer-li creure que l’afavoreix, i així assegurar-se el vot d’aquest col·lectiu, deixant el grup menys nombrós a la seva sort. I si pot eliminar-lo, millor que millor. La subtilesa del terror municipal d’aquests darrers anys.
Recapitulem. Sant Cugat no és de cap partit polític. Sant Cugat és de la gent, dels ciutadans, dels qui l’estimem. Dels qui treballem per a millorar-la, dels qui ens indignem quan ens la rifen al millor "postor". Dels qui la gaudim, i dels qui ens emprenyem quan la patim. La ciutat de Sant Cugat és del poble de Sant Cugat. Sant Cugat és nostre.