La guerra dels Mas-G

Fa poc més d'un any és van publicar cinc capítols d'aquesta "serie" que narra els problemes i les desgràcies que un barri de Sant Cugat (Mas Gener) porta patint durant la legislatura actual. Avui, tot recordant aquells capítols, i retornant al fil d'aquelles situacions, reprodueixo el cinquè i darrer capítol publicat. Com veureu en posteriors posts, l'actualitat de Mas Gener no tant sols no ha canviat, sinó què ha empitjorat. Si voleu saber què és una guerra sense treba, on els enemics capturats no són presoners sinó carn de canó, esteu amatents, perquè la serie continúa.

Diari d’abord. Cinquena part. Els mas-G és rebel·len i enforteixen les seves postures. Amb tot descarament s’inicien contactes amb Jo-Rec, cap de la dinastia Ud, associada a Lu Recowalker en el govern de l’imperi, i amb tot el pes de la lògica aconsegueixen la neteja total i absoluta del seu petit assentament. A més, també s’instaura una regularitat en aquesta tasca. Després de tant de temps lluitant, per fi s’hi veu un bri de claror en la tribu. El màxim conseller ens ha concedit la primera gràcia en molts de temps. I no serà la darrera, perquè se’n preparen d’altres. Xa-Am, un dels caps de la dinastia Ud, també s’hi afegeix, iniciant un projecte que bé podria ser la solució definitiva a l’amenaça de desaparició de part de la tribu a conseqüència de les greus inundacions que pateix en temps de pluges. A tot això, a l’emperador tan sols li preocupa poder tornar a la dominació dels mas-G, i únicament mou fitxa pressionant en Jo-K perquè s’hi sotmeti, submisament, a les ordres i desitjos de la consellera Me-con, que continua fent la seva tasca subterrània i obscura contra el líder dels mas-G, abonant-hi els mentiders. X-tes, subjugat per decret imperial a les ordres directes d’An Ge, també veu que el setge a mas-G ja és excessiu i, encara que tímidament, aboga per un subtil acostament a la tribu i al diàleg amb Jo-K. Encara que molt lentament, la guerra s’hi va esvaint en petites batalles guanyades a pols pels mas-G, d’una banda; de l’altra, la resta dels fronts oberts continuen estabilitzats en el seu estira i arronsa. Costa i molt, però quan la lògica i la raó hi son d’una part, l’altra només pot claudicar-hi. L’imperi comença a trontollar, i l’emperador continua sense dir la seva. Uns quants copets més, i no en quedarà cap de les naus imperials surant. Els aliats dels Ced, els Ud, ja han posat el seu exèrcit a cobert en zona neutral. Això està arribant al seu final.